Durant la celebració de la cimera de l’Aliança Atlàntica a la capital de Lituània, que s’ha celebrat entre els dies 11 i 12 de juliol, s’ha tancat la política de l’aliança atlàntica en els pròxims mesos. Després de la prèvia cimera a Madrid, coincident amb la guerra l’any passat, aquesta conferència ha estat crucial per debatre la implantació d’un pla de defensa, que està enfocat en els diferents fronts estratègics per als països membres. El govern espanyol per part seva, cerca consolidar el seu paper i presència en l’Aliança, aprofitant el rol agent i complidor dels seus plans que ha adoptat fidelment l’executiu des del començament del conflicte a Ucraïna.

En la cimera, les potències han reactualitzat un nou pla de defensa, que comptarà amb una major implicació material de les seves forces. Aquesta implicació, després de pactar un nou Concepte Estratègic en la passada cimera a Madrid amb un nou pla estratègic i una pujada de 40.000 a 300.000 efectius d’alta disponibilitat, s’aprofundirà amb un pla més estès sobre tots els flancs de l’OTAN. “Hi haurà un pla per al nord, l’Atlàntic i l’Àrtic europeu; un altre per al centre, que cobrirà la regió del Bàltic i Europa Central; i un pla per al sud, per al Mediterrani i la mar Negra”, va explicar divendres passat el secretari general de l’aliança, Jens Stoltenberg.

L’objectiu: afrontar les dues majors amenaces de l’OTAN: “Rússia i el terrorisme”. Aquest pla, per tant, no sols aborda la qüestió bèl·lica a Ucraïna, sinó que busca estendre la presència de l’OTAN i dels seus Estats membres, anticipant per tant el sorgiment de nous conflictes lligats a la disputa per l’Àrtic o respecte a les polítiques frontereres dels Estats.

Juntament amb les decisions en el pla estratègic, s’ha adoptat la posició cautelar de postergar l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN, enfront del desacord de Polònia, Romania i els països bàltics, o del propi Zelensky. Els països membres duran a terme un pla per al seu acostament, sense l’entrada directa en el conflicte armat amb Rússia.

D’aquesta manera, es busca continuar enfortint la defensa estratègica de l’organització, mentre l’escenari bèl·lic segueix allunyat del centre imperialista i es dona indirectament entre les tropes russes i ucraïneses. Després dels últims successos a Rússia amb l’intent de cop d’Estat de Wagner, la legitimitat del règim de Putin i de la seva força per contestar a l’organització s’ha posat en dubte, afeblint el front i augmentant la probabilitats d’èxit d’una ofensiva de Zelensky.

Al mateix temps, les potències del G7 han declarat un manifest pel qual es comprometen a reforçar la defensa d’Ucraïna durant tota la guerra fins que sigui possible el seu ingrés en l’OTAN, declaració a la qual s’ha adherit Espanya. En tot cas, aquesta decisió malgrat evitar una entrada directa en la guerra de moment, consolida l’escalada militar dels països membres, augmentant les tensions a escala mundial.

Davant aquesta cimera, el govern de Sánchez busca afermar la posició de l’Estat Espanyol com a potència imperialista a la regió mediterrània. Per això, després de la implicació durant la cimera del passat any a Madrid, Sánchez planteja en primer pla el problema de les “amenaces híbrides” que suposa la frontera africana, buscant una presència major de l’OTAN a la regió i encomanant un informe exhaustiu del Sahel i un full de ruta per a l’aliança.

D’aquesta manera, la intervenció en la cimera serà el cim del paper de l’Estat espanyol i concretament del govern progressista a ser el principal agent de les polítiques migratòries de la UE i garant dels interessos imperialistes en el continent africà. Després del reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara i la tragèdia a la frontera de Melilla l’any passat, el govern del PSOE buscarà una presència activa de l’OTAN en la seguretat fronterera.

El pla sobre flancs que planteja l’OTAN obligarà diferents estats a encarregar-se de dirigir l’estratègia de l’OTAN entorn de les diferents àrees de conflicte. I tot apunta al fet que Espanya serà capdavantera a dirigir el front sud. I per tant, serà imprescindible per decidir sobre els atacs contra la migració i els països dependents d’Àfrica, l’espoli dels seus recursos per les empreses de capital europeu i fins i tot operacions militars, intervencions directes o conflictes bèl·lics que puguin donar-se entre els països membres i països d’Àfrica o faccions polítiques d’aquests països.

No obstant, els interessos de l’Estat espanyol en l’aliança es proposen aconseguir majors cotes. Espanya serà la principal candidata a liderar una missió de dissuasió davant Rússia des d’una brigada multinacional, que començaria a ser operativa a partir del pròxim any. Espanya, que ja participa en diferents missions als països bàltics i a Turquia i que va tenir un paper actiu en l’enviament d’armament i mitjans logístics a la guerra d’Ucraïna, pot augmentar el seu paper com a potència imperialista. De complir-se aquesta missió, Espanya passarà a tenir un paper dirigent en l’organització, amb un desplegament d’entre 3.000 i 5.000 tropes, de les quals 800 serien espanyoles. Per afrontar aquesta nova posició, és esperable que el pressupost militar del país ibèric sobrepassi el 2% de topall en els pròxims anys, imposat per l’Aliança.

L’agenda de l’organització imperialista cerca per tant a partir d’aquesta cimera no sols tancar un pla guia respecte a la guerra d’Ucraïna, sinó que a nivell general reforçarà la seva presència i una major implicació dels seus membres, amb el consegüent rearmament i la possible escalada de tensions en diferents fronts. El govern del PSOE i UP contínua enfortint la seva posició davant aquesta tendència i afermant a Espanya com una potència imperialista amb major presència i poder de decisió.

Per a la classe treballadora, per a les persones migrants i per a tots els pobles, aquesta cimera mostra que la crisi actual lluny de dissipar-se, s’aprofundirà. I per tant, el conflicte bèl·lic rus-ucraïnès no sembla que vagi a resoldre’s o quedar en un cas aïllat. La pretensió dels Estats imperialistes a enfortir activament la política d’exteriors de l’OTAN i rearmar-se tan sols pot obrir nous conflictes en el curt termini i augmentar la misèria de la classe treballadora i dels pobles del món.