Pandèmia

Retallades i Covid-19 colpegen la “tornada a l’escola”a l’Estat espanyol

Des de divendres passat s'està produint la tornada escalonada a les aules dels més de 8 milions d'estudiants matriculats (sense comptar universitaris). Entre una mar d'improvisacions en la gestió per part de les administracions públiques i el perill de rebrots els centres educatius comencen a obrir les seves portes.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dilluns 7 de setembre| edició del dia

S’ha escrit i parlat molt en mitjans de comunicació i tertúlies sobre la tornada a les aules a l’últim mes. Protocols, mesures d’actuació, inversions i una infinitat de mesures que suposadament s’anaven a posar en marxa però que finalment en molts casos han quedat en mitges.

Això és el que perceben professors, alumnes i personal no docent, que des de divendres passat tornen al seu lloc de treball amb la sensació que l’impacte de la covid és una qüestió de temps i atzar ja que les mesures adoptades fins avui són insuficients.

Divendres passat les comunitats de Navarra i Madrid van ser les primeres a obrir les portes. A aquestes se li sumen aquest dilluns les comunitats de Cantàbria, Euskadi, La Rioja, València i Aragó.

Si res canvia, es preveu que Castella i Lleó obri els seus centres el pròxim dia 8, el dia 9 seria Castella-la Manxa mentre que Galícia, Andalusia, Astúries, Extremadura i Balears ho facin el dia 10. Finalment Catalunya i Múrcia el dilluns 14 i Canàries el dimarts 15, serien les últimes CCAA a obrir lnovament les aules per aquest curs 20-21.

Alguns sindicats i col·lectius de professors no han esperat ni a l’inici de les classes per anunciar vagues a les pròximes setmanes, com succeeix a Madrid i a Galícia, entre altres CCAA. Denuncien que totes les promeses realitzades des d’agost no s’han executat.

Saltava als grans mitjans aquest cap de setmana que les diferents administracions busquen de forma desesperada gairebé 40.000 docents per a complir amb el ràtio de 20 alumnes màxim per aula estipulat per a la tornada a l’escola. Un número completament insuficient com assenyalen des de CCOO, que apunta que serien 70.000 els docents necessaris per aconseguir aquest ràtio a les aules.

Ara bé, quina lògica existeix a limitar la reunió a 10 persones en terrasses i establiments i permetre 20 alumnes per aula, un espai tancat i en el qual conviuran diverses hores al dia? Més aviat sembla una mesura limitada a les accions que estan disposats a prendre el Govern central i els executius autonòmics en una educació pública cada vegada més injuriada.

A això se li suma que ja hi ha CCAA, com Madrid i Galícia que ja han assegurat que no podran complir el ràtio de 20 alumnes per aula. Falta de personal i també manca d’infraestructures. Una combinació que està accentuada per la covid, però que té arrels més llunyanes i profundes.

A aquests dos aspectes de “prevenció” se li suma un altre aspecte de “gestió” d’un sospitós per contagi que també ha indignat a la comunitat educativa. La gestió dels casos d’alumnes amb símptomes de Covid seran detectats i atesos en primer lloc per un responsable del centre. La norma, de manera increïble, no estableix obligatorietat en què aquest rol l’hagi de complir personal mèdic.

A més de la sobrecàrrega de treball, les dificultats inherents a la complexitat de la situació actual i a l’estrès d’una situació incerta, els docents hauran de sumar la tasca de detectar i controlar els casos sospitosos de covid.

No hi ha professors suficients ni nous espais condicionats per a l’ensenyament que permetin la (insuficient) baixada de ràtio a 20 alumnes per aula, quelcom que algunes CCAA ja han dit que no compliran.

Tampoc el protocol d’actuació enfront d’un cas sospitós, la seva gestió i el procediment posterior queda del tot clar (serà l’autoritat sanitària la que decideixi els passos a seguir). Llavors, amb tot això sobre la taula com s’atreveix el Govern de PSOE-Podemos i els governs autonòmics a dir que les aules seran un lloc segur?

Com pot ser que des que finalitzés el curs passat no s’hagin preparat mesures clares, recolzades en una gran inversió, per a garantir la seguretat i l’educació dels docents, alumnes i personal no educatiu? Clarament perquè no és la seva voluntat.

Si algun hagués tingut voluntat política de fer front als reptes que el nou curs posava sobre la taula, s’hagués recuperat, com a mínim, la despesa educativa pre 2008 que suposava el 5% del PIB, 0.8% més que en l’actualitat. Gairebé un punt percentual que es tradueix en gairebé 10.000 milions d’euros d’inversió.

Mentre la inversió a l’escola concertada (més de 6 mil milions) es manté, malgrat mostrar la seva actitud segregadora cap a les famílies amb menys recursos establint preus de menjador o activitats extraescolars a preus difícilment assumibles per a les famílies més precàries. Per què davant aquesta situació d’emergència no s’ha sumat la xarxa de centres concertats a la xarxa pública per a sumar aquests recursos i afavorir la implementació de millors mesures de prevenció?

Per no parlar de les retallades en docents. Els governs busquen desesperadament 40.000 professors per a les pròximes setmanes, en el marc d’una retallada de 20.000 entre 2012 i 2016.

Això sí, el que es manté és la política de precarietat i és que Madrid, per exemple, ja ha avançat que els contractats actualment tindran contracte fins a desembre, una vegada es vegi l’evolució de la pandèmia.

El pla és un absolut disbarat i les crides a la tranquil·litat de Sánchez i la resta de presidents un acte d’hipocresia inhumana que posa en risc la salut d’alumnes, docents i treballadors.

Per un retorn a les aules amb plenes garanties sanitàries

Tal i com exigeixen diversos sindicats de docents, és necessari l’increment dràstic de professionals contractats. Però per poder garantir grups reduïts de 10 – si prenem com a referència el nombre màxim de persones que es permet reunir en l’àmbit públic i privat- seria necessari duplicar la plantilla, és a dir contractar més de 700 mil, 18 vegades més del que estan proposant les diferents administracions.

Si els espais existents no són suficients és necessari intervenir tants espais públics i privats com sigui necessari, construir de manera urgent aularis provisionals i iniciar la construcció de noves escoles i instituts. Per a un ús racional de tots els equipaments educatius, tota la xarxa d’educació concertada i privada hauria de ser intervinguda igualment, integrada en la xarxa pública i ser posada, com la resta dels centres, sota el control democràtic de docents, famílies i estudiants.

En cas que es tornés a plantejar la necessitat sanitària de tornar a la docència virtual totalment o parcialment, aquesta hauria d’estar inclosa en la jornada ordinària dels docents i s’han de garantir tots els mitjans tecnològics i de connectivitat de forma plenament gratuïta i universal a aquests i les famílies, incloses tutories i acompanyament a aquelles famílies que més pateixin la bretxa digital. Així mateix, la permanència dels nens i nenes a la llar ha d’incloure permisos retribuïts a tots aquells treballadors i treballadores que hagin de fer-se càrrec de la cura dels menors.

Mesures així, al costat de la dotació d’EPIs, equipaments de prevenció i personal sanitari, són les úniques que poden reduir al mínim el risc que els centres educatius es converteixin en un vector expansiu del virus en les pròximes setmanes. Conformar-se amb menys, com estan fent les direccions sindicals en nombroses comunitats autònomes, és assumir un desastre anunciat.

Per això les convocatòries de vaga que es comencen a plantejar han d’estendre’s a tot l’Estat i, a través d’assemblees virtuals i altres formes de coordinació, ser el punt de partida de pla de lluita fins a aconseguir un pla integral i efectiu per a aules segures.




temes relacionats

Pandèmia   /    #Covid-19   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Política Estat espanyol   /    Educació en crisi   /    PSOE

Comentaris

Comentar