La importància de democratitzar els llocs de treball del sector social, és una de les demandes més oblidades dins de les reivindicacions del nostre sector.
Existeix una lamentable realitat i és que molts d’aquestes feines, essencials, estan externalitzades, sense cap dubte unes altres de les denúncies que no podem callar-nos i de la qual escriurem més endavant en aquesta secció.
Potser per aquest motiu, aquesta reflexió no està sobre la taula, ja que tots i totes assumim que en haver-hi una gestió privada, hem de tenir les mateixes regles que el sector privat. No obstant això, aquest debat i aquesta demanda té com a objectiu millorar les condicions de treball de les i els educadores, i per tant això impactaria positivament en el servei als usuaris.
El normal en les empreses del sector és que les direccions venen imposades des de dalt, cuinades per gerents o altres directors de l’empresa que no han trepitjat mai el propi centre, perquè en moltes ocasions els llocs directius es configuren segons l’interès de la pròpia empresa.
Què entenem per democratitzar els centres educatius? Elegir director/a i coordinació votada pels treballadors i treballadores, i que aquests siguin revocables en cas que no compleixin amb les seves expectatives.
Aquesta no és una qüestió menor. Que no es tingui cap control sobre els llocs directius i de coordinació té moltes implicacions en el dia dels i les educadores, treballadores, integradores socials i altres professionals del sector.
Per una banda, poder tenir mecanismes democràtics que permetin elegir a les direccions ajudaria a la transparència en la pròpia entitat. Si fossin càrrecs que poden girar més fàcilment s’agilitzaria la transparència de la pròpia entitat, ja que no seria la primera ni última vegada que veiem com a empreses del sector han fet negoci amb els fons públics. Cal recordar que no hi ha cap control de les entitats privades de la gestió dels fons que reben de l’Estat. Casos com Eduvic o Salut Comunitat en són una mostra.
Per altra banda, el sector social és àmpliament conegut pels propis treballadors i treballadores com un entorn hostil en contra dels drets laborals. A vegades la repressió té formes d’assetjament psicològic o assetjament laboral. Aquesta praxi que normalment ve donada des dels alts càrrec (direcció) quedarien reduïdes, si els propis treballadors tinguessin dret a elegir la seva pròpia direcció i el poder de revocar en cas de mala praxi.
També permetria millorar les intervencions educatives. Quan els treballadors i treballadores tenen la capacitat d’influir en la direcció i coordinació de les seves activitats, es fomenta una major organització de les tasques millorant la nostra intervenció. Això es traduiria en una major dedicació a la prestació de serveis de qualitat i en un enfocament més centrat en les necessitats reals dels beneficiaris. Quan es permet que els empleats participin en la presa de decisions, es promou una major innovació i flexibilitat en la prestació de serveis, la qual cosa condueix a millors resultats tant per als individus atesos com per a la comunitat en el seu conjunt.
Alhora que no podem obviar la gran desproporció de sous. Segons fonts de CGT els sous de les direccions de les entitats privades tripliquen els sous en comparació als llocs públics. No és casual, la perversió de treure rèdit econòmic a través de fundacions sense ànim de lucre no és res nou. Democratitzar aquests llocs permetria acabar amb aquesta xacra.
És per totes aquestes qüestions, i tantes altres que segur que com a treballador o treballadora del sector social tens al cap, fan que posar sobre la taula la qüestió de la democratització interna del nostre treball sigui tan important.
Recorda que aquest espai d’Esquerra Diari també està obert perquè comparteixis les teves opinions, idees, denúncies i propostes.
