Passats uns dies, quin impacte ha tingut en vosaltres aquesta decisió?

Primer de tot, agrair de nou el vostre interès en el nostre cas i l’ocasió de poder donar la nostra versió al respecte de les últimes notícies.

Doncs bé, realment no és una situació que ens sorprengui molt perquè havia d’arribar en un moment o altre. Ara bé, quan arriben aquests moments no et deixa de generar un run-run per saber la data de judici i poder començar a plantejar estratègies, campanya solidària, i tota la resposta a la decisió judicial.


A que creieu que és degut el fet que s’hagi precipitat la vostra causa ara?

Clarament, com ja sabem del cert, la justícia d’aquest Estat te un tarannà reaccionari molt marcat i amb el nostre cas ho ha deixat palès de nou.

En plenes negociacions per una possible amnistia, es "curiós" que ara el poder judicial tingui pressa per enviar-nos a judici. I dic curiós de forma irònica, perquè realment no em sorprèn res. Podíem intuir, de fet ho parlava amb un company l’altre dia, que aquest Règim i les seves institucions volen marcar pit davant d’aquesta possible amnistia. Perquè encara que per a nosaltres aquesta amnistia es quedarà molt curta, per a la justícia és un atac a la unitat de la patria i els seus interessos. I és lògic que mentre no sigui efectiva vulguin acarnissament contra la dissidència política.

Et pot interessar: David Budria: "L’amnistia ha de ser per a tots els que lluiten contra el Règim que ens oprimeix com a poble i com a classe treballadora"

Que suposa per a vosaltres una institució com el poder judicial?

Tenim molt clar que anirem a un judici amb la sentència ja escrita, no podem oblidar on ens jutjaran. Anirem a la "Audiencia Nacional", o com segueix sent realment, el Tribunal de Orden Público franquista. Perquè no oblidem que van cambiar de nom però els repressors i les pràctiques reaccionaries es van quedar.

Així que ja podeu suposar el que és per a nosaltres aquesta institució judicial. Farà el que calgui perquè tot continuï "atado y bien atado".


És difícil que acusacions de terrorisme puguin entrar en la Llei d’amnistia que s’està pactant.

Primer, aclarir que si tenim aquestes acusacions d’organització terrorista es perquè no vam aixecar la veu quan van implantar la Llei de Partits en 2001 i la van reformar en 2015. Allà van colar-nos aquesta llei, que fa possible aquesta acusació, i que ens pot portar molts anys de presó sense la necessitat de que hi hagi lluita armada.

Així que no entraré a valorar si aquest delicte hauria d’entrar en una amnistia. Per mi, la pregunta hauria de ser si en un país realment democràtic hauríem d’anar a judici sense cap prova per part de les acusacions.


Per a quina amnistia creieu que és necessari lluitar?

Bé, per nosaltres l’única amnistia válida perquè vingui acompanyada d’uns veritables drets i llibertats democràtiques es l’Amnistia Total. Una amnistia que inclogui als més de 300 presos polítics, molts d’ells greument malalts, i als més de 4.500 represaliats durant el procés a Catalunya. A més, hauria de portar l’arxivament dels processos judicials dels centenars de lluitadors per un habitatge i treball dignes, per un planeta sostenible, per una educació i sanitat públiques i de qualitat,...

I no només això, sinó que vingui acompanyada d’un càstig exemplar pels botxins, un ampli indult pels presos socials i una reparació que faci posible una veritable memòria històrica. Només amb l’Amnistia Total podrem ser lliures com a poble i com a classe.


Quina resposta teniu pensada donar davant la decisió d’obrir judici oral?

Doncs ara, un cop surtin acusacions i data de judici haurem d’engegar una campanya solidària ben forta, perquè un cop arribem al judici tinguin la màxima pressió i sàpiguen que realment no estem sols allà dins, sinó que tenim el recolzament de tot un poble al darrere.

Bé, una mica continuar la tasca que portem fent fa temps, però evidentment quan s’apropi la data haurem d’incrementar la nostra feina. Per això fem una crida a tots els moviments democràtics i populars d’arreu de l’Estat a denunciar aquest cas i fer que arribi a tots els racons que l’únic terrorista es l’estat feixista.


Per acabar, algún missatge que vulguis expressar?

No voldria deixar de fer una crida a enfortir l’organització anti-repressiva com a eina contra qui vol esclafar la dissidència política. L’Estat s’organitza, no tinguem por a organitzar la resposta i fem d’aquesta unitat una organització real i efectiva per poder garantir una lluita conseqüent als carrers. Perquè sense aquesta unitat i organització no podrem tombar aquest Règim, i si alguna cosa ens uneix és la seva repressió.