"Sí. Europa és un jardí. Tot funciona. És la millor combinació de llibertat política, prosperitat econòmica i cohesió social que la humanitat ha aconseguit construir" assenyalava davant estudiants diplomàtics Borrell, sobre un continent que està sent fortament assotat per les conseqüències de la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna.
Les declaracions més fortes, i que generaven controvèrsia venien a continuació: "La major part de la resta del món és una jungla, i la jungla podria envair el jardí". Unes declaracions que no sols són menyspreadores cap als països no europeus, sinó que aprofundeixen en la ja comuna tendència dels governs europeus a considerar la migració a Europa en termes d’amenaça, i que es va afermar en l’últim cim de l’OTAN que va tenir lloc el mes de juny passat a Madrid.
Borrell va assenyalar també que "els jardiners haurien de cuidar-lo [el jardí], però no podran cuidar el jardí construint murs (...) els jardiners hauran d’anar a la jungla. (...) En cas contrari, la resta del món ens envairà de diferents maneres".
Sabem, seguint la trajectòria de l’Aliança Atlàntica i dels propis exèrcits imperialistes, que la UE no envia jardiners de cap mena. Encara que hi ha un discurs estès pels governs i en els mitjans de comunicació segons el qual l’OTAN defensa la llibertat contra els governs autoritaris, més aviat la seva funció és cuidar els interessos de les potències imperialistes; sobretot els Estats Units, però també Alemanya, Anglaterra o França. Allà on va intervenir, en suposada defensa de la pau, va deixar milers de morts i profundes crisis socials.
Borrell va afegir: "El meu principal missatge és que hem d’interactuar molt més amb la resta del món", però si aquesta interacció es fa des del marc reaccionari de l’OTAN i la UE està condemnat a servir a interessos imperialistes.
L’alt representant de la UE nega haver usat un llenguatge pejoratiu i admet que no va saber expressar un llenguatge que buscava ser de "solidaritat", però això no va evitar que rebés denúncies des de diferents parts del món.
El portaveu del Ministeri d’Afers exteriors de l’Iran, Nasser Kanaani va assenyalar que la metàfora utilitzada del jardí i la jungla "sorgeix d’una mentalitat colonial totalment inacceptable que li dona a Occident el dret d’envair i ocupar" altres regions.
En aquest cas en concret, no obstant això, l’hipòcrita d’aquestes paraules és que l’assenyala mentre la seva administració comet flagrants vulneracions als drets humans, com s’està veient en la forma en què s’estan reprimint les protestes derivades de l’assassinat de Mahsa Amini, que va morir després d’haver estat detinguda a Teheran per no portar col·locat bé el vel, la qual cosa ha generat una resposta de la UE en forma de sancions. Aquestes sancions són una mesura totalment inefectiva, perquè no afecten en absolut al govern, que no serà qui les pagui, sinó al poble i la classe treballadora iranianes.
Representants de Rússia, Emirats Àrabs i altres Estats, també han demanat explicacions per les declaracions de l’alt mandatari espanyol, mentre que algunes activistes i personalitats del món de la cultura van censurar el llenguatge utilitzat per titllar-lo d’inapropiat i colonial.
Per la polèmica deslligada, Borrell va publicar un text en la pàgina web del servei exterior de la UE en la qual defensa que s’ha malinterpretat el seu missatge i lamenta si ha "ofès" a algú.
Però el problema per a Borrell ha estat que sortissin a la llum aquestes declaracions, no que s’equivoqués en la seva comunicació perquè volgués llançar un missatge diferent.
Borrell és un baró del PSOE, partit que lidera la coalició més "progressista" de la història al costat d’Unidas Podemos, i aquest Executiu ja ha demostrat que és profundament imperialista i està seguint la política criminal i armamentística de la resta dels països de la UE i l’OTAN.
Això s’ha vist amb el canvi de política del govern entorn de la qüestió sahrauí, abandonant al poble del Sàhara que lluita per la seva independència per a no enemistar-se amb el Marroc, fins i tot generant així un conflicte amb Algèria, el principal exportador de gas natural a l’Estat espanyol.
La mateixa política cap a la dictadura marroquina té una dimensió colonial. El govern pretén que el Marroc serveixi -encara més- de gendarme de la davantera sud d’Europa i eviti el flux migratori que s’incrementa dia a dia pel desproveïment i les crisis provocades per la guerra. Que exerceixi la repressió en aquesta "selva", pensarà Borrell.
I és que mentre el mateix Borrell escrivia que sempre "m’he manifestat en contra d’una visió ’d’Europa fortificada’ i he treballat per a promoure les relacions amb altres parts del món", la política del seu partit i de la UE ha anat en la direcció oposada, com es va veure quan el govern va aplaudir a la gendarmeria marroquina que va assassinar a desenes de migrants a la frontera de Melilla.
Contra l’imperialisme del govern, de l’extrema dreta i d’organismes com l’OTAN i la UE fa falta aixecar una gran mobilització. Una que parteixi de qüestions concretes, com el rebuig als pròxims pressupostos, els més militaristes de la història on s’augmenta exponencialment la despesa militar, i baralli per polítiques socials i per generar una relació entre els pobles basada en la solidaritat i no en l’espoli. Aquesta política ha de ser profundament anticapitalista, perquè en els marcs del capitalisme, que és un sistema econòmic depredador de la vida humana i profundament imperialista, no pot donar-se un altre tipus de relacions entre els pobles.
Desenvolupem una gran mobilització on la classe treballadora, les dones, les migrants i les joves, que són els sectors on la crisi colpeja més, es planti i exigeixi que la crisi la paguin els rics i que s’aprovin uns pressupostos amb major despesa social i no militar, on se li exigeixi un esforç als grans capitalistes que han vist créixer els seus beneficis en plena crisi i no a la classe treballadora. Que exigeixi la fi de la intervenció de l’OTAN a Ucraïna i la pertinença d’Espanya a l’Aliança, que acabi el racisme a la frontera i es derogui la llei d’estrangeria.
