Aquest dilluns ha començat el procés de negociacions entre Ucraïna i Rússia, en el marc que continua l’ofensiva militar russa. Segons l’agència russa Interfax, totes dues parts han acordat continuar les negociacions sobre la situació. Així ho ha assenyalat a aquest mitjà Vladimir Medinsky, assistent del president de la Federació Russa.

"Les negociacions amb la part ucraïnesa acaben d’acabar, han durat unes cinc hores, revisem tots els punts de l’agenda detalladament i trobem alguns punts sobre els quals podem predir posicions comunes... El més important és que acordem continuar la negociació. La pròxima reunió tindrà lloc en els pròxims dies a la frontera entre Polònia i Bielorússia, hi ha un acord corresponent", ha dit Medinsky als periodistes després dels resultats de la primera ronda de negociacions.

Alhora, sempre segons la mateixa font, Leonid Slutsky (president del Comitè d’Assumptes Internacionals de la Duma Estatal) ha dit que "el resultat principal és que s’han dut a terme les negociacions, les parts s’han escoltat mútuament. Trobem una sèrie de punts importants en els quals és possible aconseguir avanços".

Des del costat ucraïnès -sempre segons Interfax- Mikhail Podolyak -assessor del cap de l’oficina del president d’Ucraïna- s’ha referit a la reunió afirmant que “les delegacions d’Ucraïna i Rússia han celebrat avui la primera ronda de converses, l’objectiu principal de les quals era discutir els temes d’un alto-el-foc en el territori d’Ucraïna i les hostilitats. Les parts han identificat una sèrie de temes prioritaris sobre els quals s’han esbossat unes certes decisions”.

Va indicar a més que “perquè aquestes decisions tinguin algunes oportunitats d’implementació, solucions logístiques, les parts parteixen per a consultes en les seves capitals. Les parts han discutit la possibilitat de realitzar una segona ronda de negociacions en un futur pròxim, en el qual aquests temes rebran un desenvolupament concret".

Les reunions, segons aquesta font, continuaran en els pròxims dies. Mentrestant, l’ofensiva militar russa es continua desplegant sobre el territori ucraïnès. Des de les potències imperialistes agrupades en l’OTAN es respon amb una creixent militarització.

El que s’hi jugen en la negociació

Ucraïna vol aconseguir un alto-el-foc i la retirada de les tropes russes. Per part seva, Rússia busca que Ucraïna tingui un estatus neutral respecte a l’OTAN. Moscou també exigeix a l’Aliança Atlàntica que renunciï a adherir a països com Geòrgia, Ucraïna, Moldàvia o Armènia i que retiri homes i material militar fins al punt on els tenia en 1997, abans de la seva gran ampliació a l’est per a incloure a països com Polònia, els bàltics, Bulgària, República Txeca, Eslovàquia o Romania.

Tot i que el president d’Ucraïna va demanar a la Unió Europea l’adhesió immediata del seu país al bloc, aquesta decisió no està ara com ara en l’agenda, encara que la UE va anunciar diumenge que enviarà armes i equipament militar.

Aquesta brutal agressió russa contra Ucraïna, està sent utilitzada per les potències imperialistes per a rearmar-se. Aquest diumenge Alemanya ha anunciat un augment de 100 mil milions d’euros al pressupost militar.

El factor geopolític i els equilibris militars a l’Est Europeu són part dels moviments que van portar a Rússia i Putin a envair Ucraïna. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, l’imperialisme dels EUA i l’OTAN van veure la possibilitat d’avançar en els seus espais d’influència cap a l’Europa de l’Est el qual es va anar concretant durant 20 anys per a completar la gran majoria de les nacions que tenen frontera amb l’actual Rússia. L’avanç de l’OTAN implica la instal·lació de bases militars i la presència de tropes dels diversos aliats.

El sorgiment de grups ultranacionalistes o neonazis que van jugar un important rol de “desrusificació” de les zones pròximes a la frontera amb Rússia, i des del 2014, un sector de la població ucraïnesa ve pressionant als seus governs per acostar una aliança més estreta amb la UE i allunyar-se de Rússia.

Per a Putin recuperar la seva influència a Ucraïna és un element clau per a no perdre la seva posició com a potència militar i enfront del reordenament geopolític de les principals potències, mantenir-se com un actor rellevant.

Tant Rússia com l’OTAN porten anys disputant els seus espais d’influència i és la classe obrera i els sectors populars els que sofreixen les conseqüències del conflicte.
Mentre Rússia es defensa argumentant la defensa de la població pro-russa a les regions de Donetsk i Lugansk dels atacs de grups ultradretans i neonazis, l’OTAN diu defensar la “sobirania d’Ucraïna” o la defensa de la “democràcia” contra la “autocràcia”, empenyent les tendències a una guerra que serà catastròfica per als treballadors i els pobles.

Per això els socialistes cridem a enfrontar amb la mobilització l’inici d’aquesta guerra reaccionària, partint per rebutjar la invasió russa, repudiar les accions de l’OTAN i les sancions imposades per les potències imperialistes. La possibilitat d’una Ucraïna independent està indissolublement lligada a la lluita contra els oligarques de tots dos bàndols i a una perspectiva socialista. La possibilitat de detenir les guerres reaccionàries, està lligada en última instància al desenvolupament de la revolució socialista i a acabar amb la dominació imperialista a tot el món. Cridem a desenvolupar una mobilització independent contra aquesta guerra reaccionària.