La inflació va prendre un camí ascendent en 2021 que es va prolongar durant 12 mesos consecutius. Una tendència que lluny de revertir-se en l’últim mes de l’any es va accelerar. Mentre al novembre la inflació va ser del 5,5%, al desembre ha estat d’un punt superior, el 6,5%, el nivell més alt dels últims 29 anys.
La inflació subjacent, la qual no tenen en compte els preus dels aliments no elaborats i els productes energètics donada la seva volatilitat, va tancar desembre en el 2,1%.
Veiem per tant que la pujada es deu tant a l’augment dels preus de productes més estables (productes elaborats) com d’aquells amb preus més fluctuants en el mercat (energies i productes no elaborats).
No obstant això, la pujada dels preus de l’electricitat i d’aliments bàsics per a les famílies com són els cereals, el pa, les hortalisses, llegums i la carn han estat alguns dels principals causants d’aquesta pujada permanent. Així mateix i relacionat amb això existeixen altres factors internacionals com la pandèmia, el preu de les matèries primeres i la por al possible desproveïment en un futur pròxim fruit de la ruptura en la cadena de subministraments, però la pujada de les energètiques, especialment de la llum, mereix especial atenció. En el cas de l’Estat espanyol -un dels països de l’eurozona amb major inflació- l’augment del preu de la llum ha estat determinant.
Diferents informes econòmics mostren de nou una previsió de gran augment en la inflació per a 2022. Encara que el BCE té com a objectiu que la inflació mitjana en 2022 sigui del 2%, ja hi ha economistes que veuen complicat aquest objectiu. La Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas), després de conèixer les dades definitives publicades sobre l’IPC de desembre, ha revisat a l’alça els seus càlculs d’inflació de cara a 2022 i ha calculat que durant el primer trimestre de 2022 la inflació se situarà entorn del 5%. També apunta al fet que l’augment mitjà en 2022 serà del 3,7%, sis dècimes més que en 2021 (3,08%).
Pugen els preus, baixen els salaris
Si no atenem les previsions i només detenim en les dades existents de la mitjana anual de 2021 (3,08%) i la comparem amb les pujades salarials registrades en els convenis el mateix any que és del 1,47%, veiem com els treballadors van perdre poder adquisitiu. És important remarcar que aquestes dades són obtingudes i afecten només una part dels treballadors, aquells emparats per convenis on existeixen increments salarials pactats, mentre molts altres queden per fora de qualsevol pujada salarial. Segons dades publicades pel Ministeri de Treball 1,2 milions de treballadors van tenir congelat el seu sou durant 2021 i 200.000 van veure retrocedir els seus salaris.
D’altra banda, a finals d’any 2021 només un 17% dels convenis tenien clàusules d’actualització dels salaris a l’IPC, enfront del 80% de fa una dècada. Aquest problema va quedar molt palès amb la Vaga General del sector del metall en la Badia de Cadis que va posar sobre la taula una sèrie de debats importants, entre ells el de la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris a causa de la pujada deslligada de preus.
Quan la inflació ja supera el 6,5% i la previsió és que vaig augmentar en 2022 i la majoria dels salaris estan congelats o experimenten pujades irrisòries enfront del nivell d’escalada dels preus és vital la baralla perquè els convenis sectorials incorporin clàusules de revisió salarial, que es vagin renovant i augmentant el salari mes a mes segons es vagin produint variacions en els nivells del cost de vida. Això és, una escala mòbil d’indexació automàtica dels salaris segons el nivell general dels preus i el cost de vida real.
Per a això és necessari seguir l’exemple de treballadors que com els de Cadis han començat a plantejar aquesta necessitat a base de lluita. El camí que van obrir els treballadors de Cadis mostra com en aquesta baralla serà necessari enfrontar no sols a les patronals, sinó a Govern i burocràcies sindicals de CCOO i UGT que porten anys negociant convenis en detriment de les condicions laborals de milions de treballadors.
