Dani Gallardo té 26 anys i es convertirà en el primer condemnat per les protestes del procés a entrar a la presó. El jove va ser detingut al costat d’altres 80 persones el 16 d’octubre de 2019 per participar en una protesta a Madrid contra la condemna als líders polítics i socials del referèndum de l’1-O a Catalunya.
Després de la seva detenció, Dani va ingressar a la presó provisional acusat de desordre públic i atemptat contra l’autoritat. Va passar 13 mesos de presó preventiva en la presó d’Alcalá-Meco entre 2019 i 2020. Durant el judici, Dani va negar els fets dels quals l’acusaven, però els magistrats de l’Audiència de Madrid no li van creure a ell sinó als policies que el van detenir. Al desembre de 2020, van dictar sentència condemnatòria: a quatre anys i sis mesos de presó. El jove va recórrer, primer davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i més tard davant el Tribunal Suprem, però només va aconseguir que l’alt tribunal li rebaixés la pena en sis mesos en considerar que el delicte de desordres públics no havia de ser en la seva modalitat agreujada. Finalment, fa pocs dies se li ha notificat que té tres dies per entrar voluntàriament a presó o si no s’emetrà una ordre de crida i cerca.
Dani va ser condemnat gràcies als testimoniatges de la policia, considerats pels tribunals com a proves altament creïbles, tot i que l’informe de lesions presentat per l’agent s’hagués realitzat una hora abans de la detenció, o que les fotos dels suposats danys al seu casc fossin preses hores més tard en la comissaria. Mentrestant, tots els testimonis de la defensa van ser desestimats per considerar-se com a poc fiables.
La credibilitat atorgada als testimonis policials confirma de nou que la paraula d’un policia val més que la d’un manifestant, deixant clar una vegada més que la llei no és igual per a tots. Una vegada més, l’aliança entre la Judicatura, les forces repressives i els defensors del Règim del 78, surt a relluir per a perseguir a qualsevol que qüestioni aquesta democràcia hereva del franquisme.
El cas de Dani és paradigmàtic per ser el primer condemnat per participar en protestes contra la sentència del procés a entrar a presó. Però per descomptat no va ser l’únic represaliat. Les protestes del procés es van saldar amb més de 4.000 encausats. I va ser el govern “més progressista de la història”, i el seu ministre d’interior Marlaska, els qui van ordenar reprimir les mobilitzacions en tot l’Estat, amb presó preventiva efectiva per a tota i tots els detinguts.
I què hi ha de la llei d’amnistia? S’especula que la llei, que es continua negociant entre el PSOE i Junts, podria amnistiar-li. De fet, el recurs presentat per la defensa de Dani va demanar que se suspengués el seu empresonament per la tramitació de la llei. Però aquest recurs s’ha desestimat al no estar aprovada una llei que bé podria no amnistiar a casos com el seu. En les negociacions que Junts manté amb el PSOE, poc importen els milers d’activistes represaliats que van ser part del moviment democràtic català.
El govern “progressista”, que ha revalidat la seva legislatura amb la nova aliança entre el PSOE i Sumar, torna a enviar un missatge molt clar: qui se solidaritzi amb el poble català també el pagarà amb repressió, com ja van fer en 2019. Venen a tancar el gran qüestionament del règim del 78 que va ser el procés, a posar-li un cadenat que duri altres quaranta anys, reprimint i acoquinant a qui faci falta. Des d’Esquerra Diari i el CRT vagi tota la nostra solidaritat amb Dani i tots els i les represaliades per lluitar. És necessari posar en peus un gran moviment de lluita contra la repressió en tot l’Estat.
