La Fiscalia dona carpetada a la seva recerca sobre la massacre de Melilla del passat 24 de juny. S’exculpa en l’opacitat de les fonts marroquines, just el que busca l’Executiu espanyol en externalitzar la gestió de les fronteres. No sols no veu indicis d’homicidi imprudent, sinó que tampoc veu delicte d’omissió de socors per part dels agents espanyols. Cambres, drons i helicòpters demostren tot el contrari. La complicitat entre el govern espanyol i l’externalització de fronteres en les autoritats marroquines és blanc sobre negre en aquesta farsa de recerca.

La fiscal de la Sala Coordinadora d’Estrangeria, Beatriz Sánchez, ha emès un decret d’arxivament de les diligències de recerca de l’actuació dels agents espanyols. Tan sols ha donat trasllat a la Guàrdia Civil de l’"actuació de diversos agents que van llançar pedres contra les persones migrants, per si fos constitutiva d’infracció disciplinària", alguna cosa que, per descomptat, quedarà en foc d’encenalls.

La recerca s’ha prolongat durant el termini màxim de sis mesos. Respecte als més de 25 assassinats la fiscal dona per vàlides les explicacions marroquines, recollides en l’informe dirigit a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans. La fiscal compra l’explicació marroquina i atribueix les morts a una suposada “allau mortal” que es va produir pel fet que els propis migrants aconseguissin forçar les portes d’accés a la zona de control policial espanyol.

La fiscal considera que res van tenir a veure els bombardejos amb gasos lacrimògens durant quaranta minuts des dels dos costats de la frontera, i tampoc van tenir res a veure els llançaments continuats de pedres sobre les persones que tractaven de creuar la tanca. Per a buidar tota sospita la fiscal puntualitza que la “allau mortal” va tenir lloc en territori marroquí, i que "encara que els agents haguessin procedit en aquest moment a l’obertura total de les portes frontereres, l’allau i l’embut posterior s’haguessin produït igualment". Per què? Segons la fiscal perquè es tractava d’una "onada incontrolada de persones". Davant la no assistència sanitària durant tot el temps en què van estar els ferits amuntegats al sol, més de tres hores, planteja que no hi ha problema cap perquè no va haver-hi petició de socors. Inaudit.

Les conclusions de la fiscalia podrien haver estat escrites pel mateix ministre d’Interior, Fernando-Grande Marlaska, ja que plantegen que totes aquestes accions van ser “proporcionals” i que es deuen a l’actitud de les persones que intentaven creuar “en tot moment hostil i violenta, tant cap als agents marroquins com cap als espanyols". Malgrat l’existència de cambres, d’un dron i d’un helicòpter que va sobrevolar la zona tot el dia, també considera que el dispositiu policial espanyol “no tenia visió de la zona” i justifica amb això tota falta d’assistència mèdica del miler de persones.

En el seu escrit, la fiscal també dona per bones les devolucions en calenta. En total unes 470 devolucions en calenta al llarg d’aquest dia. I això a pesar que dona per fet que eren amb tota probabilitat mereixedores de protecció internacional. Els agents espanyols van actuar "en compliment i en l’exercici de les seves funcions" i van seguir el procediment per a executar "rebutjos en frontera". D’aquesta manera Marlaska és protegit pel propi encaix legal que va donar el PP a les devolucions en calenta a Ceuta i Melilla quan va aprovar la llei mordassa. El PSOE va prometre derogar-lo quan arribés al Govern, però en realitat l’està utilitzant per defensar una gestió criminal de les fronteres. La mateixa Amnistia Internacional acusa a Espanya i el Marroc de "crims contra el dret internacional" en la tragèdia de Melilla.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, durant una sessió plenària en el Congrés dels Diputats afirmava que "No va haver-hi cap fet tràgic en sòl espanyol". Malgrat els malabars discursius, no hi ha diferència en els fets entre les accions criminals del ministeri de Marlaska i les intencions del propi partit ultradretà Vox. Els socis de Govern, Podemos i PCE, igual que amb el Sàhara i l’acolliment del cim de l’OTAN, guarden un silenci criminal. Es confirma, una vegada més, que els ministres neo-reformistes d’un govern imperialista són, abans de res, ministres de l’imperialisme espanyol.