×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Guerra, crisi i inflació a Europa: quina resposta dona la classe treballadora?

Presentem una entrevista realitzada pel programa "Basta de Verso" a Santiago Lupe, editor de Esquerra Diari, en la que parla sobre els processos de vagues en diversos països europeus, els aixecaments per la fam en països africans i asiàtics i la importància que Llatinoamèrica té per a Europa i els Estats Units.

EsquerraDiari.cat

divendres 19 d’agost
Facebook Twitter

"La guerra reaccionària de Rússia a Ucraïna i l’escalada de sancions imperialistes han provocat un increment brutal fonamentalment de l’energia, però també del blat i elements per a l’agricultura com fertilitzants, etc. Perquè ens fem una idea la inflació mitjana interanual, avui a Europa, és del 8,9%. És la més alta dels últims 40 anys, però aquesta inflació quan un va a l’economia real s’observa que és molt major: els aliments han pujat un 15% i els combustibles un 50%, en el cas de l’Estat espanyol, l’electricitat ha tingut un augment interanual del 100%, es va duplicar la factura de la llum i del gas també per a les llars.

Els processos de lluita que es donen és per recomposició salarial. Ara mateix, els Estats estan tenint la política de no donar augments concordes al nivell inflacionari, sinó que es quedin en un 2% o 3%. Perquè al mateix temps que tenim aquesta inflació, estem veient obscens beneficis millonaris de les empreses, com les elèctriques o el sistema financer".

Davant la pregunta de com està la classe obrera lluitant enfront d’aquesta situació, Santiago Lupe explica que "el Regne Unit és com l’epicentre. L’altre dia donaven la notícia que la factura de la llum pot arribar a 600 euros, que és un terç dels ingressos mitjans d’una família. Això explica també el nivell de combativitat que està havent-hi, sobretot els ferroviaris que han estat els primers en fer vagues com no es veia en dècades. Aquest dissabte tornen a la vaga, aquest divendres el metro de Londres surt a la vaga també, els treballadors del correu, les infermeres (N.E.: el sindicat d’infermeres va iniciar un procés de consulta per anar a l’atur, representa mig milió d’infermeres). També els treballadors d’Amazon estan lluitant perquè se’ls pugi 2 lliures a l’hora de treball i l’home més ric del món, Jeff Bezos, diu no: només 35 centaus.

Però això també es veu en altres països europeus com Bèlgica on va haver-hi un aturada nacional, a Alemanya amb els portuaris, en el mateix Estat espanyol. Són vagues inusuals, no només per la seva extensió sinó perquè aquests treballadors feia molt de temps que no sortien a a la lluita. El fet que les burocràcies sindicals es posin al capdavant d’aquestes lluites és expressió que per baix hi ha molt de descontentament, però també amb la intenció que aquestes lluites quedin aïllades, estan en contra no sols que es desenvolupin assemblees i una organització, sinó que es coordinin. Aquest és un dels grans problemes: que les lluites quedin aïllades, perquè evita que es pugui guanyar.

Un element important aquí, és que aquesta política també fa que les lluites quedin limitades a una qüestió salarial o econòmica. Estem parlant de països imperialistes que ara mateix estan fent un rearmament militar. El paper més criminal d’aquestes direccions sindicals és que són sustentacions dels governs i els seus plans de rearmament, d’enduriment de lleis migratòries. Es neguen al fet que la classe treballadora surti a lluitar no solament pel salari, sinó per detenir aquesta maquinària de guerra i de barbàrie. Per això va ser tan important, encara que d’avantguarda, la mobilització d’un sector alternatiu de treballadors a Itàlia que va sortir a mobilitzar-se sota el lema: "baixin les armes, pugin els salaris". Ells vinculaven la necessitat de lluitar pel salari, amb detenir la maquinària bèl·lica.

Parlem de les conseqüències de la guerra, però on realment aquestes conseqüències estan sent catastròfiques és a Àfrica, és un continent que importa el 85% dels grans que consumeixen. Les sancions imperialistes per la guerra, i el bloqueig de Rússia a ports d’Ucraïna està fent que aquests grans no arribin, a això se li suma una sequera enorme, producte del canvi climàtic que té a Àfrica un dels epicentres. Això lògicament provoca un augment de la migració, milers de persones que busquen migrar cap al nord, cap a Europa. És això i també revoltes o els primers conats de revoltes per la fam, ja ho veiem a Sierra Leona, a Burkina Faso, a Sudan.

I com responen les "democràcies" europees?, amb un enduriment de les lleis migratòries. La Unió Europea acaba de donar una "ajuda" al Marroc de 500 milions d’euros perquè el Marroc enforteixi la seva política migratòria. L’anterior cimera de l’OTAN, celebrada a Madrid, va definir que el nord d’Àfrica havia de ser una zona d’un interès per als països imperialistes, tan important com l’est europeu. Per a això se’ls diu als països del nord africà que si no actuen com a gendarmes europeus, sinó fan tot el possible per a detenir aquest flux migratori, es pot considerar que estan atacant a un país membre de l’Aliança i justificar una intervenció per a controlar a sang i foc la migració.

Aquesta política també fa que l’extrema dreta s’enforteixi, governs de centreesquerra com l’espanyol, que apliquen aquests programes que són de la dreta i això fa que aquesta extrema dreta s’enforteixi més".

Parlant ja de la nostra regió Llatinoamèrica i en particular de l’Argentina, Santiago Lupe ens deia el següent: "És evident que sou part de la mateixa lluita, enfront de l’ajust que el govern a l’Argentina acaba d’anunciar, té també el marc de fons del qual parlava recentment. El propi continent d’Amèrica Llatina serà un territori de disputa entre els Estats Units i la Unió Europea. Avui mateix s’ha publicat un informe de l’O.E. que deia que han de tornar a posar els ulls a Amèrica Llatina, perquè s’ho han quedat tot entre Rússia i la Xina.

Nosaltres, igual que el PTS a l’Argentina (N.E.: juntament amb la resta de les organitzacions que integren la "Fracció trotskista-Quarta Internacional), també lluitem per augments salarials, per les 6 hores de treball, sense rebaixa salarial, etc. Però també amb la perspectiva que han de governar les treballadores i treballadors, però no solament per a no morir-nos de fam, o no perdre el lloc de treball, sinó perquè només un govern de la classe treballadora pot establir un altre tipus de relacions entre els pobles, que no estiguin basades en el saqueig i en la guerra, com ara".


Facebook Twitter
Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

L'ANC convoca a una manifestació davant l'ampliació del delicte de desordres greus

L’ANC convoca a una manifestació davant l’ampliació del delicte de desordres greus

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge