El motiu clau de la pujada de la inflació resideix en el preu dels aliments que va créixer un 16,6%, la pujada més gran des del 1994 i que no sembla tenir fi.

El preu dels aliments i les begudes no alcohòliques continua pujant després d’un mes de gener on ja van pujar un 15%, destacant l’encariment de llegums, hortalisses i la carn. El govern atribueix la pujada a una reducció puntual de l’oferta a causa de condicions climàtiques desfavorables a Espanya i altres països de la UE, cosa que hauria provocat l’augment de preus per la demanda internacional. La realitat és que la rebaixa d’impostos temporal del govern del mes de desembre a aliments de primera necessitat per combatre la inflació no l’ha reduïda. Juan Roig, president de Mercadona, ha admès que han pujat “els preus una burrada” però que era necessari per protegir els seus interessos.

Els aliments acumulen així 11 mesos seguits d’augments de doble dígit respecte de l’any anterior. Una tendència que es replica a nivell europeu amb un increment del 21,8% a Alemanya i dures pujades a Hongria o Lituània.

Alguns experts assenyalen que a nivell internacional s’han elevat els costos de producció en qüestions essencials per als agricultors com les llavors, pinsos, fertilitzants, electricitat o combustible, cosa que hauria elevat temporalment el preu dels aliments. Tot i que també assenyalen que alguns d’aquests factors van reduir-ne el cost, sense que això influeixi en una baixada del preu dels aliments.

Per la seva banda, el govern del PSOE-Podem, l’única cosa que ha implementat són baixades d’impostos com l’IVA en alguns productes. Mesura que ja s’ha demostrat ineficaç, però sembla que és l’única que proposa el govern. El que per ara s’ha vist és que els empresaris han aprofitat per augmentar els seus beneficis, encarint els productes que s’havien de rebaixar, cosa que descarrega el pes de la crisi a les famílies obreres.

De manera general, la inflació va augmentar un 6%, una dècima menys del previst per l’INE i la inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, va augmentar fins al 7,6%. La pujada de la primera té a veure amb la pujada dels aliments i també de l’electricitat que va augmentar un 12,6%.

D’altra banda, cal destacar l’augment de l’IPC d’un mes per a un altre en un 0,9%, una pujada tan brusca que no es donava des del 1978, cosa que indica la gravetat de la situació. Mentre que el govern progressista de cara al cicle electoral intenta mostrar les seves suposades polítiques anticrisi, la realitat és que els més beneficiats són els grans capitalistes.

Davant d’un escenari inflacionista on el poder adquisitiu dels treballadors es veu reduït cada cop més, des del CRT defensem algunes mesures d’emergència per defensar les condicions de vida de la classe treballadora i combatre la inflació: