Pandèmia

JOVENTUT

Torra, sis mesos després de la repressió, ens dona “permís” per prendre el futur

La joventut tenim el repte de construir un futur aliè a aquest sistema que esclavitza i oprimeix. Cal aixecar una alternativa política que enfronti el model neoliberal que han imposat tots els governs de la Generalitat. No serà possible de la mà dels que venen la nostra educació, la sanitat publica, ens rebutgen quan el mercat ho requereix i ens fan fora de les nostres llars.

Paula V.

Estudiant de ciències polítiques | Barcelona

dimecres 22 d’abril| edició del dia

“Si hi ha algú que ha de estar compromès en la construcció del futur son els joves. Vull fer un cant a la força de la joventut de Catalunya: el futur us pertany. Apreneu dels nostres errors. Responsabilitzeu-vos del futur. Si no sou vosaltres els qui canvien les coses, qui serà? Feu-ho ara. És a les vostres mans“.

Amb aquestes cíniques paraules es dirigia fa uns dies el president de la generalitat, Quim Torra, al conjunt de la població catalana, concretament als joves. Però, quines son les bases que ens han deixat per “construir aquest futur”? I més important, quina resposta hem rebut els joves fa només sis mesos quan la joventut es va revoltar en contra d’una sentència injusta?

A Catalunya, l’aplicació de retallades ha estat especialment violenta, sent els sectors públics, i en conseqüència nosaltres, les grans víctimes. Segons la Associació Estatal de directors i gerents en serveis socials, entre el 2009 i el 2015 ha disminuït la seva inversió social més d’un 26%, sent així una de les comunitats autònomes més afectades per les retallades.

La universitat pública ha hagut d’afrontar un procés d’elitització i mercantilització que ha acabat amb una gran repercussió sobre l’estudiantat i les seves famílies. Segons l’estudi “La Universitat espanyola en xifres” de 2014-2015 de la Conferencia de les universitats espanyoles (CRUE), entre el 2008 i el 2014, Catalunya va ser la que més va encarir el preu de les matrícules universitàries, amb un augment del 158%. És a dir, milers de joves van ser expulsats de les aules i molts altres ni tan sols han tingut la oportunitat d’accedir-hi.

Per una altra part, la situació dels joves en el mercat laboral no és més esperançador. A Catalunya s’ha registrat un 26,27% d’atur juvenil en el darrer trimestre de 2019. A més, les precàries condicions laborals i de treball informal com a norma de feina juvenil fa que molts de nosaltres només puguem optar a feines inestables i temporals.

La situació de molts joves és la de saltar de treball precari a treball encara més precari. En aquesta situació de precarietat i de pobresa, s’ha de tenir en compte que la major part dels ingressos van a parar al lloguer, sent Catalunya la CCAA amb la crisis de l’habitatge més profunda. Catalunya és líder en el ranking de desnonaments, amb gairebé mig centenar diaris.

Hem de “prendre el futur” amb les nostres mans. Cap govern capitalista ens donará res!

Actualment, amb la nova situació de crisis que s’ha obert amb la crisis de coronavirus, aquestes condicions s’han aprofundit de manera dramàtica. Amb els acomiadaments i l’aplicació d’ERTOs massius, quelcom que afectarà a la economia de la gran majoria de les famílies, molts han perdut la seva font d’ingressos i la universitat serà encara més inaccessible.

Aquesta és la situació que hem heretat d’anys i anys de govern neoliberal i austericida. I davant això hem de “prendre el futur” amb les nostres mans, no?

Com quan la generalitat (amb la complicitat dels rectors) van desallotjar i reprimir els estudiants que lluitaven en contra de la implantació del Pla Bolonia, o com quan la joventut va sortir al carrer en contra d’una sentència injusta fa 6 mesos per només rebre pals i bales de goma, jornades que es van saldar amb milers de detinguts, centenars de ferits i processos judicials per onsevulla.

O com quan la Generalitat va intentar tramitar la Llei Aragonès sota un discurs social, quan en realitat el que suposava era aguditzar encara més la precarietat laboral amb subrogacions, retallades de plantilla o acomiadaments en el pitjor dels casos, a més de baixades de salaris i condicions laborals i contractacions a temps parcial. A més, entre els sectors afectats estaven els menjadors escolars i la feina de monitor, sector on abunden els joves, perpetuant i aprofundint en les precàries condicions laborals dels joves.

En conclusió, no només ens han precaritzat i venut el nostre futur i quan ho hem intenta canviar ens han reprimit, sinó que a més apareixen amb un discurs buit cínic i hipòcrita, que ja que a la vegada que ens reprimeixen ens donen “permís” per avançar.

Per això, cal aixecar una alternativa política que enfronti el model neoliberal que han imposat tots els governs de la Generalitat. No serà possible de la mà dels que venen la nostra educació, ens rebutgen quan el mercat ho requereix i ens fan fora de les nostres llars.

La joventut tenim el repte de construir un futur aliè a aquest sistema que esclavitza i oprimeix; tenim al capdavant un desafiament, a la vegada que la oportunitat, per aixecar un força política i un programa que sigui pres per la classe treballadora i els sectors populars i la joventut, per defensar la nostra salut i els nostres interessos.

Et pot interessar: El jovent no som els responsables, son els governs capitalistes




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Quim Torra   /    Catalunya   /    Jovent   /    Estudiants

Comentaris

Comentar