Món obrer

ENTREVISTA

“Les monitores hem dit prou. La pandèmia ha maximitzat la precarietat prèvia a les escoles”

Avui ens trobem amb dues treballadores del lleure. Són monitores de menjador en un centre educatiu públic a Barcelona i ens expliquen la situació de les escoles enmig del segon repunt de contagis i com elles, fartes de ser invisibles, s'estan començant a organitzar pels seus drets i per la seva salut. Per evitar la persecució patronal, han preferit mantenir-se en l'anonimat.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dimecres 7 d’octubre| edició del dia

Manifestació de maig del 2019 on els i les treballadores del lleure van poder participar de la vaga. Barcelona

A principis d’octubre estem enmig d’un repunt de contagis, però la pandèmia va colpejar fortament l’educació en la seva primera onada. “Des del principi de la pandèmia no hem tingut informació. Va ser d’un dia per l’altre que ens assabentem que tancava l’escola. No va ser fins a finals de març que ens confirmen que entrem en un ERTO. Tot i així, moltes no l’hem cobrat fins al mes d’agost. I això mateix va passar amb l’atur en acabar el nostre contracte”, assenyalen com a mostra de la situació d’incertesa d’aquells primers mesos.

Els ERTO han sigut la mesura estrella que el Govern “progressista”, patronal i burocràcies sindicals han trobat per a salvaguardar els interessos empresarials i carregar els costos sobre els treballadors, en aquest cas, amb les pertinents reduccions salarials. Però igual que l’Ingrés Mínim Vital (la SS només va tramitar a inicis de setembre 7.000 sol·licituds de les més de 750.000 rebudes), rebre l’ERTO (o la prestació de l’atur), no ha estat gens fàcil.

“Al març l’empresa (dedicada al transport escolar on una de les entrevistades va treballar a inicis d’any) va decidir fern-nos fora a tots. Vaig cobrar el poc de març i abril, però des de maig no cobro l’atur. I ningú em diu res, ni correus electrònics, ni al telèfon, res”. El mateix en el meu cas -apunta l’altra entrevistada- com a monitora, jo vaig demanar l’atur al juny, al final del meu contracte, i no l’he cobrat fins avui!”. Tingui en compte el lector que l’entrevista l’estem realitzant el 6 d’octubre.

És cridaner com la paraula “incertesa” sobrevola constantment la taula després de mesos de reunions de responsables polítics, avisos i protocols sanitaris. “Hem estat molts mesos amb incertesa, sense rebre informació”, és més “a una setmana d’iniciar-se el curs no teníem informació del Departament d’Educació, tot una mica difús”.

Tant el Govern de Sánchez com el Govern català van llançar protocols amb normes bàsiques; ràtios d’alumnes, EPIs, protocols. Aspectes que com vénen denunciant sindicats treballadors i treballadores docents i no docents des d’inici de curs, no es compleixen, com és el cas de les ràtios.

“Ja anàvem predisposades a que no hi hagués res. Es va dir que hi hauria més personal, EPIs, protocols… però res”. Ni tan sols els famosos grups “bombolla”, i és que com assenyalen “les monitores anem passant de classe a classe segons sigui necessària, encara que hagi estat amb grup prèviament confinat per positiu amb PCR, per què? perquè no està definida la relació nostra amb l’alumne malgrat estar mitja hora com a mínim al dia amb ells” i enfatitza "mitja hora en un entorn i en situacions en que els nens i nenes no portes mascareta".

I parlen amb coneixement de causa, com apunta una d’elles “jo m’he llegit tots els protocols [...] i segons el protocol de la Generalitat indica que hauria d’haver-hi en cada centre educatiu un referent covid, però no existeix” i afegeix la companya “preguntes i ningú sap, i no pot ser que en aquesta situació la resposta “sigui no sé no sé”, és un problema”.

Aquesta falta de recursos em porta a preguntar pel tan anunciat augment de personal per part dels governs central i autonòmic, però ràpidament em responen “res res, no hi ha augment de personal, per a res. De fet em sembla que s’està aprofitant per a contractar menys gent. El que està passant a més és que davant baixes de monitores per covid, estan usant les monitores que tenen les seves classes confinades per a suplir aquestes baixes, amb el risc de salut que això suposa”.

“Hi ha algunes mesures, com gels, o tovallons…” i afegeix la companya “també sabó del menjador, però com a molt de part de l’escola, res per part de l’empresa”. I és que les monitores i monitors de menjador, malgrat fer un treball educatiu amb els nens i ser una funció essencial del funcionament del centre, estan externalitzats, en aquest cas en una gran multinacional, Aramark.

“Jo no els he vist passar pel col·legi…crec que només una vegada”. Així resumeixen el tracte per part de l’empresa. “En una primera reunió ens van informar de tot molt ràpidament, ens van dir que ens donarien suport en tot, però res. Si vols fer-te una prova perquè un grup de nens amb el que has treballat ha tingut un cas de contagi, te l’has de buscar tu pel teu compte”.

Davant aquesta situació han decidit unir-se i començar a organitzar-se després del treball per a plantejar tots aquests problemes. “Som companyes de moltes edats, i veus com companyes teves van amb por de treballar, i aquí dius prou”, “al final aquesta pandèmia ha maximitzat una situació de precarietat prèvia” apunta una d’elles.

I afegeixen “aquesta situació no ens sembla normal, i la incertesa de la que parlàvem abans es manté. Hi ha una desorganització total per part de l’empresa [...] i per als protocols dels diferents governs sembla que nosaltres som invisibles”, per això “ens hem organitzat pel nostre compte, sobre la marxa, hem hagut d’anar decidint tot, fins a coses tan senzilles com circuits en el menjador”.

Però aquestes monitores no estan soles i volen sumar a més treballadores i treballadors de l’educació. Formen part de la Xarxa de Precàries de Barcelona, on comparteixen espai d’organització amb treballadors d’hostaleria, telemarketing, repartidors de Telepizza, de Domino’s, treballadors socials o auxilars de residències de gent gran, entre d’altres.

En aquest sentit ens expliquen que “aquest dimarts 6 d’octubre tenim una assemblea virtual amb la resta de companys, perquè aquesta situació d’incertesa i de falta de seguretat no és només nostra”, a més “hem de dir que no tenim dret a vaga, però encara així volem participar, volem anar amb una pancarta a la manifestació en l’horari que puguem per a trobar més treballadors i treballadores del lleure. El divendres 9 estaran en la manifestació educativa difonent les seves reivindicacions.

Govern, patronal i burocràcies sindicals poden tractar d’invisibilitzar-les, com fan amb els sectors més precarixs, però elles han dit prou, han començat a organitzar-se, i enfront d’una situació que s’estendrà en el temps i amb conseqüències impredictibles elles ja estan demostrant que estan disposades a organitzar-se i lluitar.

Per això volem aprofitar aquesta entrevista per a convidar-te a sumar-te a la Xarxa de Precàries de Barcelona, per organitzar-te al costat d’altres treballadors i treballadores en lluita contra la precarietat. Contacta’ns al nostre Instagram o al telèfon 641128254.




Comentaris

Comentar