2020 acaba com va començar la crisi del Covid: empresaris, Govern i buròcrates sindicals permetent una sagnia de treballadors i treballadores en atur. Les dades publicades per l’enquesta elaborada per Adeco confirmen que del total de treballadors i treballadores que van perdre el seu lloc de treball, el 70% pertanyien al comerç i l’hostaleria, la qual cosa suposa una caiguda interanual d’un 8,3% per a aquest sector, ni més ni menys que 496.100 ocupacions.
Després d’aquestes branques més afectades per la crisi, l’altre sector més afectat amb pèrdua de llocs de treball ha estat serveis culturals (teatre, cinema, dansa, exposicions...) amb un descens d’un 6,1% interanual. Per la contra, altres sectors han incrementat la seva ocupació al llarg d’aquests mesos. En concret, el de finances i assegurances amb un 4,4%, aigua i energia un 2,7% i el major nombre de noves ocupacions correspon al sector de les administracions públiques i serveis socials amb un 1,9% (84.200 noves ocupacions).
Una altra dada de l’enquesta -que confirmen l’evident- és que, de les dues categories analitzades, assalariats i no assalariats (ocupadors i autònoms), la gairebé totalitat dels llocs de treball destruïts en els últims dotze mesos, és a dir un 97,8% corresponen a la primera. El nombre d’assalariats ha descendit en més de 682.000 persones al mateix temps que el de no assalariats (ocupadors i autònoms) ha disminuït en tot just un 0,5%, unes 14.400 persones.
És necessari que un pla de lluita i mobilitzacions
Els qui continuem pagant la crisi som la classe treballadora, les dones i la joventut precarizada. Desocupació massiva, ERTOs, acomiadaments, rebaixes salarials, desnonaments, augments (i corts) de la llum, restriccions, confinaments de classe (com va ser en el cas de Madrid).
Abans aquesta dramàtica situació els sindicats anomenats majoritaris no han mogut un dit. Ara amagan amb cridar a mobilitzacions pel SMI i contra l’atac a les pensions que prepara el Govern del PSOE i UP, però es neguen a lluitar per eliminar íntegrament les reformes laborals del PSOE i del PP i estan donant respir a les empresaris per a acomiadar i fer ajustos de plantilla, com demostren les dades i que el 69% dels convenis fins i tot no hagin estat signats.
Cal imposar-los a aquests buròcrates acomodats un pla de lluita des de baix, sector per sector, que permeti plantar cara contra els sous de misèria i la precarietat laboral. L’esquerra sindical ha de trencar la passivitat i el sectarisme posant-se al capdavant d’aquesta exigència i de l’organització d’aquest pla de lluita.
El Govern de coalició del PSOE, Podemos i IU-PCE, amb el suport de les burocràcies sindicals, continua garantint enormes guanys als capitalistes de l’IBEX 35. Els que més guanyen continuen guanyant cada vegada més, mentre deixen a centenars de milers de famílies sense treball.
Per a revertir aquesta situació és necessari prendre mesures urgents, que afectin els guanys dels capitalistes: derogació de les reformes laborals del PP i del PSOE; prohibició dels acomiadaments i ocupació de tota empresa que tancament o acomiadi; nacionalització dels sectors estratègics sota control dels treballadors i usuaris; l’augment del SMI, com a mínim a 1500 euros; repartiment de les hores de treball sense reducció salarial; increment de la inversió pública en almenys un 10% del PIB i posada en marxa d’un programa massiu de creació d’ocupació pública; elevació dels impostos per a les grans fortunes i capitals per a sufragar tota aquesta inversió, entre altres mesures d’emergència. Les nostres vides valen més que els seus beneficis.
