Dos agents de policia de Vilamarxant, a València, van intentar acusar falsament d’agressió contra l’autoritat a un veí de la localitat a l’haver-lo detingut sense justificació. “voy a poner atentado” li deia la agent al seu company, “está muy cogido con pinzas (...) tenemos que poner que estaba violento (...) hay que meter un atentado”, “pues sí, ponlo” contestaba el seu company a uns àudios publicats per ElDiario.

El 12 de novembre del 2022, Celso D.R., un veí de Vilamarxant, trucava a la policia enmig d’una discussió amb la seva veïna a la qual acusava d’haver-se colat al seu domicili i la va tancar a l’espera dels agents de policia. L’home va posar el seu dispositiu mòbil a gravar i va continuar enregistrant les converses entre ambdós policies mentre el mantenien al calabós.

Els agents van detenir l’home per haver retingut la dona al seu domicili, tot i que eren conscients que no tenien raons suficients per practicar la detenció, i per això es van inventar el cas d’atemptat contra l’autoritat, per a justificar la seva incorrecta actuació.

Celso D.R. es va deslliurar de la seva acusació d’atemptat a l’autoritat gràcies a la gravació, però va voler denunciar els policies emprant la gravació com a prova, però el jutjat de Primera instància e instrucció número 1 de Llíria va al·legar que la gravació era “il·legal”. L’Audiència Provincial de València ha acordat reobrir la causa per la “gravetat dels fets” després de donar-li la raó al recórrer a l’auto.

Aquest cas ens exemplifica l’excés de poder que té la policia a la seva disposició a l’hora d’inventar-se acusacions contra persones. Aquestes dinàmiques es donen sobretot en casos de repressió a la militància política, la policia actua amb total impunitat, ja sigui acusant falsament d’atemptat a l’autoritat a les manifestacions, infiltrant-se en moviments socials i manipulant sexoafectivament a les militants.

Pel que sembla, contra això només tenim l’opció de poder gravar l’abús de poder mentre s’està exercint, i fins i tot tenint això els repressors poden sortir impunes, com el cas de la Instrucció número 1 de Llíria que impedia acusa els agents perquè titllava la prova del denunciant “d’il·legal”.

La reiteració de casos d’abús de poder per part de la policia només fan que reafirmar la idea que no n’hi ha possibilitat d’una reforma dels cossos de seguretat que tingui com a objectiu d’una suposada policia “més democràtica” i “propera. Els cossos policials son el braç executor de la repressió Estatal, un mitjà necessari de control, com deiem, especialmente contra lluitadors i lluitadores, ja siguin aquests treballadors i treballadores, activistas estudiantils, ecologistes o defensors del dret a l’habitatge. És necessària, per contra, l’organització de la classe treballadora per abolir la policia, i desfer-nos d’aquest cos repressor.