Acaba l’estiu europeu i arrenquem un nou curs polític amb molta força, després de diversos dies plens de intercanvis i debats polítics a la Universitat d’Estiu de Révolution Permanente i a les escoles d’estiu de RIO i la CRT. Trobades que van mostrar un salt important per a la construcció del nostre corrent internacional, especialment a França, però amb avenços també a Alemanya i l’Estat espanyol. Només cal comparar la quantitat d’assistents amb les escoles realitzades fa només un any enrere, per prendre nota del que diem. Révolution Permanente va passar de tenir 500 inscrits a la seva Universitat d’Estiu de 2022, a 750 el 2023. En el cas del grup RIO, la seva escola d’estiu va reunir 110 participants el 2022, augmentant ara en un 50% aquesta quantitat, ia la CRT de l’Estat espanyol vam passar de reunir gairebé 100 joves i treballadors l’any passat, a 140 inscrits aquest any.
De conjunt, la presència de més de mil treballadors de diferents sectors, juntament amb joves estudiants i precaris, amb una alta participació de dones, joves LGTBI, importants sectors de militants i simpatitzants d’origen migrant provinents de les excolònies europees, juntament amb intel·lectuals de esquerra, mostra la dinàmica d’una corrent que cerca estendre’s entre la joventut i els sectors més explotats de la classe obrera.
Durant aquests dies vam debatre en comú a desenes de tallers sobre la situació política internacional, sobre la lluita de classes a cada país, el rol de l’imperialisme, l’avenç de l’extrema dreta i el paper de les burocràcies i les organitzacions reformistes, alhora que fem nombroses formacions sobre marxisme en diferents temes com: estratègia i partit, ecosocialisme, feminisme socialista, crisi capitalista, antiracisme, debats amb l’autonomisme i l’anarquisme, història de les revolucions i molt més. Xerrades sobre diverses temàtiques, en molts casos coordinades per companys i companyes molt joves de cada grup.
Els nostres grups a Europa també estan fent un esforç per aportar al terreny de l’elaboració i la teoria marxista, en diferents terrenys. Cosa que mostra el treball de traduccions i publicacions d’Ediciones Communard.e.s, coordinat per Marina Garrisi, o el llançament recent d’Ediciones IPS a l’Estat espanyol. També, la publicació de llibres, com ara "Bataille des retraites: la victoire était possible" de Juan Chingo, el nostre llibre sobre feminisme socialista publicat per Editorial Akal, o la recent publicació de "Dones, revolució i socialisme", entre altres publicacions, a més de la publicació de columnes d’opinió en mitjans de comunicació a diversos països. La participació de reconeguts intel·lectuals i activistes d’esquerra a la Xarxa per la vaga general i a la Universitat d’Estiu de RP, amb què es va poder intercanviar idees i debatre fraternalment les diferències, també n’és expressió. La tasca de formació d’una nova ventrada d’intel·lectuals marxistes és una tasca estratègica que assumim amb entusiasme.
A la militància de la FT-CI a Europa ens omple especialment d’orgull que a les nostres escoles ocupés un paper destacat les denúncies al paper reaccionari dels nostres propis Estats imperialistes, les intervencions militars al continent africà, l’opressió al poble palestí i el saqueig de regions senceres d’Amèrica Llatina i la resta del món per part de les empreses multinacionals mitjançant els mecanismes usurers dels deutes, els plans d’ajust de l’FMI i l’extractivisme. De la mateixa manera, és un orgull que hi hagin pogut participar alguns companys i companyes del nostre corrent internacional, que formen part de la Red La Izquierda Diario a Mèxic (MTS), Argentina (PTS) i Xile (PTR). Juntament amb la participació del grup March to Socialisme de Corea del Sud, i la presència de companys dels diferents grups europeus de la FT a cada escola, que van aportar a un internacionalisme pràctic i militant.
El continent europeu travessa moments de convulsió política important, a un any de l’inici de la guerra d’Ucraïna, amb un monumental augment del militarisme imperialista de l’OTAN i l’escalada inflacionària que afecta grans sectors de la classe treballadora. Els grups de la FT a Europa venim plantejant una gran campanya contra el militarisme imperialista i sostenint una posició independent davant de la guerra: Ni Putin, ni Otan, no a la guerra! I mentre assenyalem la necessitat d’enfrontar les tendències d’extrema dreta que avancen a molts països, hem sostingut una posició d’independència de classe, enfrontant el parany dels projectes neoreformistes (com Syriza o Podemos) que avui es troben en declivi, després d’haver actuat com a salvadors dels règims polítics en crisi.
En aquest context, hi va haver importants processos vaguístics a França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Grècia, així com importants mobilitzacions en defensa de la sanitat i l’educació a l’Estat espanyol, que hem reflectit als nostres diaris amb corresponsals per a tota la Red internacional . Les enormes jornades de lluita contra la reforma de les pensions a França van ser una fita en la lluita de classes, en un país que és avantguarda al continent, des de fa almenys una dècada.
Révolution Permanent, una organització jove fundada el desembre de 2022, després de l’expulsió dels seus militants de l’NPA, va intervenir amb audàcia a la batalla de les pensions contra Macron. I si la lluita de classes posa a prova totes les organitzacions, les companyes i companys de RP van superar aquest desafiament amb escreix. Durant diversos mesos van enfrontar la política de les direccions sindicals i els reformistes de Melenchon, van defensar un programa per desenvolupar la vaga general i per la unitat de la classe obrera, mentre van impulsar la Xarxa per la Vaga General juntament amb sindicalistes d’esquerra, treballadors de diferents sectors i intel·lectuals reconeguts de l’esquerra francesa com Frederic Lordon i l’actriu Adèle Haenel. Aquesta intensa intervenció es va expressar també en l’augment de les visites al diari Révolution Permanente (part de la Red internacional de La Izquierda Diario) i en el fet que importants mitjans de premsa de França com Le Monde i Libération reflectissin la influència dels referents obrers i juvenils de RP com Anasse Kazib, l’advocada laboralista Elsa Marcel, Ariane Anemoyannis, portaveu de l’agrupació juvenil Le Poing Levé [El Puny en Alt], i Sasha Yaroplskaya, portaveu de Du Pain et Des Roses [Pa i Roses]. Una mostra dels avenços en l’emergència d’un nou corrent socialista revolucionari a França. Així ho va expressar Daniela Cobet al plenari sobre partit de la Universitat d’Estiu, apel·lant amb molts arguments a tots els simpatitzants presents per fer un pas endavant i comprometre’s amb la militància política. Perquè la gran tasca plantejada és construir un partit revolucionari a França i rehabilitar el projecte comunista, va assenyalar.
A la Universitat també va haver-hi oportunitat de debatre amb companys i companyes que integren un dels dos grups que reivindiquen actualment el nom de l’NPA a França, format per corrents com L’Etincelle, A&R i Democràcia Revolucionària. Al debat, se’ls va proposar buscar espais d’intervenció comuna en la lluita de classes, alhora que es van assenyalar les diferències estratègiques que mantenim, ja que avui dia continuen reivindicant la construcció de “partits amplis” com l’NPA, sense treure lliçons del seu fracàs. Debats fonamentals per a l’extrema esquerra francesa i internacional. Les lliçons sobre la lluita de classes a França van ocupar un lloc destacat a les escoles d’estiu d’Alemanya i Estat espanyol, amb la participació de militants de Révolution Permanent a diverses taules i tallers.
A Alemanya, després d’un any d’activitat intensa del grup RIO contra el rearmament imperialista i l’avenç de l’extrema dreta, en suport a les lluites obreres i en el moviment estudiantil, l’escola va mostrar un avenç notable. La lluita política contra el curs reformista i proimperialista de Die Linke va culminar amb la participació d’una desena de joves que van trencar amb la joventut d’aquesta organització i abracen les idees del trotskisme. Stefan Schneider, dirigent de RIO va destacar “la presència de molts joves de diferents ciutats, en alguns casos on estem obrint una feina a través de les nostres agrupacions, però també a ciutats on fins ara no coneixíem ningú, a més de la gran i qualitativa participació de treballadors (sobretot joves també), sobretot del sector d’educació i de salut, també en aquest cas de llocs on ja tenim alguna feina però també altres llocs, com les treballadores de l’hospital universitari de Munich.” Companyes com Inés Heider, treballadora social, acomiadada per lluitar; Leonie Lieb, infermera obstètrica, activista sindical del Sindicat de Serveis i Tabea Winter, dirigent nacional de l’agrupació Armes de la Crítica de la joventut de RIO, són algunes de les militants reconegudes de RIO que duen a terme aquestes lluites.
A l’Estat espanyol, la CRT avança al costat de les seves agrupacions juvenils Contracorrent – Pa i Roses, aconseguint una important presència a diverses universitats i instituts secundaris de diferents ciutats, així com en alguns centres de treball a l’hostaleria, cadenes de menjar ràpid com Telepizza i amb un nou treball en educació i sanitat, entre professors i personal precari. Aquest ha estat un any marcat per les eleccions autonòmiques i municipals del 28M, amb el creixement de la dreta i extrema dreta de VOX i les eleccions generals del 23J, que han deixat un panorama incert per a la formació de govern. La CRT ve de donar una important lluita política plantejant que a la dreta reaccionària i patriarcal cal enfrontar-la recuperant la lluita als carrers de les dones, la classe obrera i la joventut, sense caure als paranys del “mal menor”. Perquè és el govern “progressista” de PSOE-Podem el que obre el camí a la dreta. Així ho van abordar Lucía Nistal, Santiago Lupe i Pablo Castilla a l’acte sobre la situació de l’Estat espanyol i els desafiaments de la CRT, juntament amb més d’un centenar de militants i simpatitzants. A l’escola també hi va haver importants debats sobre estratègia i partit, a càrrec de Diego Lotito; sobre moviment obrer en la transició, per Cynthia Burgueño; sobre ecologia i socialisme, amb Irene Thunder, Adrian Cornet de França i Juan Duarte del PTS d’Argentina; a més d’altres sobre autonomisme i socialisme; Trotski i la lluita contra el feixisme; feminisme i lluites LGTBI i sobre situació internacional, coordinat per Josefina Martínez juntament amb companys de la FT. El resultat va ser un enorme entusiasme militant i alegria per les experiències i les reflexions compartides.
Els companys de la FIR d’Itàlia van tenir una participació destacada a les tres escoles internacionals amb delegacions encapçalades per Giacomo Turci i Scilla Di Pietro. Van aportar reflexions sobre la situació política a Itàlia, amb el govern de l’extrema dreta, i també sobre importants lluites obreres en què participen, com la de la fàbrica ocupada GKN a Florència.
Des de les agrupacions de dones i dissidències Pa i Roses, Du Pain Et Des Roses, Brut und Rosen, Il Pane e Rose durant tot aquest any hem desenvolupat campanyes i participat en mobilitzacions contra la violència masclista, l’homofòbia i la transfòbia, des d’un feminisme de lluita de classes i socialista. Vam tenir importants seguicis el passat 8 de març a diversos països i ara ens vam proposar tirar endavant una campanya internacional contra l’extrema dreta i els atacs al feminisme i les persones trans, amb la perspectiva de l’autoorganització i la lluita al costat de la classe treballadora.
Els nostres grups també destaquen per una denúncia permanent a l’Europa fortalesa, que ha transformat la Mediterrània en un cementiri per a milers de migrants cada any, que reforça el seu racisme intern i incrementa la violència policial contra les barriades populars i les poblacions racialitzades, mentre criminalitza les lluites obreres, juvenils i ambientals. La lluita contra totes les opressions l‟entenem com a part d‟una estratègia socialista id‟hegemonia de la classe treballadora al costat de totes les capes oprimides de la societat. Tenim l’orgull de poder dir que aquestes baralles polítiques i estratègiques també s’expressen en la composició militant dels nostres grups, que tenen nombrosos contingents de dones, persones racialitzades i LGTBI, entre els seus simpatitzants, militants i principals dirigents.
A totes les trobades compartim també reflexions sobre la important activitat del nostre corrent internacional a Amèrica Llatina. A la Universitat d’Estiu de Révolution Permanent es va rebre amb molt d’entusiasme la salutació en vídeo de Myriam Bregman, candidata a presidenta pel PTS al Front d’Esquerra-Unitat d’Argentina, plantejant els desafiaments per als socialistes revolucionaris en aquest país. També vam poder reflexionar sobre la important intervenció del PTS a la lluita de classes, a la revolta del poble de Jujuy i contra l’extractivisme. De la mateixa manera, a l’escola d’Alemanya hi va haver una xerrada especial sobre l’experiència de la lluita de classes a Xile el 2029 i la intervenció del PTR. També va ser una alegria comptar amb una delegació de companys del MTS de Mèxic i de Left Voice, el nostre grup germà als Estats Units, que estan lluitant per una perspectiva socialista des del cor de la bèstia. A les escoles de França i l’Estat espanyol, comptem a més amb la presència del grup March to Socialism de Corea del sud, companys amb qui vam poder intercanviar i conèixer-nos amb més profunditat i que visitaran aquests dies també els companys d’Alemanya.
Fa uns dies es va complir un nou aniversari de la IV Internacional, fundada per León Trotski i els seus amics el 1938 a prop de París. Tenim l’orgull de reprendre aquest llegat per lluitar pel socialisme revolucionari des de baix. Estem fent alguns passos endavant i ens queda un futur per conquerir. Com a balanç general, podem dir que comencem el nou curs polític amb forces renovades, amb l’alegria d’haver compartit aquestes trobades internacionalistes i la convicció que els trotskistes podem avançar en el proper període en la tasca de confluir amb milers de treballadors i joves, que ja no esperen res d’aquest sistema capitalista i que confien cada cop menys en els enganys dels reformistes. A molts dels països on intervenim està plantejat organitzar-se per combatre les extremes dretes i preparar-se per enfrontar-los als carrers, mitjançant la mobilització de la classe obrera, les dones i la joventut. Estem en un moment històric on es comencen a actualitzar les tendències de l’època de guerres, crisis i revolucions. El desafiament de construir un partit mundial de la revolució socialista (IV Internacional) juntament amb els companys i companyes de la FT a nombrosos països, als centres imperialistes i als països sotmesos per l’imperialisme, té cada vegada més urgència.
