Aquest matí en sengles comunicats escrits després de la mitjanit, JxCat i ERC han anunciat que els seus equips negociadors han arribat a un principi d’acord per a desencallar la investidura. En una reunió que faran aquest migdia, l’anunciaran públicament en el Palau Robert de la ciutat comtal.
Després de la concentració organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (encara que va ser molt reduïda) i de les enquestes publicades per La Vanguardia i El Periódico, les cúpules d’aquestes formacions sobiranistes han decidit aparcar les diferències.
La possibilitat que el PSC pugui enfortir-se en unes hipotètiques eleccions i no poder explicar amb un relat raonable la falta d’acord quan les formacions independentistes havien obtingut el 52% els ha impulsat a l’acord. Els han vist les dents al llop i han preferit mantenir el “circ” del *procés com a manera de mantenir-se vius i continuar amb “el peix al cova” de la legislatura passada.
No obstant això, cal veure com serà la nova legislatura entre els dos partits que es disputen l’hegemonia del bloc sobiranista. Amb el govern Torra-Aragonès teníem els gestos grandiloqüents buits de contingut de Torra-Puigdemont, i la “taula de diàleg” sense diàleg de Junqueras-Aragonès. I junts van estendre la precarietat per les empreses públiques, mentre van regar de milions les empreses “amigues”.
📺"Als acords que hem signat surt de forma clara que els drets socials i econòmics són i han de ser una prioritat d'aquesta legislatura"@carlesral a @cafedidees_rtve pic.twitter.com/RqXp1ahwS3
— CUP Països Catalans (@cupnacional) May 17, 2021
Lamentablement, la direcció de la CUP s’ha posat al capdavant d’unir totes dues faccions. Ho han fet amb la reunió del divendres i l’ha “beneït” Carles Riera aquest dilluns qui ha recordat la labor de la força “anticapitalista”. El diputat cupaire destaca que l’acord amb ERC planteja resoldre els problemes socials i també insisteix en la lluita per la independència.
En lloc d’allisar el camí de les formacions polítiques de la burgesia catalana, una candidatura anticapitalista hauria d’estar al capdavant de les mobilitzacions dels treballadors de Nissan, dels que protestaven per la mort/assassinat d’en Xavi, dels que lluiten contra els acomiadaments i la precarització com els treballadors de Correos i del Lleure.
No obstant això, el govern al llarg de la legislatura anterior no va fer res per aplicar l’1O, i molt menys resoldre els problemes d’atur, precarietat i salaris baixos. Ni “pla de xoc social”, ni realitzar el dret d’autodeterminació. La direcció de la CUP se suma a la gestió capitalista que ERC i JxCat fan amb el pressupost autonòmic (Llei
*Aragonès, préstec a grans empresaris i el buidament de l’educació i sanitat públiques, etc). Per no parlar dels militants de l’Esquerra Independentistes perseguits per la Generalitat
La col·laboració amb ERC i JxCat també tindrà un gran cost per a un grup polític que es reivindica anticapitalista. De la mateixa manera que Podemos s’està desfent en governar amb el PSOE els negocis de les grans empreses de l’Ibex 35, el mateix li passarà a la CUP en governar el pressupost autonòmic per a les grans empreses catalanes juntament amb els representants de la burgesia catalana.
Cal que totes les forces que comencem a sortir al carrer per protestar després d’un de pandèmia trobem eines unitàries de lluita per enfrontar els acomiadaments, les retallades i ajustos que els governs central i els autonòmics ja estan fent i els que estan preparant. Cal construir una esquerra anticapitalista entre els treballadors, les dones i el jovent per aixecar una alternativa política independent de les diferents burgesies.
