No és que aquesta crisi no la paguin els capitalistes, és que no hi ha cap crisis per a les grans empreses de l’IBEX35. En particular, per a les que s’estan fent d’or amb les pujades del preu de l’energia i amb els deutes hipotecaris de milions de famílies: les elèctriques i la banca.
La presentació de resultats del tercer trimestre confirma que 2022 serà un dels millors exercicis per a elles. L’oligopoli elèctric està augmentant els seus beneficis a un ritme mitjà del 30% i molt a prop se situen també les grans entitats financeres.
El major banc espanyol, el grup Santander, va anunciar que porta guanyats ni més ni menys que 7.316 milions fins al mes de setembre. La principal raó de la pujada és el diferencial creixent entre els tipus d’interès - que se situen ja en el 1,25% per a l’eurozona i el 2,25 per al Regne Unit - i els interessos amb els quals la banca s’ha estat finançat durant els últims anys - en la zona euro a taxes entre el 0 i el 0,5% des de 2013 -.
L’entitat reconeix que la seva extraordinària bonança es deu en gran manera “a l’augment dels tipus d’interès al Regne Unit, l’eurozona, Polònia i altres llocs que van afavorir un augment del 8% en el marge d’interessos (+15% en euros corrents a causa de la revaloració de la majoria de les divises), amb un creixement especialment alt al Regne Unit (+12%), Polònia (+104%), Mèxic (+12%) i l’Argentina (+142%)”.
Aquesta pluja de milions no cau del cel, sinó de l’augment de les lletres mensuals de milions de deutors. Entre ells 24 milions de llars que a l’Estat espanyol segueixen hipotecats. Un terç d’elles estan subjectes al tipus variable i en la seva reactualització han vist pujar la lletra mensual una mitjana de 180 euros. Si les previsions de pujades de tipus es mantenen, aquest augment podria arribar a duplicar-se en 2023.
Les altres guanyadores de la crisi, les elèctriques, deuen la seva bona fortuna a l’avançament del final de mes per a milions de famílies que ha produït l’encariment de la llum i el gas d’un 70% i un 30% respectivament, segons l’organització de consumidors FACUA.
Iberdrola, la segona elèctrica espanyola en volum de facturació, s’ha embutxacat fins a setembre 3.104 milions d’euros. Es tracta a més d’una de les companyies líders en renovables, és a dir, que ha aconseguit vendre electricitat produïda a baix cost als preus desorbitats que empenyia l’augment del gas a nivell internacional.
Només aquestes dues grans empreses han sumat en el que portem d’any un benefici de 10 mil milions. Una quantitat que equival gairebé a la suma del total pressupostat per als ministeris d’Educació (5.354) i Sanitat (7.049).
De tot això el govern de PSOE i Unidas Podemos continuarà gravant una petita porció. En 2021, segons l’última estadística de “Comptes anuals consolidats de l’impost de societats” de l’Agència Tributària, les 200 majors empreses només van tributar el 5,1% dels seus beneficis - enfront del 19,3% del tipus efectiu.
Els anomenats impostos a la banca i les elèctriques són també una lleu mossegada. En el cas de la banca, la taxa aprovada pel govern només afectaria els beneficis generats en l’Estat espanyol. Per al cas del Santander només tocaria a 1.107 dels 7.316. Per a les elèctriques, el nou impost també es limita a només una part dels seus beneficis, els obtinguts mitjançant la venda de totes les energies al preu de la produïda amb gas.
Per això, la quantitat que s’esperen recaptar és mínima comparada amb els superbeneficis que esperen recaptar en 2022. Dels 35 mil milions estimats per a la banca i l’oligopoli elèctric, 20 mil i 15 mil respectivament, només 1.500 milions anuals de cadascun s’ingressaran per mitjà dels impostos extraordinaris.
Per si no fos prou, el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023, que s’està debatent en el Congrés, inclou ajudes a les mateixes elèctriques per valor de 1.350 (que es van incorporar en el Decret d’Estalvi Energètic), la qual cosa suposa una devolució gairebé completa del recaptat.
En l’altre extrem, els salaris romanen en una taxa de pujada mitjana del 2,5%, front una inflació que el Banc d’Espanya espera que tancament l’any en el 9%. Un minvament de poder de compra que també queda sancionada en els PGE2023 per als i les treballadors públiques. Amb l’acord de les direccions sindicals de CCOO i UGT, els seus sous es revaloritzaran un màxim del 3,5%, és a dir, seran un 5,5% més baixos en poder adquisitiu.
Guant de seda per als beneficis empresarials, austeritat i devaluació per als salaris. Aquesta és la recepta dels quals es presenten, un any més, com els pressupostos més socials de la història.
