Els fets van ocórrer aquest passat diumenge dia 7 de febrer a Salt (Girona) quan Santiago Abascal va ser rebut per una concentració de protesta contra el seu partit d’extrema dreta. Durant el míting els i les veïnes concentrades van exercir el seu dret democràtic a la protesta increpant al racista Abascal, llançant fins i tot alguns ous i fruites.
Enfront d’aquests fets el presentador de Canal Sud d’Andalusia, televisió gestionada pel Govern andalús del PP, C´s i Vox, li va preguntar a Alberto Garzón: “Vox està tenint problemes amb els violents que estan impedint la manifestació pública de les seves idees. Condemna vostè aquests fets?”
Aquesta va ser la resposta del dirigent i ministre d’IU-PCE: “Veurem, cal condemnar sempre tota mena de política que no s’exerceixi a través de la paraula. I això és molt important perquè en la democràcia tots hem de tenir la capacitat d’expressar-nos i naturalment la capacitat de convèncer als ciutadans que ens votin a nosaltres. Crec que aquest és l’exercici central: el diàleg, la paraula, la negociació. Són els vectors pels quals es construeix democràcia i això és el que es necessita ara a Catalunya, diàleg i negociació. I per tant tot allò que obstaculitzi o que sigui evidentment un perjudici per a qui es volen expressar, i s’han d’expressar amb llibertat, perquè evidentment ha de ser censurable perquè no caben en cap democràcia aquest tipus d’actituds contràries al diàleg i la negociació”.
Enfront d’un partit de l’extrema dreta que planteja la il·legalització de tots els partits independentistes i l’eliminació de l’autonomia catalana o de qualsevol mena de distinció regional; que aixeca un programa racista i anti immigrants, especialment els d’origen musulmà, prometent deportacions massives; que proposa la il·legalització de les organitzacions feministes en defensa de la família cristiana com a pilar de la societat i atacant al moviment de dones. Un partit el programa econòmic del qual és un rejunti de mesures ultres liberals per a protegir la propietat privada i eliminar els ja ultres limitats serveis públics de l’Estat en favor de les empreses, reduint els impostos a empresaris i afavorint la precarietat laboral. Potser podia haver-hi declaracions més indignants per part de Garzón?
Per al ministre d’UP tota protesta que sigui un perjudici per a l’extrema dreta és condemnable perquè “no es pot construir cap democràcia amb aquestes actituds” (referint-se als manifestants antifeixistes). De quina democràcia està parlant? De l’actual “democràcia per a rics” en la qual vivim, que precaritza, oprimeix pobles que defensen el seu dret a decidir i empresona a presos polítics, rapers i lluitadors... mentre permet que l’extrema dreta campi a pler?
Les paraules de Garzón, que se sumen a les seves ja repetides declaracions (en diferents ocasions) contra el dret a l’autodeterminació efectiva del poble català, no fa més que ajudar al règim monàrquic espanyol i als seus socis en el Govern, el PSOE. Una expressió més de la deriva de Podemos i IU-PCE, ajudant a regenerar -per la via “progressista”- el règim hereto de Franco encoratjant a la desmobilització dels carrers contra una extrema dreta que no para de voler ocupar-les.
No hi ha una altra manera de lluitar contra l’extrema dreta que un gran front únic de la classe treballadora i les seves organitzacions que els enfronti als carrers, amb un programa obrer i anticapitalista que contempli les més elementals demandes democràtiques com el dret a la protesta i el dret a decidir, entre altres.
L’ofensiva reaccionària de la dreta i l’extrema dreta no pot enfrontar-se des del govern amb el PSOE i els marcs del règim monàrquic, que bé pot considerar a Vox un fill legítim. Sembrar il·lusions, com fa Unides Podem seguint al PSOE, en què és possible regenerar una democràcia degradada que només ha funcionat per als rics, no pot més que enfortir a l’extrema dreta, mentre desarma a la classe treballadora i els sectors antifeixistes per a enfrontar-la.
