A França no hi ha enquestes a boca d’urna com en altres països, sinó que aquestes estimacions es fan sobre els primers vots que entren en el recompte. No es tracta dels resultats finals ni exactes, sinó d’estimacions, encara que en general són bastant aproximades al comptatge final.

Macron obtindria així una victòria, però amb una alça de l’extrema dreta bastant important. La candidata de Reagrupamiento Nacional ha obtingut el seu millor resultat històric. Fa cinc anys, Macron la superava per 30 punts, amb un 66% enfront d’un 34%. Ara aquesta distància s’ha escurçat molt.

Amb aquestes estimacions, Marine Le Pen estaria realitzant una alta elecció, superant el sostre del 40% dels vots. Uns minuts després de conèixer-se aquestes dades, Le Pen ha sortit a parlar en els mitjans acceptant els resultats. Ha plantejat que aquests resultats són “una victòria” per a la seva força política i ha agrait especialment als ciutadans de l’interior de les províncies de França i també als territoris d’ultramar, on ha obtingut una bona elecció. Le Pen s’ha referit en el seu discurs a l’elevació de l’edat jubilatoria, a la inseguretat, la "immigració anàrquica" i les "fractures que divideixen a França". I ha assegurat que seguirà amb la seva política "pel bé dels francesos". També ha dit que els partits tradicionals de l’oposició s’han "esborrat" i que ara la seva organització és la "veritable oposició". I ha cridat a donar "batalla" en les eleccions legislatives del mes de juny: "Hem de ser l’oposició de Macron". "Llancem aquesta nit la gran batalla electoral de les eleccions legislatives", ha dit.

Les eleccions legislatives tenen bastant importància en aquest escenari polític, ja que pot donar com a resultat un primer ministre d’una força política diferent a la del president. Això és el que es coneix com la "convivència" institucional a França.

El més notori d’aquestes eleccions és l’alta abstenció, que segons les estimacions aconsegueix un 28%, més que en 2017. Les eleccions en la primera volta i en la segona volta han estat marcades per un alt abstencionisme que expressa el malestar de grans sectors de la població no només amb els partits tradicionals (que s’han enfonsat electoralment) sinó amb el conjunt de les institucions de la V República.

Els cinc anys d’ajustos i atacs liberals de part de Macron i el programa ultradretà de Marine Le Pen, fan que l’abstenció electoral sigui alta enmig d’un clima d’insatisfacció i disconformitat amb tots dos candidats.

De fet, la joventut ha protagonitzat en les últimes dues setmanes, des de la primera volta electoral, un moviment que va incloure l’ocupació d’edificis com el de la Sorbona i accions de carrer per repudiar una segona volta en la que els volien obligar a triar entre dues opcions que no els representaven sota l’argument del mal menor.

El règim polític a França combina un fort presidencialisme amb mecanismes d’altres règims parlamentaris. Això s’expressa en la figura del Primer ministre, que sol ser el líder de la primera minoria del parlament. En diversos períodes s’ha produit a França el que es coneix com la política de “convivència”, entre un president (elegit per vot universal) d’un partit i un Primer ministre d’una altra força política. Això condiciona bastant la política presidencial, ja que ha de negociar més amb el primer ministre.

Apuntant a aquesta situació, Jean-Luc Melenchon ha cridat els seus votants a elegir-lo com a primer ministre en les eleccions legislatives de juny. "La tercera volta comença avui" ha dit Melenchon en el seu discurs davant els mitjans, poc després de conèixer-se la reelecció de Macron.

Encara que el primer ministre no es tria de manera directa, ho pot aconseguir qui obtingui la primera majoria en les eleccions parlamentàries. Melenchón va obtenir un 22% en la primera volta i ara vol augmentar aquests vots en juny.

Les nostres companyes i companys de Révolution Permanente a França, part de la xarxa Internacional La Izquierda Diario a França, van convocar a l’abstenció activa i una política independent per a la construcció de la resistència.

Més enllà de com acabi el recompte, només s’espera alguna petita diferència amb aquestes primeres estimacions. Encara que el resultat sembla important per a Macron, això es relativitza si observem l’alta abstenció. Però també si es té en compte que molts l’han votat més per l’espant davant l’arribada de Le Pen a la presidència que per adhesió al seu projecte polític. Per això, és esperable que en el pròxim període el malestar social es torni a expressar als carrers.