Junts i PSOE acorden transferir competències en matèria d’immigració. El titular, ràpidament airejat per Junts, era matisat per Moncloa hores després. Llavors, què s’ha acordat? Que a través de l’article 150.2 l’Executiu cedeix algunes competències sobre migració a Catalunya (i País Basc, que està a l’espera de la mateixa negociació).
Però la definició exacta i l’abast d’aquesta mesura està a l’espera de negociar-se, un procés que com ja va avisar Félix Bolaños, Ministre de Relacions Institucionals del govern, serà llarg. Llarg per la seva pròpia complexitat i perquè el futur interlocutor, el govern d’ERC, no veu clara l’eficàcia i la necessitat d’aquest traspàs de competència.
Un procés que a més comptarà amb molts esculls. El primer, el de la necessitat d’una aprovació per majoria qualificada en el Congrés. I en segon lloc, pels més que presumibles esculls judicials que aniran apareixent en el futur, atès que el Partit Popular ja s’ha oposat a aquesta mesura i assegura batalla judicial i als carrers, ja que per al pròxim 28 de gener s’ha convocat des de Gènova una manifestació per mostrar el rebuig a aquest pacte.
Així doncs, queden moltes incògnites al voltant d’aquest traspàs de competències en matèria de migració per part del govern central a la Generalitat. No obstant això, aquests factors d’ambigüitat sobre el pacte no van impedir que des de Junts despleguessin un discurs en clau racista de cara als sectors de l’extrema dreta catalana.
En declaracions a RAC1, Jordi Turull va assegurar que -en el context d’aquesta transferència de competències- Catalunya ha de tenir la capacitat de poder “expulsar o no a multireincidents”.
🔴 @jorditurull, al #MatíCatRàdio, sobre el traspàs de les competències d'immigració: "Si s’expulsa o no multireincidents s’ha de poder decidir des de Catalunya. Cap alcalde està content de tenir gent que reincideixi 200 vegades."https://t.co/Xchge7yagy pic.twitter.com/6jS9KBNIfN
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) January 11, 2024
Una vinculació clara i directa entre delinqüència, violència i migració. Comprant, assumint i donant cobertura als discursos més racistes i d’odi contra les persones migrants que vociferen la dreta i l’extrema dreta, i també cada vegada més els sectors més de dreta de l’independentisme català, que cada vegada guanyen més impacte mediàtic i rellevància política després del fracàs del processisme.
Aquests discursos, gens nous, van sembrant el terreny per a atacs xenòfobs i racistes que se succeeixen amb total impunitat, com ja succeís en 2019 quan es va atacar un centre de menors al Masnou o amb les agressions a menors i educadors en un centre de Castelldefels el mateix any. Situació que es repetiria en 2021 a Torredembarra.
Aquests escenaris de violència i racisme contra les persones migrants són el resultat final i palpable dels discursos i polítiques racistes de les administracions. De les quals ja s’apliquen a l’Estat espanyol amb lleis com la Llei d’Estrangeria o actuacions terribles com les succeïdes en els últims anys a Melilla (govern PSOE - Unidas Podemos) o a Tarajal (govern Partit Popular).
Turull, amb descaradura, es va intentar separar de Silvia Orriols, l’alcaldessa de Ripoll pel partit d’extrema dreta Aliança Catalana, assegurant que la qüestió de la migració s’ha d’abordar des de la “integració” i no des de l’“enfrontament”. Hem d’entendre que Turull, quan parla de no enfrontament, es refereix amb les forces repressives dels Mossos d’Esquadra.
En el mateix sentit, una altra notícia que saltava aquesta setmana als diaris és que els Mossos d’Esquadra condemnats per actes racistes contra un jove del Bagès en 2019, amb Junts en el govern, encara no han estat expulsats del cos policial.
Novament, en un context on els discursos de l’extrema dreta en diferents qüestions com el feminisme, la diversitat sexual o la qüestió migratòria, van guanyant terreny, els partits de Règim, tant de l’arc dret com de l’esquerre, compren i blanquegen aquests discursos amb finalitats partidistes.
Uns discursos que com hem vist anteriorment tenen conseqüències reals i terribles per a les persones migrants, que, a més de sofrir un difícil situació producte de totes les traves burocràtiques i l’explotació patronal, es veuen perseguides i assenyalades en els mitjans de comunicació i amb la possibilitat de sofrir atacs físics.
