Segons el Procicat els alumnes de primer poden assistir a classe des del dia 1 de març, i la resta de cursos a partir del 8 de març. Però tit i aquesta rebaixa de restriccions, la majoria d’estudiants universitaris encara no tenen data dels seus rectors per tornar a classe.

La comunitat universitària és un dels pocs sectors que encara no ha vist cap avenç cap a una “nova normalitat”. Les estudiants exigim un retorn segur a les aules amb una docència híbrida de qualitat real, on es procuri un retorn a les aules amb les restriccions sanitàries pertinents i un seguiment més exhaustiu de la docència online, que a part de no tenir la qualitat de la qual molts rectors han presumit aquest últim any, no te en compte les necessitats de l’estudiant, com és la bretxa tecnològica, el treball de cures, els espais d’estudi... i la conciliació laboral, on aquests dies s’estan confirmant les noves dates d’examen de final de curs i la majoria de carreres tindran ocupat part de juliol, que és el mes que utilitza la majoria de les estudiants per poder treballar.

Que les universitats no intentin tornar a una presencialitat, sigui com sigui, és només un símptoma més que els estudiants i el professorat no som la primera ni la segona preocupació d’aquesta casta universitària unida amb les grans empreses com Mango i Repsol. A la universitat “pública” només li preocupen el que li preocupa a la resta d’empreses, els seus beneficis. Mentre que alguns celebraven la rebaixa del 30%, altres ja portàvem advertint que aquesta rebaixa era insuficient, i s’ha vist més reflectit desprès de la pandèmia, on molts estudiants no podien pagar-se la matricula. És per això que seguim reclamant una educació pública de veritat, i només pot ser pública de veritat si és gratuïta.

L’assemblea de la coordinadora Diagonal del passat dijous 18 va acordar fer un front unit del campus per lluitar per la presencialitat, i l’acció dels estudiants de primer d’ETSEI és el començament de les accions que prendran els estudiants per recuperar les aules.