×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Noves proves sobre l’espionatge a l’independentisme català: el PP va espiar i utilitzar proves falses

El govern de Mariano Rajoy va investigar a través de les cloaques de l'Estat als partits independentistes entre 2012 i 2016. L'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz rebia proves falses de la policia que eren utilitzades per atacar als partits catalans a través de filtracions a la premsa.

Irene Olano

dilluns 15 de gener
Facebook Twitter

Jorge Fernández Díaz, qui va ser ministre de l’Interior durant el mandat de Rajoy enviava informes falsos al president, tal com han revelat diversos mitjans de comunicació al llarg del dia d’avui. Els dossiers policials eren elaborats per agents de policies i a través de filtracions d’altres ministeris com el d’Hisenda. El modus operandi incloïa filtrar les informacions a la premsa perquè els suposats escàndols acabessin en la portada dels periòdics.

El creixement del moviment independentista català, que va portar a la votació democràtica de l’1 d’octubre de 2017, va animar al govern a alimentar tot tipus de pràctiques fraudulentes finançades amb diners públics. Les "notes informatives" que emetia (i elaborava) el ministeri d’Interior es remetien al ministre sense un control judicial del procés de recerca i sense que constés en els plans de treball públics de les forces policials.

Les operacions es van intensificar així arran d’una reunió celebrada el 12 de setembre de 2012 en el Ministeri de l’Interior en la qual Jorge Fernández Díaz manifestava la seva preocupació per l’elevada assistència a la manifestació de la Diada i començava un combat contra l’independentisme en el qual estaria involucrada la policia.

Aquest assetjament i espionatge al moviment democràtic català no va acabar amb la moció de censura a Rajoy, sinó que va continuar en forma d’espionatge mitjançant el programa Pegasus per part del govern "progressista" de Pedro Sánchez.

Diversos protagonistes, entre els quals es troben Jorge Fernández Díaz i l’exministra María Dolores de Cospedal van admetre en converses privades que estaven sent gravades que el president, Mariano Rajoy, estava al corrent d’aquestes pràctiques. Un nou cas de corrupció, desviament de fons i persecució política protagonitzat per l’expresident, que mai ha estat cridat a declarar en les recerques obertes al PP.

Per a Fernández Díaz i l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez la Fiscalia Anticorrupció sí que demana penes de fins a 15 anys de presó per la coneguda com a "Operació Kitchen" per la qual el govern va tractar d’esborrar proves del finançament irregular del Partit Popular, així com la relació entre el Partit i diversos empresaris afins a canvi d’adjudicacions milionàries. El PP com a persona jurídica no ha estat, contradictòriament, jutjat ni condemnat.

En els documents que han fet públics els diaris La Vanguardia i eldiario.es, el govern de Mariano Rajoy hauria fet públiques notícies falses sobre comptes en paradisos fiscals de dirigents independentistes, fraus al fisc i actes de prevaricació. Alguns polítics investigats van ser l’expresident Artur Mas o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

Cap membre del PP involucrat ha estat, ara com ara, jutjat per aquest cas. Sí ho han estat per altres escàndols similars. Aquest és el cas de María Dolores de Cospedal, que va encarregar repetidament al comissari Villarejo informes contra l’independentisme i la desaparició de les proves incriminatòries contra el Partit Popular. No obstant això, el jutge Manuel García-Castellón, conegut per nombroses sentències afins al PP, la va exonerar de qualsevol responsabilitat malgrat que la veu de Cospedal apareixia en diverses gravacions de les cloaques.

Mentre Villarejo compleix presó i ha estat condemnat a 19 anys, ningú de les altes esferes del PP ha trepitjat la presó per aquestes operacions. L’única causa oberta contra l’expresident Rajoy és la relacionada amb Andorra, que va investigar la relació entre el govern i la banca andorrana, utilitzada a més per investigar els comptes dels polítics catalans.

Entre els informes emesos per la policia es troba una que relacionava a Pujol i Artur Mas i al partit Convergència i Unió amb comptes a Suïssa, que va acabar sent portada d’El Mundo el 16 de novembre de 2012, a tot just uns dies de les eleccions catalanes. Mas va denunciar aquest mateix dia haver estat víctima d’un muntatge i dies més tard es va descobrir que les proves sobre les quals se sustentava l’acusació eren falses. Però al despatx del ministre d’Interior continuaven arribant aquest tipus de notes fins i tot una vegada es demostrava la seva falsedat o inexactitud.

En una altra "nota informativa" del 30 d’octubre de 2012, s’acusava el fill de l’expresident Jordi Pujol d’haver venut la consultora Europraxis, fundada per ell, a Indra, havent-se embutxacat sis milions d’euros. En aquest mateix dossier s’apel·la al fet que Josep Pujol hauria regularitzat els seus comptes gràcies a l’amnistia fiscal del govern de Rajoy, una informació que Villarejo havia obtingut del ministeri d’Hisenda.

Es tracta de l’enèsim cas de corrupció i impunitat a un partit del Règim del 78. Aquest règim protegeix, precisament, a les elits i se serveix de les institucions de la democràcia burgesa per operar perseguint als qui protesten o es mobilitzen o, com en aquest cas, els representants polítics del moviment democràtic català.

Un moviment que va ser derrotat perquè precisament aquests partits que eren part del "no ens representen" català es van posar al capdavant del moviment i el van desviar. Però per a garantir aquesta derrota, el Règim no va dubtar a treure totes les seves armes, fossin legals, il·legals o alegals.

Els casos de corrupció dins dels partits del règim estan a l’ordre del dia, i és pràctica habitual d’aquests aprofitar-se de les institucions públiques per a fer negoci privat, tant per a benefici propi com per al dels seus amics, normalment asseguts en consells d’administració de l’Ibex 35. De fet, si bé en aquest cas dirigents de la ja extinta CiU van ser acusats falsament, cal no oblidar que aquest partit polític va ser condemnat pel "cas Palau" que va portar a l’embargament de fins a 15 seus de la coalició política, entre molts altres casos. És a dir, res nou sota el sol. És comú que en moments on els interessos i projectes de diferents sectors de la burgesia difereixen, uns airegin draps bruts dels altres.

En aquest moment, en què s’ha posat sobre la taula una amnistia limitada als representants polítics del procés, és necessari denunciar les maniobres tant del PP com del govern "progressista" (que no va parar d’espiar i infiltrar policia a l’independentisme) van realitzar i continuen realitzant per contenir les aspiracions democràtiques pel dret a l’autodeterminació del poble català.

És necessari continuar lluitant i exigir una amnistia total com ho hem fet des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores, que arribi a la totalitat dels lluitadors en el procés i d’altres moviments com el climàtic, que continua sent brutalment perseguit i criminalitzat, o el de l’habitatge. Una amnistia que vagi molt més enllà que la que el PSOE i Sumar han pactat amb la dreta catalana de Junts.

També és necessari que s’exigeixin responsabilitats al Partit Popular per aquest espionatge i la creació de proves falses i d’infiltracions de dades entre ministeris, una pràctica il·legal però habitual que no pot quedar impune.


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

El govern defensa augmentar l'armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

El govern defensa augmentar l’armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

“Les morts en les residències es podrien haver evitat”. Els experts assenyalen el paper criminal d'Isabel Díaz Ayuso

“Les morts en les residències es podrien haver evitat”. Els experts assenyalen el paper criminal d’Isabel Díaz Ayuso