6.618 migrants van morir en les travessies per mar tractant d’accedir a l’Estat espanyol. És l’esgarrifosa dada que ha recollit el "Monitoratge del dret a la vida 2023", informe realitzat per l’ONG "Caminant Fronteres". El qual llança un balanç de 18 morts al dia.
La ruta cap a les Illes Canàries és en aquest sentit la més perillosa, amb 6.007 morts, la qual cosa la converteix en “la més letal del món”. 84 embarcacions han desaparegut amb totes les persones a bord, en les quals es trobaven 363 dones al costat de 384 nens i nenes. En els anys anteriors, entre 2018 i 2022, van desaparèixer 244 embarcacions. La majoria es perden en la ruta Atlàntica i poden arribar al Carib en una travessia de més de 4.000 quilòmetres a la qual ningú pot sobreviure.
En la ruta de Ceuta i l’Estret de Gibraltar per part seva, van ser 147 les persones que van morir l’any passat. Una via d’accés caracteritzada per la precarietat dels mitjans utilitzats per les migrants, principalment pneumàtiques a rems i trajectes nadant.
Helena Maleno, fundadora del Col·lectiu Caminant Fronteres en 2002, denúncia el rol de complicitat de l’Estat espanyol i la seva externalització de fronteres a través del seu soci, la Monarquia del Marroc. En declaracions als mitjans denunciava les polítiques antiimmigratòries i el racisme institucional: "la mort és una estratègia política de control migratori despietat de molts països, deixar morir és una pràctica habitual de molts països en el control migratori, que en moltes ocasions ni tan sols es dignen a recollir els cadàvers i els deixen a la deriva". Denúncies per les quals Maleno va sofrir la repressió i la deportació per part de l’Estat del Marroc en 2021.
Des del Col·lectiu denuncien la no activació de mitjans i la tardança en la coordinació i desplegament de les activitats de rescat per part de tots dos Estats. De fet, l’Estat espanyol ha establert un límit en el paral·lel 35º50N que travessa la Mar d’Alborán, a mode de mur invisible, fins al qual poden operar els serveis de rescat, deixant pas a les morts i a les intervencions marroquines per interceptar i retornar a les migrants a bord de les embarcacions. Tot això com a part de l’externalització de les fronteres que l’Estat espanyol realitza a través de l’autocràtica monarquia marroquina.
Aquesta és la política migratòria de l’Estat espanyol i del govern "progressista": racisme institucional al servei de l’imperialisme i de la "Europa fortalesa".
