El Ministeri de Sanitat va tirar endavant aquest dimecres sense consens amb les Comunitats Autònomes un document de mesures obligatòries en tot l’Estat que fan referència a la regulació de l’activitat en hostaleria i l’oci nocturn. El Govern pretén mantenir vigents aquestes mesures fins que el 70% de la població estigui immunitzada amb les vacunes. Diverses Comunitats Autònomes s’han oposat, i ja han avançat que no compliran amb la normativa, entre elles Madrid, Euskadi i Andalucia.
El pla del Ministeri té en compte diferents restriccions en l’activitat de l’hostaleria i l’oci nocturn segons un “semàfor” marcat per la incidència acumulada i la pressió hospitalària. Segons aquest semàfor i els seus nivells: sense risc, nivell 1, 2, 3 i 4; en els territoris que ja estan "sense risc", bars i restaurants podran obrir els interiors amb un aforament del 50%, ampliable al 60% si es demostra bona ventilació, i taules de com a màxim 6. En exteriors podran estar al 100%, en taules de 10 separades per 1,5 metres. En els llocs de risc 1 i 2, baix i mitjà, els aforaments seran del 50% en interior i taules de 6. Quan s’aconsegueix el risc 3 o es puja al 4, hauran de tancar-se els interiors d’aquesta mena d’establiments.
Les CCAA no semblen estar d’acord amb aquest semàfor, ni amb les limitacions. Més enllà que la situació no és tan crítica com els mesos enrrera, la situació continua sent pandèmica, no obstant això, els diferents governs de les Comunitats Autònomes aspiren a donar absoluta “llum verda” als empresaris hostalers. La pugna de les CCAA és encapçalada per la dreta del règim i Madrid, els qui apel·len a l’absoluta llibertat com resava la campanya electoral d’Ayuso per a sarlvar els beneficis de les grans empreses i dels grans hostalers que fan el seu agost en la campanya estiuenca a costa d’incrementar al màxim l’explotació laboral.
D’altra banda, el Govern, més enllà d’imposar algunes restriccions en hostaleria, la realitat és que en l’hostaleria existeix aquesta “llum verda” en els fets des de fa temps, i més enllà de mantenir uns certs aforaments, la qual cosa no existeix, ni el Govern ha pretès imposar són mesures reals per a protegir la salut dels treballadors i dels usuaris d’aquests establiments. Més enllà de l’indicat en les normatives, el ritme de treball imposat per la super explotació que es viu bars i restaurants, les seves sales, terrasses i cuines, fa il·lusori pensar que un aforament pot frenar un contagi.
Aquesta “nova normalitat” que també facilita el Govern pretén salvar a les empreses permetent-los llum verda a l’entrada d’una de les campanyes que es caracteritza per la creació d’ocupació precària. Hi ha alguna cosa que no canvia en aquesta nova situació és la súper explotació de les i els treballadors de l’hosteleria, és més en un escenari marcat per la desocupació i la crisi social, el que és segur és que els índexs d’explotació aniran en augment. Alguna cosa que no va dirigit a resoldre la greu situción de crisi social, pobresa i misèria a la qual ens enfrontem.
Per a superar la crisi econòmica que es ve i conquistar una veritable sanitat universal gratuïta que pugui enfrontar sense esquerdar-se futures situacions de crisi sanitària és necessari que treballadors i mayoria sacial ens organicem en els nostres centres de treball, barris i universitats perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes.v
