×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Reeixit acte a França per "tornar a posar la revolució a l’agenda"

Més de 1.000 persones acudien al centre cultural Bellevilloise de París per assistir a l'acte de Révolution Permanente, desbordant la sala i els bars reservats als voltants del lloc. Un èxit que demostra l'atractiu de les idees revolucionàries enfront del creixement d'ideologies reaccionàries.

Redacció internacional

dilluns 11 de març
Facebook Twitter

El passat 6 de març més de 1.200 persones van participar i van veure l’acte convocat a París per Révolution Permanente (RP), organització que forma part de la Xarxa Internacional La Izquierda Diario a França, sota la consigna “Tornar a posar la revolució a l’agenda”.

A les set de la tarda un cartell penjava de la porta del centre cultural i artístic La Bellevilloise, en el vintè barri de París: "Acte de Révolution Permanente: aforament complet". En l’exterior una fila de diversos centenars de persones omplia el carrer i seguia fins a completar una illa sencera. Preveient aquesta possibilitat, s’havien reservat dos bars i s’havia organitzat una retransmissió en directe de l’esdeveniment via youtube. Tots dos locals també es van omplir.


Es van formar grups i la gent es reunia al voltant dels telèfons per poder seguir l’esdeveniment a la porta dels bars. Des de l’interior s’aplaudia i cantaven diverses consignes ovacionant als oradors on es va incloure un ampli arc representatiu de moltes de les lluites, les discussions i debats estratègics actuals. Entre altres van fer ús de la paraula el treballador ferroviari i dirigent de RP Anasse Kazib, l’economista i filòsof Frédéric Lordon, l’advocat de drets humans franc-palestí Salah Hamouri, la militant de la lluita dels sense papers Mariama Sidibé, el dirigent sindical perseguit Christian Porta, la dirigent de RP Daniela Cobet i la militant de Du Pain et Donis Roses (Pa i Roses), Sasha Yaropolskaya.

Durant gairebé dues hores, va regnar entorn del centre cultural un "aire de final de copa mundial", com va dir un veí de la zona que va acudir per saber quin esdeveniment s’estava retransmetent. No obstant això, no s’estava seguint un partit de futbol, sinó un acte polític "per tornar a posar la revolució a l’agenda".

Lamentablement molts dels que van viatjar fins a París per acudir a l’esdeveniment no van poder entrar o van haver de veure’l des de fora. No obstant això, no podem sinó alegrar-nos pel rècord d’assistents a un esdeveniment de Révolution Permanente, amb més de mil assistents, 800 que van poder entrar a la Bellevilloise i als bars de la zona, i entorn a unes 400 que van seguir la retransmissió en directe. Una mostra del camí que ha recorregut, després de poc més d’un any d’existència independent com a organització política a l’extrema esquerra francesa.

En un moment en què part del món i en particular Europa es veu sacsejada per la política de les classes dirigents volen portar-nos a la guerra i descarreguen nous atacs i crisis econòmiques sobre l’esquena de la classe treballadora i destrueixen el planeta, l’acte de RP va ser una demostració que les idees comunistes i revolucionàries tenen encara una gran vitalitat, a cent anys de la mort de Lenin.

En un context de genocidi a Gaza i d’una virulenta onada xenòfoba a França i a tot el món que genera resistències, aquest acte de RP buscava tornar a posar les idees de la revolució en l’agenda actual, i per a això van prendre la paraula les i els protagonistes d’aquests combats.

Fent una crida a la necessària solidaritat total i activa amb el poble palestí, Salah Hamouri, advocat franc-palestí, antic presoner polític i militant a Urgence Palestine va parlar sobre la situació a Gaza, però també va recordar que "Palestina ja porta 75 anys d’un procés d’ocupació i resistència. El genocidi actual es realitza amb la complicitat dels països imperialistes".


Després de les seves paraules, Mariama Sidibé, militant de la lluita dels migrants sense papers, portaveu de la CSP 75 (Col·lectiu de lluita dels migrants sense papers) i activista en la recent lluita contra la llei d’immigració va destacar que "som tots fills d’immigrants, però sobretot fills de treballadors i treballadores. Macron i el seu govern, així com la patronal ens vol dividir atacant d’una manera salvatge als migrants, i no ho podem permetre".

El moviment de lluita en suport als migrants i els propis treballadors i treballadores sense papers han sofert un alt grau de repressió en els últims mesos, així com li ha ocorregut al moviment obrer.

Després, els organitzadors de l’acte van demanar un aplaudiment per a la lluita que estan portant endavant per l’alliberament del pres polític d’origen libanès Georges Ibrahim Abdallah i en suport als treballadors i les classes populars de l’Argentina que estan portant endavant la seva lluita contra els durs atacs del govern d’extrema dreta de Javier Milei.


Després va ser el torn de Christian Porta, delegat de la CGT a Neuhauser i militant de RP. Ell va contar que estava amenaçat d’acomiadament i va narrar la seva lluita contra el gegant de l’agrobussiness InVivo. Aquesta empresa està buscant perseguir i aixafar a l’organització sindical que allà es destaca per ser una secció molt combativa, que ha aconseguit importants victòries com la jornada de 32 hores. Porta va acabar la seva intervenció apel·lant a "coordinar una resposta enfront de l’onada de persecució i repressió nacional que colpeja a més de 1.000 sindicalistes de CGT".


Amb el 8 de març a prop Sasha Yaropolskaya, portaveu de Pa i Roses i exiliada política russa va començar la seva intervenció desemmascarant amb humor la falsedat de la "constitucionalització" del dret a l’avortament per un govern cada vegada més dretà. I defensant la necessitat de combatre a aquest govern a través d’"un feminisme revolucionari que surti del marasme liberal i torni a les seves arrels socialistes, al combat de les dones treballadores russes que en 1917 van fer la revolució i van aconseguir l’avortament legal”. Així com el vincle amb el combat contra les tendències guerristes en curs va dir que "no podem combatre el patriarcat sense combatre el militarisme i l’Estat".


Una referència a la Revolució russa que es va anar repetint en les següents intervencions que van girar sobre l’actualitat i possibilitat de la revolució. Frédéric Lordon, filòsof i company de ruta de Révolution Permanente, va insistir sobre la "necessitat" de la revolució enfront d’un "capital radicalitzat" i a "tendències a la guerra"... "Perquè no hi ha una altra solució", assenyalant tots els límits que tenen organitzacions com La França Insubmisa de Jean Luc Melenchon.


Aquesta apel·lació de Lordon va ser assenyalada com d’"una actualitat absoluta" per Daniela Cobet, dirigent i portaveu de Révolution Permanente, que al seu torn va assenyalar que "la situació actual ens permet no sols actualitzar la perspectiva de la revolució, sinó també del comunisme”. Tan sols aquest últim permet respondre als desafiaments actuals. "El desenvolupament de la indústria, la robòtica, la intel·ligència artificial podrien posar-se al servei del bé comú i no del benefici privat permetent reduir massivament el temps de treball i la desocupació. Les noves tecnologies de la comunicació podrien ser usades al servei de formes de democràcia directa, inspirades pels consells o soviets que eren la base del poder revolucionari durant els primers anys de la revolució russa. D’altra banda, les estructures generades per les grans multinacionals per manejar les immenses cadenes logístiques i comercials podrien utilitzar-se en servei d’una planificació democràtica i més eficaç de l’economia, tenint en compte el medi ambient, així com les necessitats i desitjos de les persones”.


Anasse Kazib, dirigent de RP i treballador ferroviari, va tancar l’acte prenent la idea de "qui" pot i ha de prendre a les seves mans aquestes tasques. Així va assenyalar que "la classe obrera i la joventut han de fer política, però no qualsevol política". En el seu balanç sobre la recent batalla de les pensions i la situació que li va seguir els últims mesos, Kazib va dir que "fa falta trencar amb la lògica que busca contenir la nostra ira en els moments de lluita, i que ens pasivitza la resta del temps. Aquesta lògica impedeix als treballadors, a les classes populars, a la joventut, ser un actor que influeixi directament en la situació, en els moments de lluita i en processos més amplis".

Continuant amb aquesta idea, Kazib va plantejar diversos eixos i desafiaments d’una política dels treballadors, de la joventut i de les classes populars que es plantegi des de baix, amb els mètodes de la lluita de classes com "afrontar els grans desafiaments contemporanis com la crisi climàtica o la guerra, passant pel reforç autoritari del règim a través de mètodes que permetin construir una correlació de forces superior a les de les classes dominants; unificar a la classe treballadora, lluitant per exemple en contra de la divisió entre francesos i estrangers; o conquistar aliats com per exemple sectors empobrits dels agricultors".


Per a finalitzar, Kazib va acabar plantejant el va desafiament de reconstruir l’extrema esquerra com una alternativa política, apel·lant a l’NPA-C [l’ala del Nou Partit Anticapitalista que no va fer una crida a la unitat amb La França Insubmisa] i a Lutte Ouvrière [una de les organitzacions tradicionals del trotskisme francès] sobre la necessitat de constituir una llista comuna per a les eleccions europees, i sobretot sobre la necessitat de construir un partit revolucionari.

"Tenim la necessitat de lluitar per un partit que sigui intransigent, de combat, que permeti superar el corporativisme, el sindicalisme que respecta les institucions del règim, les organitzacions merament electoralistes que després són impotents en els grans moments de lluita on de decideix el destí de la humanitat”, va insistir Kazib recordant alguns elements del programa revolucionari per a la classe treballadora i va fer una crida a sumar-se a Révolution Permanente per contribuir a aquest objectiu.


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

El govern defensa augmentar l'armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

El govern defensa augmentar l’armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

“Les morts en les residències es podrien haver evitat”. Els experts assenyalen el paper criminal d'Isabel Díaz Ayuso

“Les morts en les residències es podrien haver evitat”. Els experts assenyalen el paper criminal d’Isabel Díaz Ayuso