×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

L’eclosió de l’espai convergent i la crisi política del "procesisme"

Aquest cap de setmana Marta Pascal guanyava la secretaria general del nou Partit Nacionalista Català. Una mostra més de l'eclosió de l'espai convergent, al costat de la possible fractura del PDeCAT.

Guillermo Ferrari

dimarts 30 de juny de 2020
Facebook Twitter

FOTO: El Triangle

Amb una elecció “a la búlgara” Marta Pascal era nomenada secretaria general del PNC. L’en altre temps líder del PDeCAT, obtenia un inapel·lable 91% i planta bandera en la lluita per capitalitzar un espai de centre dreta. La nova formació catalana cerca entrar en un espai “no independentista” i liberal. Quelcom que llescarà una part del minvant electorat del PDeCAT (i potser de l’actual Esquerra Republicana de Catalunya).

Aquest espai té també la concurrència de la formació democrata-cristiana que ha quedat residualment de l’antiga Unió Democràtica: això és, Units per Avançar. El grup liderat per Ramón Espadaler està buscant suports en l’excap dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, un tecnòcrata de l’ordre que en l’actualitat és tinent d’alcalde de Seguretat i Prevenció a la Barcelona d’Ada Colau.

I dins d’aquest espai, pul·lulen estelles que van sortir expedides des del "pal de paller" que era la Convergència del mai honorable Jordi Pujol. Germà Gordó que havia marxat pels problemes de corrupció i va fundar Convergents. I, també està la Lliga Democràtica liderada per Teresa Pitarch.

A tots aquests moviments s’hi suma un altre superior en l’escala “Richter catalana” i que genera gran incertesa. El PDeCAT es debat entre seguir la línia política de Carles Puigdemont i dissoldre’s en Junts per Catalunya, o cristal·litzar l’escissió per a buscar un espai moderat, de centre i de caràcter no independentista. El gran problema del PDeCAT és que en les enquestes queda per darrere d’ERC i la formació d’Oriol Junqueras li està traient el rol d’intermediari amb la Moncloa.

Cap al final del “processisme”?

Tot l’espai de la centre dreta catalana, hereva directa de Convergència i Unió, està en plena ebullició. L’ala de Puigdemont perseguida per la judicatura i que viu dels gestos simbòlics, l’ala del PDeCAT buscant ser els negociadors directes amb Madrid menjant-se tots els gripaus del Règim. Les dues ales busquen una ubicació que els permeti dialogar amb Madrid i evitar el sorpasso d’ERC.

Portem temps amb una clara crisi política de l’espai del "processisme". Des que la direcció processista es va esborrar de l’1-O i de l’octubre català de 2020, l’única cosa que han fet va ser disputar-se el poder de la Generalitat i el control dels milions d’aquest preuat pressupost. ERC amb un to més dialogant i JxCat amb gestos simbòlics buits, tracten de guanyar-se l’electorat en les imminents eleccions catalanes.

Aquesta dispersió i contínua eclosió de l’espai convergent creat per Jordi Pujol, mostra l’enorme descrèdit en el que està caient el que fora el gran organitzador polític de la gran burgesia catalana. Però fins i tot també el descrèdit accelerat del PDeCAT que amb Artur Mas al capdavant buscava separar-se de CDC com la pesta.

La creació de JxCat és l’intent de Puigdemont per netejar aquest espai de dècades de corrupció i secundar-se en el sector independentista moderat per a guanyar la carrera a ERC i quedar-se amb el poder. Però aquesta carrera no té absolutament res a veure amb els desitjos del poble català per a exercir el seu dret d’autodeterminació, res a veure amb la lluita de l’1-O i la vaga general del 3-O contra la repressió. Res a veure amb la joventut d’Urquinaona i el 14-O.

Res a veure perquè, al cap i a la fi, sota el mandat de Quim Torra s’ha continuat alimentant del “capitalisme d’amiguets” amb el pressupost de la Generalitat, igual que amb Jordi Pujol; també floreixen els casos de corrupció. El que està fent el President Torra, amb el suport de Puigdemont, és tornar a la senda del “peix al cove” que tant han fomentat Jordi Pujol i Artur Mas.

El moviment popular català per la independència està sent passivitzat per l’actual direcció postconvergent i per ERC. No podrà avançar en realitzar un veritable referèndum d’autodeterminació més que trencant amb els partits de la burgesia i la petita burgesia catalanes, i secundant-se en la mobilització de la classe obrera del principat i tota la península.

Et pot interessar: 48 milions per a la sanitat privada ho ha fet Torra, Artur Mas o Jordi Pujol?

També pots llegir: Els orígens del col·lapse sanitari: les retallades de CiU i el Tripartit


Facebook Twitter
3 d'octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

3 d’octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

El procés s'enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

El procés s’enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Militarisme “progre”: el Govern del PSOE i UP aproven els pressupostos amb major despesa militar dels últims 40 anys

Militarisme “progre”: el Govern del PSOE i UP aproven els pressupostos amb major despesa militar dels últims 40 anys

Unidas Podemos pacta els Pressupostos i s'empassa el "gripau" del rearmament imperialista. Quant pujarà la despesa militar?

Unidas Podemos pacta els Pressupostos i s’empassa el "gripau" del rearmament imperialista. Quant pujarà la despesa militar?

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona