El passat passat 20 d’agost, la felicitat de les campiones de la Copa del Món per la selecció espanyola després de vèncer a Anglaterra per 1-0, va quedar entelada per l’acte masclista del president de la Real Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, quan va fer un petó a la jugadora Jenni Hermoso sense consentiment. A això es van sumar altres fets com agafar-se els genitals per a celebrar un gol o alçar a la seva espatlla a una altra de les jugadores.

Encara que no va faltar qui va romantitzar aquests actes, Rubiales va ser qüestionat a tot el món de l’esport, incloent-hi la Federació Internacional del Futbol Associat (FIFA) que, recentment a sis dies dels fets, ha declarat una suspensió de 90 dies per Rubiales. Des del mateix govern, Miquel Iceta, Yolanda Díaz, Pedro Sánchez fins a Irene Montero, entre altres, també van condemnar aquests actes.

Rubiales va actuar amb tota la impunitat sustentada pel poder del seu salari -370.000 nets i 3.000 mensuals en dietes i habitatge: quatre vegades més que el de Pedro Sánchez- i el suport de la casta de la RFEF, a través de diversos episodis que van anar augmentant el rebuig social. Un rebuig que no va només contra un petó no consentit, sinó contra un sistema patriarcal que actua amb tota la seva misogínia a través dels representants d’un esport considerat “només per a homes”. I d’una indústria del futbol que genera moltíssims diners alimentant les butxaques de personatges menyspreables com Florentino Pérez, entre molts altres.

Després del primer episodi del petó no consentit de Rubiales, el segon va ser quan, en un programa de ràdio de la COPE d’extrema dreta, va deixar anar insults als qui l’havien criticat, dient: “No fem cas dels idiotes i dels estúpids. Un pico de dos amics celebrant alguna cosa... De veritat, no estem per a estupideses... Ximples del cul”.

El tercer episodi va ser quan Rubiales i Jorge Vilda van pressionar a Jenni i a la seva família per a fer un vídeo junts de suport. Ella es va negar, reafirmant per segona vegada que no havia estat un petó consentit. En el quart episodi va publicar un vídeo suposadament demanant disculpes de quelcom que ell no considerava ni assetjament ni greu, sinó normal “com passa sempre aquí endins” però que entén que “fora” la gent ho interpreti de forma equivocada o li molesti. I va tornar a dir que “el petó va ser consentit”.

Jenny va haver de tornar a respondre, per tercera vegada, a través d’una declaració emesa pel sindicat FUTPRO que exigia davant “la gravetat del succeït, el mal causat i l’unànime rebuig mundial, l’obligació de prendre decisions, perquè els actes de Rubiales “no quedin impunes”.

El cinquè episodi, el seu nefast discurs a l’Assemblea General de la RFEF, on es va deslligar amb tots els arguments misògins, dels quals podem destacar: un, que el seu petó a Jenni Hermoso va ser "lliure, mutu i consentit”; dos, es va identificar ell com a víctima de la “xacra del fals feminisme”; tres, va repetir eufòricament cinc vegades “No dimitiré!”, mentre la casta present ho aplaudia; quatre, va reivindicar a tota la direcció de la federació espanyola com a “feminista” i va repartir càrrecs i diners per acabar comprant el seu càrrec. D’aquesta manera, va imitar el discurs de VOX, l’emergència del qual va disparar tot tipus de discursos reaccionaris, des de l’auto-victimització de l’home fins a la culpabilització de l’agredida i atacs al feminisme.

I, el més greu, és que va culpabilitzar directament, una vegada més, a Hermoso, amb un relat en el qual semblava ell l’assetjat, dient barbaritats i mentides com que el petó que li va donar “va ser mutu” i que s’hauria produït després de la suposada pregunta que li va fer a la futbolista a la qual li va consultar “Un piquito?” obtenint un “Vale” com a resposta.

Jenni va haver de, per quarta vegada, negar-ho en noves declaracions. Sí, quatre vegades va haver de repetir que no va haver-hi consentiment. Però Rubiales la continua acusant i amenaçant, en una guerra gairebé interminable.

#SeAcabó: el crit de guerra de les esportistes en defensa de Jenni i contra la casta de la RFEF

La reacció de les seves companyes no es va fer esperar i el missatge a les xarxes de la futbolista Alexia Putellas, “Això és inacceptable. S’ha acabat. Amb tu companya @Jennihermoso”, es va repetir en les altres jugadores de l’equip. Però per a elles, el petó és l’última expressió d’una sèrie de conflictes que ja van obligar a renunciar a altres 15 jugadores a l’agost del 2022 quan reclamaven les seves demandes, assenyalant tant al seleccionador Jorge Vilda com al president de la federació. Aquests van decidir pràcticament fer-les fora abans de complir les seves reivindicacions.

El següent equip de dones continua amb les mateixes reivindicacions, aquesta vegada en solidaritat amb Jenni Hermoso, un cas que no és aïllat. S’estan plantejant convocar una vaga des del sindicat majoritari FUTPRO, que porta més d’un any exigint a les reunions la millora del Conveni Col·lectiu del 2020, al costat dels sindicats AFE, Futbolistes ON, CC.OO i UGT. En la seva última reunió de juliol, la Lliga F es va negar a la proposta de pujades progressives de salaris i va manifestar mantenir les condicions actuals durant la pròxima temporada i reivindicacions com: Conveni col·lectiu de 3 anys. Arribar al tercer any amb un salari mínim de 30.000 euros. Treure la parcialitat (actualment és del 75%). Que el salari tingui efecte retroactiu.

Després del Mundial, es tornaran a reunir el dilluns 4 de setembre. Els sindicats mantenen les seves propostes i valoren convocar una vaga, ara tenyida per la demanda de dimissió de Rubiales.

Mentrestant, diverses organitzacions de dones han convocat concentracions. De fet, Rubiales pretenia aquest dissabte 26 d’agost disputar el partit de veterans "Amics de Rubiales" a Motril; qüestió que l’Ajuntament va suspendre després de la manifestació convocada per Motril Feminista.

I aquest dissabte onze membres del cos tècnic de l’equip han posat els seus càrrecs a la disposició de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) en suport a Hermoso i a la resta de les jugadores internacionals, que divendres passat van anunciar que no tornarien a competir amb la selecció si no hi havia canvis a la directiva.

No #SeAcabó: lluitem als carrers contra l’assetjament masclista del sistema capitalista i patriarcal

En les seves últimes declaracions oficials Jenni Hermoso va sentenciar: “Sento la necessitat de denunciar aquest fet ja que considero que cap persona, en cap àmbit laboral, esportiu o social ha de ser víctima d’aquesta mena de comportaments no consentits. Em vaig sentir vulnerable i víctima d’una agressió, un acte impulsiu, masclista, fora de lloc i sense cap mena de consentiment per part meva”.

La FIFA ha suspès provisionalment durant 90 dies a Luis Rubiales de qualsevol activitat esportiva i de tenir contacte amb la jugadora. No obstant això, poca credibilitat pot tenir aquesta institució internacional en favor de la lluita de les dones, quan és la mateixa que fa un any celebrava el mundial de futbol masculí a Qatar, on a més de la corrupció en el seu procés d’elecció, es va blanquejar la vulneració de tota mena de drets de laborals, les persones migrants, les dones i el col·lectiu LGTBI.

I no és un fet aïllat ni únic de les institucions principals de la indústria del futbol. Si les esportistes d’elit sofreixen assetjament -que en aquest cas Rubiales i Vilda van intentar ocultar i culpabilitzar successives vegades-, imagineu-vos les dones treballadores precàries, migrants sense reconeixement, la vulnerabilitat del qual s’incrementa entre la pobresa, l’explotació i múltiples opressions.

El moviment feminista que va despertar amb el MeToo, va donar veu a totes les dones assetjades pel masclisme patriarcal. Que el “SeAcabó” de les esportistes es converteixi en un altaveu de totes les treballadores i joves “sense veu” que en els foscos centres de treball són diàriament menyspreades i ignorades. Fa uns dies va morir una cambrera de pis en un hotel de Tenerife d’un infart, tal com van denunciar Les Kellys, va ser degut a l’explotació laboral. El silenci còmplice dels mitjans i grans sindicats va ser sinistre.

Perquè no, no s’ha acabat, hem d’unir totes les demandes de les dones que pateixen assetjament sexual a tots els centres de treball, d’estudi, al carrer. I que en el futbol és normalitzat per una casta corrupta totalment enquistada en el poder polític i empresarial.

La hipocresia capitalista porta al fet que patrocinadors com a Multiopticas o Ibèria hagin declarat el seu rebuig a l’acte del president de la RFEF, però sense retirar la inversió a la institució d’aquesta indústria esportiva que normalitza a tots els "Rubiales". El multimilionari Florentino Perez, a més de ser el president del Reial Madrid Club de Futbol en un segon mandat, des del 2009, presideix el grup ACS (Activitats de Construcció i Serveis, S. A), entre altres més. És el símbol de l’explotació cap a milers de treballadores a l’Estat espanyol, sent les seves empreses que externalitzen serveis feminitzats, com denuncien les treballadores del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària).

No serà ni amb la fiscalia ni amb més punitivisme d’aquesta justícia patriarcal que s’acabarà amb actes com aquests. Perquè aquesta mateixa justícia deixa córrer totes les corrupteles de la casta política empresarial que dirigeix la indústria del futbol, embolicada entre tractes de favors i comercials amb règims que vulneren els drets humans que, com ha estat en el cas saudita de Rubiales i Piqué, ha sigut amb centenars de milers de morts iemenites a la seva esquena. Per tot això, no servirà de res canviar a l’un per l’altre. I cap reforma superficial podrà transformar aquesta institució totalment antidemocràtica.

Per això, actes misògins com el del Rubiales s’acabaran lluitant als carrers i organitzant-nos independentment de les institucions. Prenent totes les reivindicacions contra la violència sexual, masclista i els feminicidis. És a dir, contra les múltiples violències que vivim la gran majoria de les dones, les treballadores, les migrants, les joves i les pensionistes enfront de l’actual crisi. Per això, la nostra lluita contra l’assetjament sexual, les bretxes i desigualtats, abraça també la lluita contra la precarietat i l’explotació, el racisme institucional i patriarcal.