L’exjutge i ara ministre d’Interior Fernando Grande-Marlaska ha hagut de reconèixer que la policia tortura, a diferència del seu número 2, secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, que “es va oblidar” d’aquest “petit detall”. Però, només ho ha fet com una qüestió del passat, només com una conducta de l’època franquista. Ara la policia “resignifica” l’antic edifici que era el regne de la tortura amb un mandat democràtic.
Aquest dimarts, Grande-Marlaska va dir al Senat que no volia lliurar l’edifici de Via Laietana a la Generalitat "Perquè no hi ha millor resignificació d’un lloc que va ser un punt de tortura que la tasca que fan avui la Policía Nacional vestida amb valors democràtics, constitucionals i lluitant contra la violència i contra l’odi". La Generalitat vol fer una espècie de museu per ensenyar les tortures que es feien en aquest edifici sota la dictadura de Franco. Rafael Pérez Ruiz va dir que era un exemple de “ha estat i és un símbol de servei públic des de la qual diverses generacions de policies han contribuït”. Però no és només qüestió del seu número dos...
Amb això de “resignificar les tortures”, Grande-Marlaska i el conjunt de la “justícia” espanyola tenen molta experiència. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha denunciat en diverses ocasions a l’Estat espanyol per no investigar les denúncies de tortures contra els cossos policials que fan per “obtenir confessions”. I resulta que Grande-Marlaska va ser jutge instructor en sis d’aquestes causes. Així fan els “jutges democràtics” la resignificació i la justícia. El jovent d’Euskadi ho tenen molt present.
L’orientació repressiva de Grande-Marlaska no és un “descobriment” d’enguany. El ministre de Justícia es troba a primera línia per reprimir als immigrants que fugen de l’extrema pobresa dels seus països (i de la policia del Marroc i també de la Guàrdia Civil “democràtica”). La devolució de menors i les devolucions en calent són la pràctica habitual dels “cossos de seguretat”. O el tracte rebut pels immigrants que arriben a Canàries que es troben en campaments ultra precaris.
Però esbrinem quin és el “mandat democràtic” de les forces policials. Un paràgraf apart es mereix la “democràtica” actuació de la policia i la Guàrdia Civil quan el poble català va defensar el seu dret a vot i decidir el seu mandat popular l’1O de 2017. Més de mil persones van patir les agressions i cops dels “piolins” i una persona que va perdre l’ull. També tenim els informes de la Guàrdia Civil formant part dels muntatges amb els quals ells mateixos inventen grups terroristes o transformen lluites socials en cops d’estat gràcies a l’acció comuna amb els jutges.
A finals del segle XX, es va començar a desplegar dins del territori català, els Mossos d’Esquadra, la policia catalana. Els Mossos tenen diverses denúncies de tortures i el personal de la Comissaria de Les Corts ha patit una investigació interna. A més del cas de la mort de Juan Andrés Benítez a les dependències de la Comissaria de Ciutat Vella. Per no parlar de la impressionant actuació de l’inspector Jordi Arasa en la repressió contra els joves del 15M.
