La Conselleria d’Interior permet les manifestacions del 8M a Catalunya sempre que hi hagi aforament limitat. Es diu que és per una qüestió sanitària, però aquesta idea es queda sense arguments, quan els mateixos que posen el crit en el cel davant la idea de manifestacions el 8M, no el posen amb els metres plens de gent que treballarà, ni quan els centres escolars tenen més de 56.000 positius acumulats des de l’inici de curs. Ni quan les treballadores considerades com a essencials, s’han vist exposades al virus sense les condicions de seguretat necessàries, amb condicions de treball més precàries -com a jornades interminables i hores extres-.
Tampoc quan a Barcelona, amb 65.000 llits d’hotels buides i apartaments turístics buits, no posa tots els recursos necessaris per a allotjar a les persones en situació de carrer, o per a aquelles persones que no poden fer quarantena o complir el confinament en les seves llars.
Tampoc veiem a la Conselleria d’Interior molt preocupada per la salut de ningú, així en general, tenint en compte la repressió a la joventut durant aquestes dues setmanes de mobilitzacions, on, recordem, una noia va perdre un ull, i hem pogut veure imatges de càrregues on s’acorralava a manifestants i de porrades a l’altura del clatell.
A més, és clar que unes manifestacions molesten més que unes altres. En les manifestacions de la dreta i de l’extrema dreta -sense anar més lluny, l’última convocada en “honor” a la Divisió Azul a Madrid- no es veia aforament.
Lamentablement, des de l’organització del 8M s’ha decidit acatar les restriccions sense confrontar la decisió del Govern de limitar les manifestacions, quelcom que no és nou, com ja vam poder veure amb l’Estat d’alarma i el control policial dels carrers. Aquest 8 de març, en plena pandèmia, amb les dones sent un dels col·lectius més colpejats per la crisi social derivada del covid, el moviment de dones hauria de sortir als carrers a lluitar pels nostres drets amb més forces que mai.
A Catalunya hi ha convocada vaga, i per a fer-la efectiva, hem de ser milers als carrers, organitzades en els centres de treball i estudi. Si la Generalitat decideix prohibir els piquets de més de 6 persones acatem? deixem a les companyes soles en la seva lluita perquè la Generalitat, la mateixa que ha preferit salvar els interessos i beneficis de les grans empreses i fortunes per sobre de la nostra salut i les nostres vides.
No desbordar els carrers enguany i cenyir-nos a uns aforaments imposats per la Generalitat, és cedir-los els carrers a l’extrema dreta que no tenen cap objecció a manifestar-se i a plantejar que el 8M sigui el dia de les víctimes del coronavirus, alhora que continuen atacant els nostres drets. És cedir-los també la força del moviment de dones a un “feminisme ministerial”; com si per tenir a Irene Montero les condicions de vida de la majoria de les dones (treballadores i immigrants) haguessin canviat un àpex.
Des de Pan y Rosas participarem de la vaga i de les concentracions, i ho farem denunciant que se’ns imposen unes mesures restrictives caient en el discurs de l’any passat que va criminalitzar al 8M com una dels principals causes de la primera onada de contagis. Assenyalant també que no “hi ha polítiques feministes” si no es deroga la reforma laboral, la llei d’estrangeria, es tanquen els CIES i s’acaba amb la precarietat i les externalitzacions. Tampoc si no es prohibeixen els desnonaments i es expropian els habitatges buits en mans dels bancs, entre altres mesures.
