La setmana passada compartíem el cas de l’Alex, un jove de 15 anys que ha estat desnonat de casa seva al barri de la Florida (L’Hospitalet) juntament amb la seva mare i el seu germà petit de 12 anys, tot malgrat no tenir alternativa habitacional. Per això, dediquem aquest article a aprofundir sobre la crisi de l’habitatge, tot senyalant els seus responsables.

Et pot interessar: Alex, el jove de 15 anys que van desnonar amb la seva família: "Caldria expropiar els pisos dels fons voltors i dedicar-los a lloguer social"

L’any 2022 Catalunya va liderar el rànquing de desnonaments de l’Estat Espanyol amb 8.574 execucions, segons les xifres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Si centrem la mirada a Barcelona, l’estudi realitzat per l’Observatori DESC mostra que, entre 2020 i 2022, més de la meitat dels desnonaments a la ciutat corresponen a grans tenidors: la banca, els fons voltors i la Sareb.

En un context on el cost de la vida s’encareix mentre els salaris perden valor, l’increment dels preus dels lloguers són part del problema. Entre juliol i setembre de 2022, els lloguers van pujar un 9,2% a Catalunya respecte el mateix període de l’any anterior, situant el preu mitjà en 805 euros. El cas de Barcelona resulta encara més alarmant, ja que l’increment és del 14% fins assolir els 1.066 euros. Però és que el panorama tampoc millora excessivament si ens desplacem a municipis propers: 747€ a l’Hospitalet, 744€ a Cornellà, 792€ a El Prat, 848€ a Sant Adrià del Besòs, 792€ a Cerdanyola del Vallès, 827€ a Badalona i 747€ a Sant Boi. Pel que fa a les hipotèques, la pujada dels tipus d’interès pot encarir el cost entre 200 i 400 euros al mes per aquelles que siguin de tipus variable, les quals representen la gran majoria.

Per fer-nos una idea més clara del significat d’aquestes dades pensem-ho de manera comparada. Ara fa un any les famílies de Barcelona destinaven gairebé la meitat de la renda (47,5%) a pagar el lloguer segons es calcula a partir de les dades extretes de El Idealista. En el cas de la joventut, ho explica la impossibilitat de gran part del jovent per independitzar-nos. Així, l’últim informe publicat per CCOO constata que 8 de cada 10 joves han de seguir vivint amb la família i, aquells que aconsegueixen marxar, arriben a destinar fins el 85% del seu sou a pagar el lloguer.

Els responsables d’aquesta situació són els fons voltors, la banca i els especuladors que, de la mà dels governs, fan negoci amb l’habitatge. Segons les dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, hi ha 32.799 pisos buits en mans de grans tenidors, però aquests no dubten en desnonar famílies sense alternativa habitacional. L’any 2020 entre BBVA, la Sareb, Blackstone, CaixaBank i Bankia acumulaven el 80% d’aquests pisos.

El BBVA se situava líder en el rànquing amb més de 5.900 habitatges buits. En segona posició trobem a Sareb qui controlava 5.828 pisos sense residents. Els fons voltors com Blackstone o Cerberus són els altres grans protagonistes amb 3.540 i 3.500 respectivament.

Davant d’aquesta situació, l’actuació dels respectius governs ha estat absolutament còmplice. En el cas de la Sareb, l’entitat va ser creada pel PP l’any 2012 com a part del rescat a la banca amb milers de milions d’euros públics mentre ens feia pagar el cost de la crisi a la classe treballadora i els sectors populars a base de reformes laborals i retallades en sanitat i educació. Però és que la política del PSOE i Unides Podem no ha seguit una línia diferent. El govern "progressista" ha consolidat el rescat a la banca assumint un deute de 35.000 milions. Malgrat convertir-se ara en l’accionista majoritari, continua mantenint la seva gestió en mans privades.

Precisament, Cerberus és una de les entitats que es beneficia d’aquest negoci a través de la gestió d’actius de la Sareb. Es tracta d’una empresa que ha fet caixa a l’Estat espanyol sobre les runes de la crisi del 2008 a base d’adquirir i gestionar pisos de BBVA, Banco Santander, CaixaBank o el Banc Sabadell mentre milers de famílies es quedaven al carrer. "Casualitats" de la vida, José María Aznar Botella —fill de l’ex-president i l’ex-alcadelsa del PP – ocupa càrrecs dintre de la xarxa de Cerberus.

La cosa no acaba aquí perquè les mentides per part del govern PSOE-UP segueixen. Els desnonaments a famílies vulnerables no s’han prohibit com diuen i les mesures per abordar la pujada de l’euríbor es basen en garantir que la banca continuï ingressant per les hipoteques. Més del mateix amb el topall del 2% a les actualitzacions anuals del lloguer per limitar la pujada dels preus. Així ho denuncien des del Sindicat de Llogateres atès que "no es posa cap límit a les pujades en les renovacions o en els nous contractes" de manera que "els rendistes podran continuar expulsant a la gent de les seves llars mitjançant pujades abusives cada vegada que s’acabi un contracte".

Per la seva part, la Generalitat presenta el mateix model. Intenta vendre igualment que s’han frenat els desnonaments a famílies vulnerables, però la realitat és la d’enviar els antiavalots per fer fora famílies amb escassos recursos com la de l’Alex. A més, ERC va negociar la reforma del Codi Penal de la mà del PSOE i Unides Podem que endureix la persecució contra la protesta social, especialment utilitzada pel moviment de l’habitatge.

En definitiva, el govern “progressista” i la Generalitat – ja sigui ERC en solitari o amb Junts – són la gestoria política del negoci de fons voltors, la banca i els especuladors en matèria d’habitatge. El seu relat es queda en relat perquè la seva política real és la de vetllar pels interessos dels grans tenidors i els beneficis milionaris de la banca.