Què està passant a França? L’assassinat de Nahel a les mans de la policia ha fet esclatar la ràbia de milers de joves de les banlieue. Criat en un barri de la perifèria per la seva mare, el jove esperava treure’s el títol d’electricista mentre treballava com a repartidor. Des d’aquí, la premsa reprodueix les imatges de les protestes, criminalitzen a la joventut i es pregunten quines són les causes.
Amb el clima instal·lat pels mitjans de comunicació triga poc a sorgir el discurs racista, espanyolista i imperialista de Vox. Vídeos, tuits i declaracions en xarxes socials en els quals reclamen la defensa d’Europa, el tancament de fronteres, l’expulsió d’immigrants i culpen a la “progresía” de la situació. Per part seva, l’agrupació juvenil Contracorrent respon des de les seves xarxes socials desmuntant el relat reaccionari. Els vídeos es poden trobar en els seus comptes d’Instagram i Tiktok després que aquesta última xarxa la bloquegés durant unes hores, en un acte clara de censura.
Denuncien la brutal repressió duta a terme pel govern pel govern de Macron. Les xifres superen els 3.000 detinguts i centenars de presos. En defensa de la República, el president ha desplegat a 40.000 gendarmes contra xavals que, en la seva majoria, tenen entre 14 i 18 anys. El portaveu de Contracorrent, Pablo Castilla, respon així als discursos que culpen al multiculturalisme dels disturbis: “La culpa és del racisme institucional i de l’imperialisme de l’Estat francès sostingut durant dècades per tots els seus governs, inclosos els que s’han reivindicat progressistes”.
El jove parla clarament d’imperialisme per assenyalar la “precarietat, la persecució policial i els suburbis” com a continuació d’aquest sistema d’opressió i espoli que “no content amb saquejar els recursos dels seus països d’origen, condemna a ser ciutadans i treballadors de segona als qui fugen de la misèria”.
Però no es tracta de veure la palla en l’ull aliè sense veure la biga en el nostre. Castilla denuncia alguns dels casos més terribles de la violència policial i el racisme institucional a l’Estat Espanyol. Entre ells, es fa esment de l’assassinat d’immigrants a la platja de Tarajal en 2014 per part de la Guàrdia Civil sota el mandat de Rajoy o els insults de “negre de merda” i “mico” proferits pels Mossos d’Esquadra cap al noi de 19 anys que detenien entre crits de dolor en 2019.
“Al final, Vox apunta i el govern progressista dispara” – sentència en el vídeo per apuntar com la col·lació PSOE-UP li ha pres l’agenda a Vox. La massacre de Melilla en col·laboració amb el règim de Mohammed VI seria la màxima prova.
No es mossega la llengua a l’hora d’assenyalar el caràcter imperialista de l’Estat Espanyol, així com el de tota força política que es proposi gestionar-ho – una clara referència a Unidas Podemos i Sumar-. En aquest sentit, es parla de la complicitat amb els CIE, l’espoli de les multinacionals espanyols a tot el món o les morts al Mediterrani.
Contràriament, Pablo Castilla defensa la proposta de Contracorrent i el CRT – organitzacions en les quals milita – per lluitar per la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers. Mentre sentim els rojipardos del Front Obrer assumir – fins i tot sobrepassar – el discurs de Vox sobre la immigració, Contracorrent planteja l’obertura de les fronteres lligada a lluitar contra l’imperialisme que garanteix el saqueig de recursos per part de les empreses espanyoles a Amèrica Llatina i Àfrica.
A més, es proposa la reducció de la jornada laboral sense rebaixar el salari per acabar amb la precarietat que sofreixen les i els treballadors, especialment les persones migrants. No obstant això, l’agrupació anticapitalista defensa la mesura vinculada al repartiment d’hores de treball i no a la productivitat com proposa Yolanda Díaz. En definitiva, s’aposta per atacar els beneficis dels capitalistes a través de la lluita de classes, no l’entusiasme per augmentar la productivitat que sostenen els reformistes.
Amb aquest discurs, Pablo Castilla es planta i defensa el vot nul davant les eleccions del 23J apostant per construir una esquerra anticapitalista i socialista amb independència de classe que lluiti per mesures com les anteriors a través de l’autoorganització en els centres d’estudi i de treball.
