×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube
banner

Sector Social: Un informe destapa irregularitats comptables en els centres de menors catalans per part de les empreses

L'informe de la Sindicatura de Comptes revela irregularitats en la contractació de centres per a menors migrants no acompanyats per part de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2020.

Marc Ferrer

dilluns 22 d’abril
Facebook Twitter

La Sindicatura de Comptes, l’ens encarregat del control econòmic a Catalunya, va publicar aquest dimecres un informe en què afirma que, entre 2016 i 2020, la Generalitat va contractar un total de 154 centres per a menors migrants no acompanyats mitjançant un procediment d’emergència.

Aquest procediment d’emergència permet contractar i pagar directament el servei en situacions excepcionals. No obstant això, com es recull a l’informe presentat per la Sindicatura, la situació fiscalitzada (període 2016-2020) no complia els requisits necessaris per poder utilitzar aquest mecanisme legal.

La Generalitat argumenta que situacions com la crisi migratòria, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la pròrroga de pressupostos i la pandèmia de COVID-19 van justificar l’ús del procediment d’emergència. Afirmen que es van veure obligats a actuar ràpidament per garantir el benestar dels menors i que totes les contractacions es van regularitzar una vegada superada l’emergència sanitària.

Però la veritat és que, segons es recull de les dades de l’informe, més que el benestar dels menors i usuaris, el que es buscava era el lucre de les empreses. Una tònica permanent en el tercer sector.

Durant aquest període, la Generalitat va desemborsar 778,75 milions d’euros per aquests centres, d’acord amb el document. El Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn), encarregat de gestionar aquests llocs a la capital catalana, va gastar 155,71 milions d’euros. "El 2018, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va estendre 181 contractes corresponents a serveis contractats en anys anteriors, i en 112 d’ells no es va signar cap document de pròrroga, tot i que el servei va continuar", destaca l’informe.

És a dir, en els centres analitzats a l’estudi, l’import reconegut per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) el 2016 va superar la despesa contractada en 774.283 euros; el 2017, la diferència va ser de 5,26 milions d’euros, i el 2018, va arribar als 11,80 milions d’euros.

Tots i totes les que treballem en el tercer sector ja sabem que era, i és, greu la situació d’opacitat i poca transparència d’aquestes empreses. Sindicats com la CGT ja han denunciat aquestes situacions, però aquest fet remarca encara més el poc control de la gestió econòmica d’aquestes empreses "socials" privades, que precaritzen constantment els seus treballadors mentre els seus directius guanyen el triple que una entitat pública del sector social.

Aquest fet remarca el caràcter del "tercer sector", un sector subvencionat amb diners públics on aquestes empreses després no rendeixen comptes a ningú mentre s’omplen les butxaques, creant així un negoci a través de llocs de càrrecs alts o concessions.

Però, a més, la falta de claredat en la contractació d’aquests centres planteja serioses preguntes sobre la gestió dels mateixos i la qualitat dels serveis proporcionats als menors migrants no acompanyats. Reben la cura i l’atenció adequades? S’estan utilitzant adequadament els fons públics per garantir el seu benestar i desenvolupament? Els seus treballadors segurament tenen la resposta, ja que són els primers a denunciar les precàries condicions dels centres i les males condicions dels treballadors. Com el 2022, el cas del centre de primera acollida per atendre menors migrants acabats d’arribar a Catalunya que es va traslladar de la serra de Collserola a una localitat on alguns treballadors del centre, afiliats al sindicat CGT, han denunciat a TV3 que els menors vivien en condicions "infrahumanes".

Davant aquestes pràctiques del tercer sector, l’única manera de controlar els fons públics, la qualitat del servei i posar fi a la precarietat laboral, és entendre que és un servei essencial, com va demostrar l’època de la COVID on els seus treballadors no van deixar cap dia de donar servei.

És per això que aquest servei, i serveis de cura i atenció a les persones, ha de ser públic, controlat pels seus treballadors i usuaris. I no permetre aquesta opacitat i negoci entre administració pública i empreses privades, que fa que cada cert temps hàgim de despertar-nos amb notícies d’aquest tipus.


Facebook Twitter

Marc Ferrer

Treballador del sector social i afiliat a la CGT

Treballador del sector social i afiliat a la CGT

El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Fora els bucs de guerra de l'OTAN del port de Maó

Fora els bucs de guerra de l’OTAN del port de Maó