Aquest dijous s’aprovava per majoria la segona reforma de les pensions presentada pel govern progressista. La mesura, ja en vigor des del passat 16 de març, serà tramitada pel procediment d’urgència com a projecte de llei. Ha rebut el suport dels partits del govern i la majoria dels aliats parlamentaris com ERC, PNB, Más País i Compromís. PP i Cs han votat en contra i VOX s’ha abstingut.

CUP i BNG han votat en contra i els cinc diputats d’EH Bildu s’han abstingut, encara que havent signat un acord previ en el qual es comprometen a no obstaculitzar realment la norma.

Es presenten dos canvis substancials: l’augment de les pensions mínimes de viduïtat per equiparar-les a les contributives i consolidar per llei l’augment del 15% de les pensions no contributives, una mesura que ja s’aplica temporalment i que passarà a ser estructural.

Quelcom que s’havia donat a conèixer ja fa unes setmanes i que ara s’aplicarà efectivament és el “règim dual de còmput” per als pròxims 20 anys, pel qual es manté la voluntarietat de basar-se en els 25 anys per al càlcul de la pensió o optar per la nova modalitat de computar els últims 29 anys, amb la possibilitat de sostreure del càlcul els dos pitjors d’ells. És a dir, en la pràctica, els futurs pensionistes podran triar entre un còmput de càlcul dels 25 o 27 anys últims de la seva vida laboral.

Una proposta final que, encara que dilueix el cop als futurs pensionistes sobre la quantia a rebre en relació amb el plantejament inicial, no deixa d’obrir la bretxa que futurs Governs podran utilitzar per a futures ampliacions, el que pot generar resistència com estem veient avui a França, a més d’establir un període transitori en el qual s’acabaran imposant més anys de cotització. En qualsevol cas, s’estan plantejant uns períodes de vida laboral que per a la majoria de les dones i les persones joves de la classe treballadora no són més que un miratge.

Ja el passat 10 de març, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, venia molt ufà de Brussel·les amb un acord sota el braç sobre la reforma de les pensions, avalat també pels seus socis de govern d’Unides Podem. La reforma s’havia convertit en un autèntic ultimàtum per part de la UE, si es volia rebre amb normalitat el quart lliurament dels Fons Next Generation. Uns fons vitals per al Govern que estan servint per a reforçar l’economia espanyola i, sobretot, els comptes de resultats de les grans empreses d’IBEX35, ja que són aquestes les més beneficiades per aquests fons europeus.

Es tracta d’una reforma de pensions, que se les menja la inflació, i sense una sola mesura seriosa perquè siguin justament les empreses les que sostinguin el sistema de pensions, com seria promulgar una llei que estableixi l’augment automàtic de les pensions al nivell de l’IPC real.

El Congrés aprova la segona reforma de les pensions que continua els atacs i la precarietat

El govern de coalició ha aconseguit aprovar la seva segona reforma de les pensions amb un ampli suport, excepte de la dreta. La lluita per l’augment de les pensions i per la reducció de l’edat de jubilació als 60 anys, per a acabar amb la privatització de les pensions i els beneficis dels grans fons d’inversió, entre altres mesures, continua tenint plena vigència.

Si la dreta i la patronal mostren desgrat és perquè fins i tot volen una retallada major. Tenint en compte, a més, que el Govern va regar amb milers de milions d’euros durant la pandèmia de 2020 a les empreses finançant els ERTO i els préstecs tous avalats pel propi Govern. A més, les empreses de l’IBEX 35 han tingut beneficis en 2021 històrics de més de 60.000 milions, conjuntura de maximització de beneficis que s’ha prolongat durant 2022 gràcies a l’especulació dels preus enmig de la crisi bèl·lica d’Ucraïna i que continua durant 2023.

La reforma de pensions del Govern ve a consolidar tots els atacs que s’han fet en l’última dècada contra el dret a una pensió pública que asseguri a tota la població ingressos mínims equivalents a un salari mínim de 1.500 euros. La lluita per l’augment de les pensions i per la reducció de l’edat de jubilació als 60 anys, per acabar amb la privatització de les pensions i els beneficis dels grans fons d’inversió, entre altres mesures, continua tenint plena vigència.

El moviment de lluita de les nostres germanes i germans de classe a l’altre costat dels Pirineus demostra que hi ha un camí alternatiu a la resignació, a condició de plantejar una estratègia d’independència de classe per enfrontar al govern, la patronal i les burocràcies. Perquè governi qui governi, les pensions es defensen.