L’última crisi migratòria que va tenir el seu epicentre de tensió a les fronteres entre l’Estat espanyol i el Marroc, que va portar a una crisi diplomàtica entre tots dos governs, està revelant part dels elements de control migratori desenvolupats per la UE.

Els dispositius LRAD, per les seves sigles en anglés Long Range Acoustic Device o també coneguts com a canons d’ones sonores i armes sòniques, poden ser usats en terra o muntats en vehicles. Aquests canons poden emetre poderoses ones sonores que pels seus alts decibels poden causar dolor i commoció en el cos humà, així com lesions permanents i irreversibles.

Grècia ja ha instal·lat aquests dispositius de control de masses a la seva frontera amb Turquia. Més precisament a la província grega de Alexandroupolis, al llarg del riu Maritsa, que travessa els Balcans i el sud-est d’Europa.

S’invertiran 35 milions d’euros en programes de lluita contra els refugiats. Entre canons sònics, drons, càmeres tèrmiques i de llarg abast, sensors, intel·ligència artificial i un llarg etc. Molta d’aquesta tecnologia en fase de proves i tot sota el cínic argument d’una política de migració humana i eficaç.

Una tecnologia futurista desenvolupada a través dels més de 3.000 milions d’euros invertits per la UE en recerca després de la crisi de refugiats de 2015 i 2016, en els quals més d’un milió de persones que fugien de la guerra a l’Afganistan, Síria i l’Iraq arribaven a les costes gregues, italianes i d’altres llocs d’Europa.

Canons de so ja utilitzats per diversos cossos policials del món, com els propis Mossos d’Esquadra, els qui el van estrenar en el 2014, com a complement a la resta d’elements repressius habituals.

La nova tecnologia al servei de fer més difícil que els que fugen de les guerres i les penúries, puguin arribar i refugiar-se en algun lloc segur. Al servei del control de masses de les pròpies poblacions i les classes treballadores del continent. En definitiva d’una Europa fortalesa dels capitalistes.