Pere Aragonès i Salvador Illa continuen negociant els pressupostos catalans del 2023 per evitar una pròrroga dels pressupostos del 2022, escenari que especialment ERC vol evitar.

Les dues formacions porten més d’una dotzena de reunions que encara no han acabat amb un acord ferm i s’haurà d’esperar els pròxims dies per veure el resultat final de les negociacions.

Ara mateix les negociacions entre ERC i PSC giren al voltant, no d’ampliar la despesa en sanitat (a les portes d’una vaga dels treballadors i treballadores sanitàries a finals de gener) o en ensenyament (on els professors i professores continuen amb les seves reclamacions) si no sobre l’ampliació de l’Aeroport de El Prat i altres grans macroprojectes.

El PSC ha demanat un acord sobre un conjunt de mesures, com ara el Hard Rock, el Quart Cinturó, l’ampliació de l’Aeroport de El Prat o les inversions en infraestructures ferroviàries.

Amb relació a la proposta del PSC de bloquejar la creació de noves delegacions de la Generalitat a l’estranger, hi ha possibilitats de trobar un acord, ja que el pla de la conselleria d’Exteriors ja preveia consolidar la xarxa existent aquest 2023 en comptes de posar en funcionament noves ambaixades aquest any.

Com dèiem, des de mitjans de desembre ERC va arribar a un acord amb els Comuns, per garantir-se 8 escons i sumar 41 escons favorables del 67 necessaris.

Ara bé, si bé els comuns no volen fer de determinats projectes com a línies vermelles, s’ha posicionat en contra d’ells en nombroses ocasions, ja que "trinxen el territori", en el seu acord amb el Govern, no esmenten explícitament aquests projectes, però sí que plantegen propostes que van en una direcció oposada, com ara fer de Catalunya "un país de trens" i prioritzar les inversions en infraestructures ferroviàries per sobre de qualsevol altra opció, com podria ser el Quart Cinturó.

Mentre les negociacions giren al voltant d’aquestes qüestions, la veritat és que les despeses més necessàries, com a Sanitat o Educació, continuen molt per sota de les necessitats.

Per exemple, les últimes partides a Sanitat i la proposta actual, mostren clarament el dèficit que hi ha en inversió a la xarxa sanitària.

Si es considera la despesa sanitària pública com un percentatge del PIB, la despesa sanitària pública catalana hauria de créixer en gairebé 3.000 milions d’euros anuals per igualar la de la UE-15.

Per situar-se en la mitjana espanyola, s’haurien de destinar 2.000 milions d’euros més i, per situar-se en la mitjana de la Unió Europea, s’haurien de destinar una mica més de 1.000 milions d’euros. No obstant això, la inversió en salut de la Generalitat va augmentar només en 532 milions l’any 2021 i el conseller actual, Manel Balcells, ha promès 1.000 milions més en els pressupostos futurs.

Però aquest dèficit d’inversió a sanitat, que només és un exemple, sembla que no ha sigut problema ni per ERC per acceptar uns pressupostos elaborats pel neoliberal Giro, ni pels Comuns per validar aquest dèficit ni per descomptat pel PSC, que només té com a objectiu transformar Catalunya en un paradís d’inversió de capital, treball precari i turisme massiu.