El Regne Unit segueix convulsionat per les aturades que grans sectors de la seva classe treballadora està portant endavant.
Recentment es va conèixer la votació en el sindicat d’infermeres -el Royal College of Nursing (RCN)-. Per primera vegada pararan per 24 hores seguides, durant dos dies (els aturs anteriors havien estat per la meitat d’hores). Així, els dies 1 i 2 de març, es calcula que la meitat dels hospitals, centres de salut mental i de serveis comunitaris estaran en vaga a Anglaterra, mentre que a Escòcia es va obrir una instància de negociació entre el govern i el sindicat, per la qual cosa aquest últim va suspendre la mesura de força, aclarint que la reprendrà si l’oferta salarial no és satisfactòria.
Mentrestant aquest mes de febrer realitzen aturades els treballadors dels serveis d’ambulància: a Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord, sis dies en total sumades les tres nacions. Tant les infermeres com el personal d’ambulàncies exigeixen un augment salarial per sobre de la inflació, que al gener va tenir un índex interanual del 10,1%. Si bé és lleugerament menor a l’índex de desembre (10,5%), aquesta inflació de dos dígits continua sent un fuet per a les famílies treballadores.
Els carters, empleats de l’empresa de correus britànica Royal Mail van votar aquest dijous tornar a realitzar aturades. També exigeixen augments salarials per sobre de la inflació, així com millores en les condicions laborals i que l’empresa incorpori nous treballadors.
Els treballadors ferroviaris tornen a la vaga els dies 16, 18 i 30 de març i l’1 d’abril. Es tracta de milers de treballadors nucleats en 14 empreses operadores dels trens, que venen des de l’any passat realitzant aturades, exigint també augments salarials i defensant les seves condicions laborals. Els empresaris del sector, avalats pel govern del conservador primer ministre Rishi Sunak, insisteixen que qualsevol oferta salarial, serà a canvi d’incloure "canvis en les condicions de treball, per finançar els augments salarials". Una extorsió que els treballadors no estan disposats a acceptar.
Treballadores i treballadors de 150 universitats també paren. Igual que els altres sectors, exigeixen un augment salarial per sobre de la inflació (un 12%). Aquí també són extorsionats per la patronal: "un augment en el salari posa en risc els llocs de treball", diu l’Associació d’Ocupadors d’Universitats i Col·legis. Però 70.000 treballadors han parat, malgrat aquesta amenaça, i continuaran al març, sumant 18 dies de vaga.
Al març també entraran en vaga els mestres i professors secundaris, a Anglaterra (15 i 16 de març), Gal·les (2 de març) i Escòcia (28/2 i 1 de març). El govern va oferir un miserable 1,5% d’augment i un pagament per única vegada d’un percentatge similar. Això va ser rebutjat rotundament.
Centenars de milers de treballadores i treballadors de diversos sectors tornen a protagonitzar enguany vagues per augments de salaris. Això crea gran preocupació en les patronals i el govern del partit conservador, que no obstant això compten amb un avantatge: les direccions sindicals -que estan posant-se al capdavant d’aquestes aturades- es neguen a unificar-los perquè la classe treballadora del Regne Unit pugui pegar amb un sol puny. Els llocs estratègics que ocupen molts d’aquests sectors, si paressin unificadament farien entrar en pànic a la classe dominant.
Amenaces als treballadors i despeses milionàries de l’Estat per a la reaccionària cerimònia real
Mentre centenars de milers de treballadors lluiten per aconseguir salaris que els permetin mínimament guanyar-li a la inflació i tenen al davant als empresaris i al govern que s’oposen a atorgar aquests augments, enguany el poble treballador britànic rebrà un afront monumental: el 6 de maig Carles III serà coronat rei i per a aquesta cerimònia reaccionària i milionària, l’Estat gastarà aproximadament 100 milions de lliures, que representen més de 112 milions d’euros. Aquesta suma gastarà l’Estat britànic perquè oficialment aquesta institució medieval, avui defensora i sostenidora del capitalisme, tingui un nou rei.
Únicament la força de la classe treballadora de les nacions que componen el Regne Unit, podrà escombrar aquests paràsits que avui porten corona.
