×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube
banner

Contra les violències del capitalisme patriarcal: prenguem els carrers!

Aquest 8M les feministes anticapitalistes, antiimperialistes i antiracistes de Pa i Roses tornem a sortir als carrers contra les múltiples violències del capitalisme patriarcal, contra la violència masclista, la violència racista, la lgtbifòbia i la precarietat. Contra la dreta i l'extrema dreta rància, el govern “progressista i el parany del punitivisme: prenguem els carrers!

Pan y Rosas Estado español

dimarts 7 de març de 2023
Facebook Twitter

En el que portem de 2023, s’han produït 15 feminicidis. L’any 2022 va acabar amb més d’un centenar de dones assassinades, només en el mes de desembre s’en van produir 19, la major taxa de feminicidis registrada de l’any. Les xifres de violacions i tot tipus de violència sexual cap a les dones i persones LGTBI segueixen en augment. Els feminicidis i la violència sexual cap a les dones són les últimes baules d’una llarga cadena de violències d’aquest sistema capitalista patriarcal, com la precarietat, l’explotació amb “rostre de dona”, la inflació, la LGTBIfòbia i el racisme i les seves lleis d’estrangeria.

Mentrestant la dreta i extrema dreta continuen negant l’existència de la violència de gènere i els governs imperialistes, encara que es considerin “progressistes” com el de l’Estat espanyol, prefereixen continuar invertint en armament en comptes de dotar prou els serveis públics i els recursos per a dones en situació de risc i víctimes de violència masclista.

Aquest nou dia internacional de les dones es troba travessat per la guerra imperialista i la inflació, per la qual cosa també sortim a lluitar contra elles. La pèrdua de poder adquisitiu que provoca la inflació en uns salaris ja precaris de per si mateix, se sumen a la bretxa salarial i de les pensions, deixant-nos encara més exposades a la dependència econòmica i vulnerables davant relacions de maltractament.

El parany del punitivisme

En aquest context, els partits del règim venen instrumentalitzant la qüestió de la violència cap a les dones, en els debats sobre la Llei del Només sí és sí. Des de la dreta i l’extrema dreta llancen una campanya contra els drets de les dones i al mateix temps punitivista, mentre el PSOE pren la seva agenda i s’apresta a tornar a la legislació anterior, que va suposar sentències com la de la manada. Per part seva, des del Ministeri d’Igualtat denuncien que molts sectors de la judicatura estan portant endavant sentències judicials masclistes i defensen la Llei com si fos “perfecta”, sense considerar les crítiques de sectors feministes, que assenyalen els aspectes punitivistas d’aquesta Llei.

El punitivisme suposa la idea que augmentant les penes en el Codi penal se solucionarà una violència que és estructural. I, al mateix temps, significa reforçar un sistema judicial reaccionari que en l’Estat espanyol empresona rapers per criticar a la monarquia, pregunta a les dones quina roba portaven posada quan van ser abusades i agredides, castiga i persegueix vaguistes, o empresona a independentistes catalans.

Per aquesta via i, en nom de la defensa de les dones, es reforcen les presons i la policia, la mateixa a la que el propi govern infiltra en els moviments socials, valent-se d’enganys per mantenir relacions sexuals amb dones activistes i aconseguir els seus objectius repressius. Que la justícia actua de manera patriarcal és un fet. El que era absurd era pensar que per modificar alguns aspectes de la legislació o del Codi penal, aquesta mateixa casta judicial -que defensa els interessos d’empresaris, polítics corruptes i l’statu quo del capitalisme patriarcal, començaria a aplicar algun tipus de “justícia feminista”. Per això, des de Pa i Roses proposem eliminar la casta de dijous vitalicis i reemplaçar-los per jutges i jutgesses triats per sufragi universal, el mandat del qual sigui revocable pels seus electors, mitjançant judicis amb jurats populars, on les organitzacions del moviment de dones i antiracistes puguin tenir pes en les deliberacions.

La llei Només si és sí incorpora algunes mesures progressives com les rendes d’inserció i la creació de “centres de crisis” sota assistència psicològica i jurídica 24 hores, però per a això és imprescindible un augment pressupostari per als plans d’igualtat i la lluita contra la violència de gènere. A més, és necessari incrementar els centres d’acolliment o de crisi per a les dones, els seus fills i filles, víctimes de violència, que estiguin garantits per l’Estat, però sota l’autogestió de les organitzacions de dones i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial ni judicial.

La Llei també proposa mesures per a l’educació sexual que reculli la diversitat, però aquesta no pot donar-se sota aliança de l’Estat amb l’Església. La separació de l’Església i l’Estat, demanda històrica del moviment feminista, és fonamental si volem educar de manera feminista i en el reconeixement de la identitat de les persones trans en col·legis, instituts, universitats i centres de treball.

Cal acabar també amb la criminalització i la persecució policial de les dones que es troben en situació de prostitució, així com el reconeixement del dret a autoorganitzar-se, i que hi hagi garanties d’habitatge i treball perquè totes aquelles que busquin alternatives laborals puguin trobar-les.

Respecte a les dones migrants, la llei recull que “no s’incorporarà expedient sancionador a les dones estrangeres en situació irregular víctimes de violència sexual que presentin denúncia” però aquesta mesura no resol la situació de vulnerabilitat en la qual es troben, molt més exposades a la violència sexual en els treballs més precaris, com el domèstic o d’internes. Per a això és necessària la derogació de les lleis d’estrangeria i el tancament de les presons dels CIE, que per descomptat el govern “més progressista de la història” ni tan sols es planteja.

Mentre el feminisme institucional pretén tancar al moviment de dones a l’atzucac del codi penal i el seu projecte punitivista, nosaltres pensem que aquestes demandes només seran conquistades per mitjà d’una lluita independent de les institucions de l’Estat, la seva justícia masclista i patriarcal i els partits del règim. Per això des de Pa i Roses creiem que necessari impulsar comissions de dones i persones LGTBI en els centres de treball, en els centres d’estudi i en els sindicats, independents de les patronals, que abordin els casos d’assetjament sexual i laboral, buscant evitar el punitivisme i posant l’eix en l’educació sexual integral, i per a això és fonamental desenvolupar l’autoorganització del moviment de dones i transfeminista, reprenent la mobilització als carrers.

Aquest 8M: prenguem els carrers!

Ens proposem que aquest 8M sigui un altaveu per a les lluites de les treballadores precàries, per a exigir la fi de les externalitzacions, augments de salaris segons la inflació, reducció de la jornada laboral i millors condicions per a la conciliació laboral. Volem que aquest 8M s’escolti la veu de les persones trans i les migrants, contra la transfòbia, la LGTBfòbia i la violència racista.

A més, les feministes socialistes, revolucionàries, antiimperialistes i internacionalistes estem contra la guerra, per això rebutgem l’augment dels pressupostos militaristes, i l’escalada guerrerista, per això reprenem el crit de les feministes en la I Guerra Mundial Guerra a la guerra! Exigim la sortida immediata de l’OTAN, una institució criminal que només alimenta al monstre i sortim als carrers a cridar Ni Putin ni OTAN No a la guerra!

Lluitar contra la violència, sexual, masclista i els feminicidis, suposa lluitar contra tota una cadena de violències que vivim la gran majoria de les dones, les treballadores, les migrants, les joves i les pensionistes. La nostra lluita està estretament vinculada a la lluita contra la precarietat i l’explotació que sofreixen les treballadores de la llar, els serveis públics i de cures, de l’hostaleria i el comerç, i acompanyant les batalles de totes elles. La nostra batalla està vinculada també a la lluita contra la violència del racisme institucional i patriarcal que sofreixen les treballadores migrants, i a la lluita contra la guerra i el nostre propi govern imperialista.

Des de Pa i Roses no volem que la lluita feminista contra les opressions es distorsioni i s’utilitzi per enfortir campanyes punitivistes i els aparells de l’Estat capitalista i patriarcal. És necessari combatre les seves causes estructurals per a promoure la transformació d’arrel d’aquesta societat. Per a això és necessari enfortir la nostra organització col·lectiva i autoorganització.

Les feministes socialistes de Pa i Roses lluitem per defensar els drets adquirits i avançar en ells, per poder gaudir plenament de les nostres pròpies vides, de la nostra llibertat, la nostra sexualitat, el nostre desig i plaer, en una societat lliure d’opressions i explotació.


Facebook Twitter

Pan y Rosas Estado español

Estado español | @PanyRosasEE

El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

“Presentem una llista a les eleccions europees per dir prou al genocidi a Palestina i l'Europa fortalesa”

“Presentem una llista a les eleccions europees per dir prou al genocidi a Palestina i l’Europa fortalesa”

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l'Argentina i Amèrica Llatina

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l’Argentina i Amèrica Llatina

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"