Després d’una multitudinària manifestació el dimecres, els treballadors van aconseguir asseure a Pymetal -la patronal del metall- a la taula de negociació. Els més de 15 dies de vaga per un nou conveni no estan sent en va, les propostes de la patronal comencen a acostar-se a les exigències dels treballadors, no obstant això, segueixen sense ser suficients ja que suposarien una reculada en el nivell adquisitiu.

Et pot interessar: 95% de seguiment de la vaga del metall a Cantàbria: tot puja menys els salaris.

Les exigències dels treballadors són clares, que no desaparegui el contracte de relleu, ni el plus de distància, ni el cobrament dels endarreriments. El punt en el qual la patronal està oferint més resistències és la revisió salarial. Els treballadors defensen una pujada del 6,5% per a 2021, i per a la resta d’exercicis que es prengui com a referència l’IPC real de cada exercici. Això és, ajustar els salaris a l’Índex de Preus al Consumidor perquè els salaris puguin assumir la pujada de preus. Aquestes exigències dels sindicats afectarien a tots els treballadors de la indústria del metall càntabra, excepte a les grans empreses, que compten amb convenis propis.

La reunió del dijous, que CCOO, UGT i USO, han qualificat de “maratoniana” ha acabat sense acord, per la qual cosa s’ha reprès aquest divendres. La patronal, que durant els primers dies de vaga s’oposava a totes les reivindicacions dels sindicats, comença, no obstant això, a cedir en alguns dels punts. L’oferta de Pymetal ha estat una pujada del 3% per a 2021, consolidat en taules salarials, amb una paga de 250 euros d’endarreriments. L’augment salarial per als següents anys seria d’un 4% al 2022, també en taules però sense revisió, i un 3% pel 2023 i 2024, també en taules, amb una revisió al 65% de l’IPC real sense endarreriments. Així mateix, Pymental ha renunciat a acabar amb el plus de distància i el contracte relleu reconeguts a l’anterior conveni, ja vençut. La proposta, que continua suposant un atac als salaris dels treballadors, ha impossibilitat l’acord.

La vaga continua, i és crucial que es mantingui la pressió en els piquets. El suport dels treballadors continua sent manifest i al llarg del dia d’avui s’ha tornat a mostrar el gran seguiment que està tenint la vaga. És fonamental que la lluita continuï per a doblegar el braç a Pymetal i aconseguir que totes les reivindicacions dels treballadors siguin efectives.

La patronal afirma que les demandes dels treballadors són inassumibles i que suposaran el tancament de nombroses empreses. A més, consideren que no és el moment de realitzar aquesta pujada a causa dels increments de costos de matèries primeres, d’energia o de fiscalitat: “Estem amb l’aigua al coll”. Per la seva part Miguel Ángel Revilla ha afirmat que “no és el moment” referint-se a la situació d’inflació i que la vaga està produint un “mal terrible” a la comunitat. No obstant això, els treballadors només demanen conservar els drets que ja tenen i no perdre nivell adquisitiu. En realitat, la patronal i el Govern tracten d’enganyar els treballadors perquè siguin ells els que carreguin amb el pes de la inflació.

És per això que el president de la Comunitat Autònoma, Miguel Ángel Revilla, ha cridat als treballadors a dissoldre la vaga afirmant que “no estan els temps per a vagues”. Com a resposta, el Govern autonòmic ha militaritzat les zones on està tenint lloc la vaga amb enormes dispositius policials. A més d’això, durant totes les jornades la Conselleria d’Indústria ha establert 150 persones de serveis mínims en el sector siderometal·lúrgic per intentar impedir que la vaga sigui efectiva en algunes de les empreses. "Uns serveis mínims que les contractes no tenen i que s’autoritzen per a les grans empreses que no estan en la vaga", denuncien els sindicats.

Per a una de les contractes de Global Steel Wire (GSW) la Conselleria d’Indústria va autoritzar uns serveis mínims del 100%. Els treballadors han qualificat de “boicot des de les institucions” la complicitat del Govern amb Pymetal, i a la manifestació del dijous van llançar ous, petards i bengales contra la seu de la Conselleria, situada al Parc Científic i Tecnològic de Santander, al crit de “Revilla dimissió”, “Ni un pas enrere” i “Marcano dona la cara”. Exigeixen, també, la fi d’aquests serveis mínims que, a més, es van realitzar “en secret” sense informar els comitès d’empresa i de vaga.

Els atacs del Govern i de Pymetal, que fa uns dies treia un comunicat cridant a la intervenció de “les forces de seguretat de la Policia i la Guàrdia Civil” enfront dels piquets, contrasten amb el silenci de la premsa i dels mitjans de comunicació, la majoria d’ells es neguen a cobrir la vaga del metall dels treballadors de Cantàbria. No obstant això, la vaga compta amb enormes suports entre la classe treballadora càntabra, que també es veu afectada per l’augment de preus i la inflació.

La vaga del metall, que també té lloc a Galícia, comença a estendre’s al País Basc, Els sindicats ELA, CCOO, LAB, UGT, ESK, CGT i CNT han manifestat aquest dimecres que és "hora de preparar intensament" les vagues en el sector del Metall de Bizkaia, davant l’"actitud irresponsable" de la patronal. Aquest és un motiu més perquè els treballadors continuïn ferms en les negociacions. No obstant això, la principal arma de la patronal és la pèrdua de salaris. Per a facilitar que la vaga es mantingui no n’hi ha prou amb les bones paraules de CCOO, UGT i USO, cal que organitzin caixes de resistència, perquè tots aquells que donin suport a la vaga puguin aportar econòmicament.

És necessari també estendre la solidaritat als treballadors de les grans empreses del metall, que també pateixen els efectes de la inflació, però que estan coberts per altres convenis. És necessari també que els treballadors no baixin la guàrdia davant els enganys de Pymetal, que tractarà de mantenir el pols fins a aconseguir un acord que suposi una reculada en els salaris. Els treballadors del metall de Cantàbria, així com ho van fer fa mesos els treballadors del metall de Cadis, demostren que és necessari reprendre el camí de la lluita i la vaga general en cada sector per a exigir veritables pujades salarials.