Jovent

JUVENTUT

Esquerra Diari: un mitjà per a amplificar la veu i la rebel·lió de la joventut precària

La joventut precària comença a fer escoltar la seva veu, perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis. Suma't als cercles d'Esquerra Diari o envia les teves denúncies.

dissabte 18 d’abril| edició del dia

Abans de la crisi provocada pel Coronavirus, la incipient classe treballadora, els joves que s’incorporaven als "treballs basura" sorgits de la crisi del 2008 sota el paraigües de les reformes laborals dels diferents governs i de les burocràcies sindicals, ja sofríem la precarització i l’explotació en primera persona. Ja sofríem la incapacitat d’estudiar, d’independitzar-nos dels nostres pares, i la repressió policial i laboral cada vegada que alçàvem la veu. Ja llavors, ens deien, havíem de pagar els plats trencats dels capitalistes mentre ells rebien rescats milionaris per part dels Estats.

Ara no és un panorama molt diferent. El Coronavirus ha posat en perill els beneficis dels empresaris, els qui, des que aquesta crisi va començar, han buscat totes les excuses necessaries per a frenar el cop. Això s’ha traduït en milions d’acomiadats, en l’aplicació de ERTOs que condemnaven a les famílies amb menys ingressos a subsistir sota mínims, a forçar als treballadors a complir la seva jornada assumint el risc de contagi, sense protecció, sense mesures de transport necessàries, etc. En última instància, mesures que només han servit per a dues coses: protegir els beneficis capitalistes i que els treballadors paguin els costos, no només amb el seu treball, sinó amb la seva salut.

Ha estat en els treballs, com dèiem, més precaris on les empreses s’han mostrat més salvatges i han aprofitat aquesta cobertura per a retallar en drets i incomplir la seva responsabilitat envers els treballadors. Les caixeres de supermercat, les kellys, els treballadors d’Amazon, els sectors essencials com a metges i neteja… tots ells han estat al peu del canó sense protocols de seguretat ni protecció al mateix temps que les seves empreses els amenaçaven si alçaven la veu, arribant fins i tot a l’acomiadament i sancions, com ha estat el cas de treballadors sanitaris o dels treballadors de Telepizza. Fins i tot aquells treballadors que han estat enviats a casa per l’aplicació d’un ERTE, com el cas de Alsea, Acciona a la planta de Nissan, etc., han vist com les mateixes empreses que facturaven milions a costa de pagar salaris de misèria als seus treballadors ara es declaraven incapaços si es fes càrrec de les despeses produïdes per l’epidèmia.

I això passava alhora que pregonaven la responsabilitat ciutadana, culpaven a la gent d’expandir el virus i forçaven a aquells amb menys protecció social i laboral a complir amb el treball que uns altres no feien. Tal és el cas dels immigrants sense papers, els qui continuen treballant en el camp sense cap mena de control laboral ni seguretat, i que el seu pagament serà retornar a aquestes presons que el govern progressista encara no ha tancat i que anomenen eufemísticament CIEs.

A partir del 13 d’abril tornem al treball, amb el conseqüent perill de contagi, i aviat segueixen els atacs. Així és que pretenen que els treballadors paguin les hores de les seves quarantenes, les patronals exigeixen que les conseqüències del Covid-19 no siguin considerades baixes laborals, i els nous ajustos que es plantegin per a reavivar una economia que ha hagut de frenar en sec no seran més favorables. Aquest marc d’actuació no sols és el propi de les empreses, també dels governs que fan tot el possible per parapetar als capitalistes sota la bandera de l’esforç comú i de la burocràcia sindical, els qui no han llançat major proposta que petites demandes particulars en certs sectors, però que disten molt d’haver exigit que aquesta crisi la paguin els empresaris i que es paralitzi la producció innecessària pel bé públic.

Abans aquesta perspectiva tan poc falaguera, ha estat la classe treballadora la que ha demostrat una vegada més que només ella té el poder de superar aquesta epidèmia de manera que no s’imposin els interessos econòmics per sobre de la vida. Ja en un primer moment, els treballadors de Mercedes Vitòria-Gasteiz, Renault, Airbus, etc. Van imposar a les seves respectives empreses l’atur de la producció per no produir serveis essencials. Treballadors de molts sectors, com a costureres i treballadors de la indústria automobilística, donaven compte de la quantitat de recursos que hi ha a les fàbriques i empreses i que, de ser aquestes gestionades pels treballadors, podria produir-se el material necessari.

Contra l’abús de les empreses i fent cas omís de les hipòcrites anomenades al “esforç col·lectiu” com a parapet per a garantir els seus beneficis, altres treballadors han decidit denunciar i lluitar darrere dels seus drets, els quals perillen en nom de la salut pública. És l’exemple de treballadors de Telepizza a Saragossa, els qui han convocat la vaga després de ser sancionats deu treballadors amb 20 dies sense sou per haver exigit mesures de protecció. Un cas més radical el veiem en Saint-*Barthélemy, on els treballadors d’un McDonalds’ tancat van ocupar les instal·lacions per a fer menjar per a la població més pobra i sense recursos.

Amb la ineludible urgència que ens planteja aquesta crisi sanitària i econòmica, la reacció dels treballadors de Telepizza, els Riders de Glovo, del McDonalds´ o Airbus, constitueix una lliçó fonamental: les empreses i els governs i sindicats que les emparen no resoldrà aquesta crisi sense carregar els costos als treballadors i només l’organització i la lluita pot obrir les portes a una solució per als treballadors més precarizados.

Però és aquesta una experiència que no transmeten els mitjans de comunicació i que per descomptat no recullen ni partits ni sindicats mal anomenats “d’esquerra”. És en aquest marc que Esquerradiari.cat vol ser la xarxa que permeti als treballadors més precaris, a dones i immigrants, informar-se entre si i organitzar-se a través dels nostres cercles de corresponsals, espais per a intercanviar i discutir la situació actual des d’una perspectiva anticapitalista i en vista d’una resolució obrera d’aquesta crisi. Volem servir d’eina i bastió perquè la classe treballadora construeixi la seva alternativa i combati en els seus llocs de treball, als carrers i en el pla digital pels seus drets i interessos.

Contacta amb nosaltres!

Contacta’ns per a col·laborar, difondre o construir un nou "cercle virtual" d’Esquerra Diari. La teva aportació serà benvinguda.

Crida’ns o envia’ns un missatge de WhatsApp o Telegram des de tot l’Estat espanyol als nostres telèfons: 631 66 49 49 o 633 61 75 48.

Escriu-nos un correu electrònic a [email protected]

O segueix-nos en les xarxes socials!

Twitter Esquerra Diari: https://twitter.com/EsDiariCat
Instagram Esquerra Diari Intagram: https://www.instagram.com/esquerradiari.cat/
Canal Telegram: Esquerra Diari Telegram: https://t.me/EsquerraDiariCat




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Precarietat laboral   /    Joventut precària   /    Jovent   /    Juventut militant   /    En Català

Comentaris

Comentar