Aquest divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha anunciat les dades d’inflació de setembre, mes en què la taxa interanual va ser del 8,9%, només una dècima menys que la dada avançada fa dues setmanes.
Els que desitgen secundar-se en un relat que apunta a la recuperació com el Govern de l’Estat espanyol, s’aferren a aquesta dada –la dècima per sota de les estimacions- per augurar un canvi de tendència en l’alça dels preus. No obstant això, cap de les causes de les tendències a la inflació han estat resoltes, ni tampoc han minorat les tensions geopolítiques que les alimenten.
Aquesta dècima pot servir de salvavides discursiu per al Govern, però si anem a la lletra petita veurem com la tendències inflacionàries estan lluny de minorar, i sobretot, que el cop per a la butxaca de la majoria social continua sent cada vegada més dur.
Al setembre s’ha donat el major creixement interanual del preu dels aliments des que van començar a registrar-se en 1994
Setembre recull el major creixement interanual del preu dels aliments des que van començar a registrar-se en 1994, en concret es va donar un augment del 14,4%. Els altres olis [no inclou el d’oliva] (65,9%), farines i altres cereals (39,4%), mantega (33%) i pastes i cuscús (29,6%) protagonitzen els majors encariments. L’INE destaca també els increments en llegums, hortalisses, llet, formatges, ous i carn. En aquesta ocasió el preu dels combustibles, electricitat i transport ha experimentat descensos.
18 mesos d’inflació amb xifres superiors pròximes a les dues xifres han suposat la major pèrdua de poder adquisitiu en les llars en 40 anys. L’OCDE considera que els treballadors de l’estat espanyol perdran 4,5 punts de poder adquisitiu en 2022, una caiguda només superada per Grècia, on aquesta devaluació serà del 7%. Una veritable situació de crisi social.
En aquest context el Govern de PSOE-UP ha aprovat uns Pressupostos Generals de 2023 que inclouen un augment de la despesa militar sense precedents –la major despesa militar en 40 anys– i que busquen posicionar-se en el marcat mundial i continuar privilegiant a les multinacionals espanyoles perquè continuïn enriquint-se a costa de l’explotació i l’opressió d’altres pobles. Alguna cosa que necessitem enfrontar juntament amb altres mesures que toquin la butxaca als capitalistes per a poder parar les conseqüències que volen fer-nos pagar per aquesta crisi com barallar per una pujada d’emergència de l’11% de tots els sous i pensions, per una pujada del SMI fins als 1500 euros i per revisions mensuals de tots els salaris vinculades a l’IPC. A més barallar pel repartiment d’hores de treball sense reducció salarial per a treballar tots i acabar amb l’atur, així com pel control de preus per part de treballadors i consumidors per a frenar l’escalada de preus.
