El cabal del Riu Llobregat i del Ter no han parat de disminuir des de l’estiu del 2022, arribant aquesta setmana al 16% de la seva capacitat. Els embassaments d’aquests dos rius han arribat ja a estar per sota dels 100 hm³, cosa que fa entrar en una situació d’emergència molt crítica.
Amb tota aquesta situació la reunió convocada per aquest dijous 1 de febrer per part de l’executiu català farà que la comissió interdepartamental de la sequera a Catalunya intensifica les restriccions d’aigua a 202 municipis a les províncies de Barcelona i Girona.
Les restriccions estaran en mans de les administracions locals i arribaran de ple a l’àmbit domèstic, ja que es reduirà el consum a 200 L per persona i dia, reduint la pressió o fins i tot amb talls horaris.
Tot i això, es preveu que en els pròxims mesos es pugui augmentar les restriccions i que entrin més municipis en aquesta alerta a causa del fet que el canvi climàtic està alterant greument la quantitat de pluja en els últims anys.
De fet, la crisi de la pluja va començar el 2020, en un moment en què l’emergència no es va notar tan degut al tancament del turisme i oci de la pandèmia i als pantans plens, en aquell moment.
Com és possible que davant el clar descens de pluges i la quantitat d’aigua de les mateixes no s’hagin portat mesures preventives per no arribar a aquesta situació? És la crisi de la sequera avui a Catalunya només culpa del fet que no plogui?
La veritat és que no, ja que el retorn del turisme frenètic a la Costa Brava i a Barcelona, juntament amb els camps de Golf han fet que no es tingui en compte aquesta crisi fins al moment actual. A l’estiu del 2022 experts ja van fer un crit al cel per avisar d’aquesta situació, davant la passivitat de la Generalitat.
Tampoc podem obviar que el 2022, moment on l’energia arribava a preus records, el govern de l’Estat espanyol del PSOE i UP, van permetre que les energètiques buidessin els pantans per produir l’energia més barata que mai per maximitzar beneficis.
L’estiu passat ja vam començar a normalitzar veure sencera l’estructura de l’església de l’antic poble de Sau, i encara així el govern de la Generalitat no va posar cap restricció a l’abusiu consum d’aigua del turisme.
Avui veiem l’antic castell i múltiples cases de l’antic poble de Sau en una postal trista i molt preocupant, símbol de la sequera a Catalunya. És en aquest moment de crisi màxima on el govern català prendrà mesures, però com sempre ens tocarà a nosaltres pagar les conseqüències.
Les decisions de les administracions de torn per afavorir el lobbie del turisme i la producció voraç del sistema capitalista amb les seves macrogranges, l’urbanisme desfermat a l’AMB i la indústria, fan que avui tinguem una emergència molt preocupant amb una cosa tan bàsica com l’aigua.
No hi ha un Planeta B, però tampoc hi ha una sortida del canvi climàtic i de les seves conseqüències dins del sistema capitalista. L’única sortida per al planeta és el replantejament absolut de la producció mundial sota el control i decisió de la classe treballadora per produir de forma respetuosa amb el medi ambient.
