Catalunya

DIADA 2020

L’autodeterminació de Catalunya i la seva república, serà obra de la classe treballadora o no serà

La Diada 2020 estarà marcada per la pandèmia i l'enorme crisi econòmica i social que s'està accelerant, així com l'ofensiva judicial plena de causes obertes contra l'independentisme català. Aquesta jornada marca l'inici del curs polític a Catalunya en una situació sense precedents.

dijous 10 de setembre| edició del dia

El Govern, no ha tirat endavant una gestió de la crisi diferent, per exemple, que la del PP a Madrid de la mà d’Ayuso. En ambdues comunitats, la inacció i complicitat amb les patronals de les residències de la tercera edat, han deixat una allau de morts evitables. Avui estem a les portes de l’inici del curs escolar, amb algunes poques mesures improvisades per frenar una segona onada de contagis que sembla ser inevitable.

Els ERTOs, EROs i tancaments de fàbrica, com el de l’emblemàtica Nissan, i les seves conseqüències per a la classe treballadora, són un denominador comú dels governs autonòmics, inclòs el català, així com del central, que la descàrrega aquesta nova crisi sobre l’esquena de la majoria treballadora i popular.

Des del punt de vista judicial, ja han començat les compareixences de més de seixanta encausats pels talls a la Jonquera (Girona) convocats per Tsunami Democràtic, als quals se’ls acusa de desordres públics i se’ls demana penes que voregen els sis anys de presó.

També donaran inici als judicis contra els 30 processats amb què es va saldar la repressió policial contra les protestes que va encendre la sentència de Tribunal Suprem. En molts casos, la mateixa Generalitat es va presentar com a acusació particular. Sense oblidar que Daniel Gallardo, encara segueix a la presó per participar en una manifestació solidària a Madrid.

La CUP, d’altra banda, és investigada per la Fiscalia en la recerca d’"indicis" de criminalitat, que podria portar a un procés judicial que acabi en la imputació de diversos dels seus membres.

Els judicis contra els membres dels CDRs detinguts el 23S, ara en llibertat condicional, després d’haver-los fet passar mesos de presó. I un centenar de causes obertes contra el moviment independentista, entre les quals es troben l’oberta contra exmembres de la Taula de Parlament, i el President Torra per desobediència que podria implicar la seva inhabilitació.

El govern més progressista de la història recent de l’Estat espanyol, ja ha demostrat, no només que és enemic de l’autodeterminació a Catalunya i continuïtat de la persecució al moviment, sinó un aliat incondicional de la Corona, la qual ve de salvar una nova crisi amb la fugida del Rei emèrit que no hagués estat possible sense el paper del PSOE i Unidas Podemos.

Mentrestant, ERC segueix "fent manetes" amb Sánchez i Iglesias ara via Pressupostos, es desenvolupa una crisi (calculada) de l’espai post-Convergent en què Puigdemont i la nova JxCat volen revifar i eternitzar la revolució dels somriures; i sobretot amb la tempesta perfecta que suposa una pandèmia i la segona onada de contagis que desactivin els carrers, el moviment independentista es queda com tantes altres vegades encotillat en un processisme de set vides.

L’’ANC i Òmnium, i de conjunt el moviment independentista realitzaran actes telemàtics i concentracions respectuoses de la "nova normalitat". Fins i tot avui mateix tindrà lloc un debat virtual del què participaran l’ANC, ERC, JxCAT i la CUP sobre la "necessitat d’unitat estratègica".

El moviment no es pot limitar a exigir un "canvi de rumb de la Generalitat". Cal desenvolupar i imposar mitjançant la mobilització social de forma independent dels partits de la burgesia catalana les reivindicacions democràtiques i socials, eixamplant el moviment independentista amb la força del conjunt de la classe treballadora.
Una classe treballadora que ara està en vies de ser més castigada que mai davant la crisi sanitària i econòmica, producte de la Covid-19. I és que els partits de la burgesia catalana, que deixen el moviment independentista i el dret a l’autodeterminació sense rumb, són els mateixos que volen fer pagar els costos d’aquesta nova crisi als mateixos de sempre i amb la mateixa recepta de sempre: imposant ERTOs i acomiadaments massius, provocant milers de tancaments, minvant les condicions laborals i aprofundint en una precarietat sense precedents, respectant els interessos dels grans empresaris i els lobbies capitalistes. I en el cas de la greu crisi de l’habitatge que provoquen els alts preus dels lloguers, situant-se en el camp dels grans propietaris.

Per contra, tant el govern central com el català no han ofert més que noves mesures restrictives, estats policials per als que se saltin les normes o no les puguin complir i posar en risc la salut de milions de persones.

Per això, es torna necessari i urgent una resposta independent de tots els partits capitalistes. La més absoluta independència política, no només del bloc sobiranista sinó també de l’espai dels Comuns, convertits definitivament en els lleials socis del social-liberalisme.

En aquest sentit, la CUP ha de trencar totalment amb la política de mà estesa a les qüestions democràtiques però també en la política de col•laboració en el social després de la pandèmia. És preocupant que en l’últim temps segueixen prenent força les seves apel•lacions a la unitat estratègica amb l’independentisme, recreant les velles il•lusions en la política de conciliació de classes amb les direccions burgeses i petita burgesia del Procés.

Es tracta que la "tornada" als carrers, la lluita als centres d’estudi i de treball que es plantegen amplis sectors del moviment democràtic català, es faci partint de les grans lliçons polítiques i estratègiques de set anys de "procesisme". I sigui així la base per a la constitució d’un agrupament polític d’independència de classe i amb un programa anticapitalista que es prepari per disputar la direcció del moviment democràtic català.

Només amb l’organització de la classe treballadora en assemblees que miri per als seus propis interessos i seguretat, es podrà posar en peu una sortida que garanteixi la seguretat de milions i faci pagar la crisi actual als capitalistes, i que també pugui qüestionar la legalitat vigent i donar resposta a les demandes democràtiques més essencials com són la defensa dels drets democràtics, oposant-se a nous estats policials i la repressió judicial o la mateixa lluita per l’autodeterminació.

Prou de persecució policial i judicial al moviment democràtic català!

Llibertat a tots els presos polítics i lliure retorn dels exiliats!

Per una política d’independència de classe que unifiqui les demandes democràtiques i socials donant una sortida obrera i popular a la crisi!




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Catalunya   /    Referèndum a Catalunya   /    Independència de Catalunya   /    Casta Judicial   /    ERC   /    República Catalana   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Poder Judicial   /    PSOE   /    Catalunya

Comentaris

Comentar