Transfuguisme o “tamayazo” és el terme popularitzat en la política espanyola per a descriure aquesta “passada de bancades” per part de diputats, a última hora, a canvi d’alguna prebena. Així ho van fer en el seu moment dos diputats del PSOE de l’Assemblea de Madrid, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, que van impedir que Rafael Simancas fos elegit president de la regió.
Polítics que van i vénen, d’acord amb els negocis que puguin tancar. I el futur polític de Ciutadans, més enllà del seu aparent triomf tàctic quan va presentar la moció de censura a Múrcia, no estava assegurat. El PP, en canvi, malgrat les seves crisis, continua sent una “casa més segura” per a la dreta espanyola.
Els canvis d’última hora d’aquests tres diputats fan fracassar la moció de censura a Múrcia, la que en principi va desencadenar el dominó de ruptures polítiques entre el PP i Ciutadans, portant les conseqüències del terratrèmol polític fins a Madrid. I aquest fracàs deixa a Inés Arrimadas afeblida, mentre el PP aconsegueix salvar els draps, després d’un dia d’haver estat contra les cordes i a punt de perdre gran part del seu poder autonòmic.
A Madrid, la partida central continua en marxa i serà ara el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) el que decideixi, reunint-se de manera extraordinària aquest cap de setmana, si es va a eleccions el 4 de maig o s’accepten les mocions de presentades a contrarellotge pel PSOE i Más Madrid. Encara que, l’afinitat de la judicatura amb les files del PP fa preveure quina serà la resposta.
Els partits ja han iniciat la seva campanya electoral i el PSOE avança que el seu candidat serà el mateix anodí Gabilondo, una figura darrere de la qual s’alinearà tota l’esquerra institucional per a intentar portar-lo a la presidència de la Comunitat de Madrid, atiant el fantasma del “mal menor” contra la dreta, encara que aquest representi a un PSOE neoliberal de la primera hora.
