Tres mesos després de la massacre de 37 migrants a la frontera de Melilla, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, va comparèixer aquest dimecres en el Congrés per donar explicacions del succeït i la col·laboració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en allò succeït.
Com era d’esperar, aquest jutge de l’Audiència Nacional, que ostenta el rècord de condemnes del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per no investigar tortures en el seu jutjat, va justificar i va avalar l’actuació policial i va repetir la versió oficial del govern de PSOE i Unidas Podemos que simplement van repel·lir un “atac” d’“un grup extremadament violent” contra les fronteres espanyoles.
Marlaska va definir l’actuació policial espanyola com un ús “oportú i proporcionat” de material antidisturbis i no va qüestionar la dels seus parells marroquins. Va arribar a afirmar amb rotunditat que “no va haver-hi una massacre”, a pesar que ell mateix va reconèixer una xifra de 25 morts. Cínicament, va donar el “condol” pels morts, alhora que va mostrar la seva “solidaritat” amb els 55 agents de la Guàrdia Civil i de les forces de seguretat marroquines.
La versió dels fets dels migrants, en la seva majoria sudanesos que podrien ser beneficiaris d’asil per la situació de guerra que assota el seu país, és que l’actuació policial va dispersar al grup abans d’arribar a la tanca. Una vegada en el lloc fronterer, es van veure sorpresos per un gran contingent de gendarmes que van començar a colpejar-los amb summa violència exercida, sense deixar-los cap via de fuita. Aquesta brutalitat és el que va provocar l’allau i les morts per aixafament.
El ministre ha comptat amb el suport del grup parlamentari del PSOE i també el d’Unidas Podemos. El seu portaveu, el secretari general del PCE, Enrique Santiago, va prendre la paraula només per plantejar la necessitat d’elaborar un protocol per la sol·licitud d’asil a la frontera, i va criticar al Marroc per suggerir en la seva recerca que l’Estat espanyol va ser corresponsable de la matança. Una crítica per tractar de demostrar que l’Estat espanyol i la Guàrdia Civil no van tenir cap responsabilitat en l’ocorregut. Tampoc va qüestionar que, des del primer moment, el seu govern recolzés i felicités públicament la gendarmeria per la seva actuació.
El nivell de suport de Santiago va resultar tan xocant que fins i tot el diputat Genís Boadella, del PDeCAT, es va mostrar sorprès peL “to amable” del dirigent del PCE. Santiago va haver llavors de canviar el seu to en la seva contrarèplica qualificant l’ocorregut com “una barbaritat” i no “resposta proporcional”, però sense assenyalar en cap moment la responsabilitat del govern del qual forma part. Tot continuava estant per a ell en la teulada del soci marroquí.
Com era d’esperar, tant Vox com el PP van aprofitar l’ocasió per reclamar més efectius per defensar les fronteres davant l’entrada d’“immigrants il·legals”. Les polítiques de dreta del govern “progressista” li continuen posant la catifa vermella a l’avanç de la dreta.
El mateix Santiago havia dit en la seva segona intervenció que “dir que els mitjans van ser idonis, és comprar el discurs de la invasió de la ultradreta”. Tenia raó, però oblidava que ell mateix va qualificar de “defensa de la sobirania” l’enviament de l’Exèrcit a Ceuta al maig de 2021 per a la detenció - i posterior devolució en calenta - de centenars de menors marroquins.
Altres socis de la investidura han arremès contra la política migratòria del govern, com ERC, que en paraules de la seva diputada Maria Dantas ha afirmat que “Espanya paga i el Marroc mata”. Néstor Rego, del BNG, ha qualificat els fets com una “brutal violació de drets humans amb l’aplaudiment de l’Estat espanyol”. Jon Iñarritu, d’EH-Bildu, ha exigit la publicació al ministre de les imatges.
Alguns dels vídeos filtrats fins ara mostren com, una vegada continguda l’entrada, els agents de la Gendarmeria van continuar colpejant a persones immòbils, tirades en el sòl i que es van mantenir aquí durant hores sense atenció mèdica.
