L’Aliança Atlàntica renovarà el seu fulla de ruta per als pròxims 10 anys amb mesures tan reaccionàries com la seva ampliació escandinava amb la incorporació de Suècia i Finlàndia, l’augment a 300 mil el número dels seus soldats de la seva Força de Resposta a Europa i el suport a la carrera en despesa armamentística iniciada per Alemanya i a la que l’Estat espanyol pretén sumar-se en els pròxims pressupostos.

Pedro Sánchez pretén a més que la cimera discuteixi i aprovi mesures que són prioritàries per als interessos de l’Estat espanyol. Les principals són dues i ambdues s’orienten a incrementar el rol de l’imperialisme espanyol al Nord d’Àfrica.

Combatre militarment la immigració

La que ve transcendint públicament en les últimes setmanes és la inclusió d’aquesta regió com una àrea prioritària per a l’OTAN, en el mateix nivell que ja representa l’Est d’Europa. La primera justificació apuntava a l’augment de la influència russa i xinesa a la regió, el perill del terrorisme gihadista i altres amenaces híbrides com la guerra cibernètica. No obstant, en els últims dies ha guanyat pes la lluita contra la immigració il·legal.

L’Estat espanyol vol fer valer la decisió de l’OTAN de 2010 d’incloure el combat de la immigració il·legal com una possible justificació per a una intervenció militar. Sánchez vol que es consideri el no control dels fluxos migratoris com un atac a la sobirania dels països membres. Com tota agressió, aquesta justificaria l’aplicació de l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que obliga a tots els països membres a recolzar una resposta militar contra l’Estat agressor.

Les conseqüències d’aquesta política criminal les acabem de veure a Melilla. El que Sánchez vol afermar sota el paraigües de l’OTAN és que el Marroc, i qualsevol altre país africà, no incompleixen amb els seus deures de gendarme de la frontera sud de la UE. Vol que es continuïn “obstinant a fons” a “repel·lir assalts violents” provocats per “estampides” que posin en perill la “integritat territorial” espanyola, citant el seu llenguatge bel·licista que competeix en allò més reaccionari amb el de Vox sobre aquest tema.

Als milers de morts al Mediterrani i l’Atlàntic - més de 1.000 només en la ruta de canàries en 2021 - caldrà sumar desenes d’assassinats en fronteres, com els més de 40 d’aquests dies a Melilla. Aquest és l’horitzó cap el que vol caminar el progressisme imperialista de Sánchez i al qual Unidas Podemos es plega amb una vergonyant displicència.

Les conseqüències de l’espoli sistemàtic de les multinacionals europees i nord-americanes del continent africà, de les guerres provocades o afavorides per les seves ingerències, les fams que ja es fan presents per la guerra comercial amb Rússia… es pretenen combatre literalment a trets i canonades.

Reforçar els enclavaments colonials espanyols de Ceuta i Melilla

L’altre gran tema és la inclusió dels enclavaments colonials de Ceuta i Melilla com a part del territori a defensar per part de l’Aliança. Aquests no apareixen avui en cap document de l’OTAN, qüestió que Sánchez pretén que es quedin esmentats explícitament en el nou concepte estratègic, com un clar missatge cap al seu aliat Marroc, amb el qual ara no hi ha discussió sobre la seva “espanyolitat”.

El reconeixement de l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental per part de la dictadura de Mohamed VI pretenia, entre altres coses, que Ceuta i Melilla deixessin de ser dues reivindicacions territorials marroquines. Si l’OTAN beneeix tots dos enclavaments colonials suposarà un enfortiment de les posicions de l’imperialisme espanyol a la regió, més enllà dels futurs vaivens i crisis que puguin tornar a obrir-se amb la dictadura alauita.

No és segur que la resta de socis estiguin disposats a acceptar la petició espanyola, sobretot els EUA. Provocar un enfrontament amb el soci privilegiat de l’imperialisme nord-americà i europeu a la regió, pot ser una cosa que avui ni Biden ni Macron estiguin disposats a permetre’s.

L’Estat espanyol, una peça important de la major aliança imperialista del planeta

Encara que l’Estat espanyol és un membre destacat de l’Aliança. Encara que la seva contribució en despesa militar és encara modesta, ofereix el seu territori per a la instal·lació de bases que són herència dels acords entre el Franquisme i els EUA en els anys 50 per al reconeixement de la dictadura.

A la base de Torrejón de Ardoz està situat el centre d’operacions aèries, responsable del sud d’Europa. Des d’aquí partien els bombardejos contra Libia en 2011, sota la mà de l’antic candidat de Podemos i Cap Major de la Defensa, el general Julio Rodríguez. La base naval de Rota compta amb quatre destructors AEGIS nord-americans, part del sistema antimíssils de l’OTAN. Albacete alberga la base d’entrenament d’avions caça, Bétera una caserna de tropes de terra i a Hoyo de Manzanares un centre contra artefactes explosius.

A tota aquesta contribució estructural cal afegir-li els últims enviaments de soldats a les missions als països Bàltics, caces i fragates. Una aportació que ara el govern del PSOE i Unidas Podemos volen que tingui contrapartides en el suport de l’Aliança en la defensa dels seus enclavaments colonials al Nord d’Àfrica i en el combat militaritzat a la migració il·legal.