Aquest dimarts la policia va matar amb total impunitat a Naël (o Nahel), un estudiant de secundària de 17 anys d’origen algerià. Va ser executat a frec de roba a Nanterre, davant diversos testimonis durant un control de trànsit. Un cas que forma part de l’enorme repertori d’assassinats policials i racistes per "negativa de compliment", que s’ha convertit en els últims anys en una autèntica llicència per a matar de la policia. No obstant això, a diferència d’altres assassinats similars, aquest va ser filmat, exposant la versió policial i la narrativa habitual de “defensa pròpia”.

Un adolescent de 17 ans a été tué par le tir d'un policier ce matin à #Nanterre suite à refus d'obtempérerpic.twitter.com/7PoEuFqtbZ

— Anonyme Citoyen (@AnonymeCitoyen) June 27, 2023

L’escena brutal que va ser vista centenars de milers de vegades des d’ahir, mostra a plena llum del dia el que són els assassinats policials per negar-se a obeir: execucions sumàries, sistemàticament dirigides contra els habitants dels barris populars, la majoria de les vegades joves afrodescendents o àrabs. La policia cridava en el vídeo pres per un testimoni: "Et dispararé al cap".

Almenys 150 persones van resultar detingudes a la matinada d’aquest dijous, durant la segona nit de protestes a tot França. El brutal assassinat de Naël ja havia provocat les primeres protestes a la nit del dimarts amb una trentena de detinguts i més de quaranta vehicles incendiats. Però l’última matinada la revolta dels suburbis es va generalitzar i va radicalitzar contra la policia des de la perifèria de París a altres ciutats del país.

Macron i el seu ministre de l’Interior ja van autoritzar la utilització de 40.000 policies per a intentar frenar l’onada de protestes, la qual cosa en l’actual situació implica tirar més combustible al foc.

Es tracta d’un nou cas de gallet fàcil i brutalitat policial racista que va generar repudi immediat i és un símbol de l’enduriment del règim cap a les classes populars mitjançant polítiques de criminalització i marginalització.

Al 2017, per exemple, va anar sota la presidència d’Hollande que es va flexibilitzar el marc per a l’ús d’armes de foc per part de la policia i es va inaugurar la possibilitat de disparar tan aviat com la policia notés una "negativa de compliment", data a partir de la qual el número dels homicidis policials es van quintuplicar.

Al mateix temps, el que es qualifica com a “negativa de compliment” per les xifres oficials, és a dir, les proporcionades pels propis policies i gendarmes, s’ha incrementat en un 50% en deu anys i s’han produït almenys 13 morts per part de la policia durant els controls en 2022. Quant als tirotejos a vehicles en moviment, han augmentat des del 2017.

Probablement l’une des nuits les + violente que j’ai pu couvrir en 7 ans de manifestations et de violences urbaines. #Nanterre

Merci à tous pour le suivi des tweets et des images ces dernières nuits. 🙏 pic.twitter.com/n3W1raSxlQ

— Clément Lanot (@ClementLanot) June 29, 2023

Aquest nou assassinat és una expressió més de la política d’un règim que cada vegada dona més regna solta a les forces policials, braç armat d’un Estat disposat a tot per a mantenir l’ordre establert. Un assassinat en el qual queda clara la responsabilitat de Macron i la seva política.

Un drama que ressona amb les recents sortides del president, quedant-se a Marsella per a anunciar més repressió i policies. Davant la misèria i per a sotmetre a la joventut dels barris populars, Macron va anunciar l’arribada d’una empresa CRS-8 a la ciutat, la creació d’un "grup de treball interministerial per a lluitar contra la patronal" o fins i tot la possibilitat de pagar multes directament per consum de drogues, dissenyat per a reforçar l’assetjament repressiu en els barris populars. Durant aquest temps, el ministre de l’Interior Gerald Darmanin va fer de l’Operació Wuambushu a l’illa de Mayotte (en la mar d’Àfrica sud oriental) l’aparador de la política antiimmigració de França, reforçant l’aparell militar-policial per a "lluitar contra la delinqüència".

No obstant això, enfront d’aquestes ofensives, s’ha expressat una creixent politització sobre el tema de la violència policial en els últims anys, des de la mort de Rémi Fraisse al 2014 i la de Adama Traoré al 2016. Al juny del 2020, desenes de milers de joves a França mobilitzats contra el racisme d’Estat, i per exigir justícia i veritat per a les víctimes de la policia. Cada vegada més, la violència policial s’ha imposat al mateix temps als moviments socials, des de la Llei del Treball fins a les Armilles Grogues, que els seus centenars de mutilats i la mort de Zineb Redouane han posat de manifest la crua violència de l’Estat. Més recentment, molts manifestants han experimentat la repressió del moviment contra la reforma de pensions posterior a la 49.3 i la seva sorprenent quantitat de detencions policials i processos judicials.

Si bé a Nanterre ja s’expressen revoltes dels barris, la mort de Naël, que va rebre un gran ressò, podria obrir el camí a noves mobilitzacions. Una dinàmica en la qual la unió entre les organitzacions del moviment obrer i els barris juvenils i populars serà decisiva. Al 2006 durant la batalla contra el CPE (Primer contracte d’ocupació per les seves sigles en francès), no es va fer amb els que s’havien mobilitzat durant la revolta dels suburbis de 2005 després de la mort de Zyed i Bouna. Per a fer aquest vincle avui, és fonamental que les organitzacions del moviment obrer i juvenil se sumin a totes les mobilitzacions contra aquest assassinat i assumeixin les demandes dels familiars de les víctimes de la violència policial, mobilitzant-se al costat d’ells.

La mare de Naël va convocar a una marxa per a aquest dijous a les 14 hores (hora local) a Nanterre. En un vídeo que continua girant per les xarxes, va fer una emotiva convocatòria a "una revolta pel meu fill".

@perkutmedia

Però per a detenir el curs autoritari del règim, del qual el reforç de la policia és un element central, serà necessari oposar un moviment de conjunt. Una perspectiva en la qual el moviment obrer, del qual els treballadors dels barris populars són part integrant, té un paper central per a imposar un equilibri de poder capaç de derrotar l’ofensiva de seguretat, la repressió policial i recolzar al govern i ocupadors sobre pensions i salaris.

Article original a Révolution Permanent.