L’Exèrcit de Terra signa un contracte amb valor de 4,5 milions d’euros amb l’empresa armamentística israeliana Elbit Systems. A través del contracte, adjudicat pel Ministeri de Defensa de Margarita Robles, es pretén adquirir i mantenir recanvis per als sistemes de radioenllaç usats per l’exèrcit sionista. Aquesta mateixa empresa és col·laboradora clau de les Forces Armades d’Israel i presumeix de testar les seves armes en combat, sent els fabricants d’alguns dels principals equipaments usats per Netanyahu per a l’assassinat de més de 30.000 palestins, com el morter "Iron Sting".
Aquest contracte lluny de ser excepcional, forma part de la relació entre les forces de defensa i empreses subministradores de les mateixes en tots dos països, com la que es va veure al novembre amb la compra de 1.680 míssils Spike a una altra armamentística israeliana.
Telefónica i Aicox, totes dues empreses espanyoles, tenen un acord de transferència de tecnologia amb Elbit Systems, amb l’objectiu de fabricar a l’Estat espanyol tecnologia de comunicacions i seguretat per a implementar-lo en armament israelià. Ja en 2020, les 3 empreses van signar un acord de 6,5 milions adjudicat per la Direcció General d’Armament i Material, per al subministrament de 550 ràdios de combat a l’Exèrcit espanyol. A més, el govern espanyol es posiciona com el vuitè subministrador d’armes a Israel i el sisè exportador, autoritzant l’any 2022 al voltant de 34 llicències d’exportació d’armes i equipament per valor de 9,3 milions d’euros. En els 6 mesos previs al genocidi, l’Estat espanyol va elevar substancialment la xifra, venent material militar per valor de 44 milions d’euros.
El compromís de l’Estat espanyol amb els interessos de Netanyahu va fins i tot més enllà de la venda d’armes, la col·laboració econòmica entre empreses de capital espanyol i israelià i els acords entre exèrcits. El desplegament de tropes espanyoles al Líban com a suport de l’OTAN a les operacions israelianes contra Hezbollah o la recent autorització del govern espanyol per a la posada en marxa de la coalició europea al Mar Roig, amb l’objectiu de bombardejar Iemen i protegir el trànsit comercial de les empreses de capital israelià són mostres d’això.
Per tant, el govern de Sanchez manté una doble cara hipòcrita amb respecte al genocidi. En públic, aclama la pressió als carrers, que se solidaritzen massivament amb el poble palestí, encara que pren una posició diplomàtica més moderada respecte al suport a Israel, proposant el reconeixement de la fallida solució de dos Estats i secundant solament l’ajuda humanitària. En privat, continua mantenint el seu compromís amb l’estat genocida d’Israel i amb el genocidi que estan duent a terme a Gaza, armant a l’exèrcit de Netanyahu per mitjà de tercers. D’aquesta manera, eviten obertament mostrar la col·laboració espanyola amb l’exèrcit d’Israel, encara que la tecnologia desenvolupada en l’Estat espanyol s’estigui implementant en míssils, caces, sistemes d’intel·ligència, satèl·lits o drons, tots ells instruments per als quals les ciutats a Gaza, Líban o Síria són el seu camp de proves.
L’imperialisme espanyol continua mostrant en els fets que no té intencions de trencar relacions militars, econòmiques i diplomàtiques amb l’Estat d’Israel. És necessari continuar sortint als carrers, com ja hem vist en les enormes mobilitzacions en desenes de ciutats espanyoles en suport al poble palestí des del 7 d’octubre i fer massiu el moviment en suport, Per tant, el camí per parar el genocidi passa per la mobilització. Fa falta més que mai denunciar la complicitat de l’Estat espanyol i el govern "progressista" amb l’Estat d’Israel, que continua assassinant milers de persones a Gaza i Cisjordània i pretén esborrar del mapa ciutats senceres mentre impedeix que arribin subministraments bàsics a la Franja. El suport de l’imperialisme nord-americà i europeu blinda a l’exèrcit sionista i parar-lo passa per tant per posar contra les cordes als nostres propis estats còmplices de la massacre.
