El títol d’aquesta nota bé podria portar afegit “no importa quan vostè llegeixi això” i és que sota el Règim del 78 la inviolabilitat del monarca és un fet inamovible. Aquesta vegada serà el torn de ratificar tal certesa en el Congrés dels Diputats.
En una votació que se celebra aquest mateix dijous, PSOE, PP, Vox i Ciutadans votaran contra una proposta no de llei d’ERC que demana suprimir la inviolabilitat i altres figures “d’especial protecció judicial” a membres de la monarquia espanyola. A l’altre costat, donant suport a la proposta es troben la mateixa ERC, CUP, JuntsxCat, EH Bildu, PNB i Unidas Podemos.
El bloc monàrquic, que va tenir com a gran fita aquesta ofensiva del “a por ellos” en el marc de l’1 d’octubre català, ha tornat a escenificar una unitat indestructible, com sol ser habitual en les grans qüestions d’Estat, llegeixi’s monarquia i unitat nacional, així com la classe a la qual serveixen.
Et pot interessar: El govern “progressista” i la dreta: un mateix relat del 23F per a relegitimar la Corona
Una monarquia hereva del franquisme que ostenta la Prefectura de l’Estat des de la mort del dictador i que es perpetua per via sanguínia. Una institució anacrònica, reaccionària i corrupta que viu en l’opulència més obscena, mentre desenes de milers no tenen garantit el mínim manteniment i regiren les escombraries. Institució a la qual se li garanteix la impunitat.
S’ha criticat la proposició no de llei, com no podia ser d’una altra manera. Fins i tot des del Partit Popular s’ha criticat a ERC de voler tirar la constitució per la borda! Totes aquestes crítiques al partit català al costat de lloes a l’emèrit i a la institució monàrquica han configurat les intervencions del bloc monàrquic.
De l’altre costat, tots els partits han criticat aquesta figura legal que impedeix jutjar i crear comissions de recerca sobre assumptes relacionats amb la Casa Reial. Tots els grups parlamentaris a favor de la proposició no de llei d’Esquerra han destacat que la inviolabilitat del monarca genera un “problema democràtic”.
Des d’EH Bildu i Junts hi han hagut crítiques també al partit de Sánchez. Els bascos han demanat al Govern que aprofundeixi en la transparència de la Casa Reial, mentre que la diputada de Junts ha recriminat al PSOE que se sumi al bloc de la dreta per a defensar a la monarquia.
Et pot interessar: 23F: el cop que va consolidar els trets més reaccionaris de la Transició
La CUP, per part seva, ha tornat a acusar el PSOE de protegir la monarquia i ha tornat a reiterar el seu dubte que l’Estat espanyol sigui una democràcia plena.
En aquesta mar de crítiques navega també Unidas Podemos (UP) amb la seva habitual ambigüitat. Des de la formació d’Iglesias han vist “una finestra d’oportunitat” novament amb la qüestió monàrquica i busquen dirigir l’embarcació republicana. Ara bé, el discurs d’UP per a res encaixa amb el seu paper en el Govern, i ni molt menys suporta mirar-se al mirall de l’hemeroteca.
Des d’UP parlen i exigeixen mesures al govern com si ells no formessin part d’ell! L’escena frega l’esquizofrènic. A més, no fa molt, durant l’estiu passat quan van començar a saltar els escàndols (els últims) de l’emèrit, Pablo Iglesias ja va lloar la “sensatesa” de Felip VI per apartar-se d’emèrit.
El mateix que va elogiar que Sánchez obrís la porta a reformar la inviolabilitat del rei. Alguna cosa que Iglesias va reconèixer com una “novetat” respecte als antecessors del líder socialista. Un exemple més de l’incansable esforç de *UP i el neorreformisme de vestir de progressista al PSOE de tota vida.
Però la veritat és que ni ho pensava Sánchez en aquest moment, ni el pensa ara, ni prendrà cap mesura contra la figura del rei. Ni tan sols és nova la seva retracció i doble joc amb UP al qual ha demostrat reiteradament que poc li importa els pactes amb la formació d’Iglesias.
Tot això s’emmarca en una setmana on el rol de la monarquia ha tornat a posar-se en el centre del debat després de l’empresonament de Pablo Hasél per, entre altres acusacions, injúries a la Corona.
Però entre aquests milers de joves que surten a denunciar aquest brutal atac contra la llibertat d’expressió aguantant la repressió policial, i els diputats d’UP que avui s’asseuen en el Consell de Ministres, hi ha un abisme.
Qualsevol “finestra d’oportunitat” que s’obri per a acabar amb la monarquia i el règim al qual aquesta al servei, no vindrà de la votació a mà alçada en el Congrés dels Diputats, sinó d’un fort moviment antimonàrquic, impulsat en els instituts, universitats, centres de treball i barris. I és per això que molts joves aposten i estan sortint al carrer aquestes nits sense descans.
