Aquest passat dimarts Sumar presentava a l’Ateneu Barceloní la seva proposta per a una possible Llei d’Amnistia. El dictamen hauria estat encarregat a un grup d’experts, que defensen el seu encaix constitucional, i buscaria desjudicialitzar el procés català.
Jaume Asens, per part dels Comuns, al costat de Yolanda Díaz, van ser presents a l’acte, així com Joaquim Forn – exconseller d’Interior i dirigent de Junts – com a membre de la directiva d’Omnium Cultural. El partit de Puigdemont ha valorat positivament la proposta, mentre que ERC – absent en el dia d’ahir – s’ha posicionat críticament. Per part seva, el PSOE reafirma que se separa i deixa clara que no és la seva proposta. Així, des de Sumar pretenen que aquest document serveixi de punt de partida per debatre sobre la possible futura llei en qüestió.
Una llei de “reconciliació”…
La voluntat de “reconciliació” és el tret més destacable de la proposició. Sota aquest argument es proposa amnistiar tant a la major part dels policies que van carregar en el referèndum i en altres mobilitzacions del moviment democràtic català, com als independentistes condemnats o encausats per participar en elles.
Aquesta “reconciliació” suposa posar al mateix nivell als policies que van carregar brutalment i els manifestants que van sofrir aquella brutalitat. Un "esperit" inspirat en la Llei d’Amnistia de 1977, que va deixar lliures als presos i preses antifranquistes, alhora que segellava la impunitat per a tots els crims de la Dictadura.
El període abastaria des de l’1 de gener de 2013 fins al 17 d’agost de 2023 i comprendria “totes aquelles accions i omissions executades per ciutadans reivindicatives de l’autodeterminació de Catalunya”. Els delictes contra la Constitució, l’administració de justícia, l’ordre públic i l’administració pública estarien inclosos, mentre que la corrupció quedaria fora.
En el referit a l’Estat, la repressió policial de l’1 d’octubre i les lesions produïdes en les protestes en el marc de l’independentisme quedarien impunes. D’acord amb el dret internacional, sí que s’exclourien de l’amnistia les accions “susceptibles de ser qualificades de delictes de tortura i contra la integritat moral o detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic”.
El catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa, Nicolás García Rivas, ha estat el responsable de coordinar el grup d’experts i presentar la proposta. García va defensar que s’aconseguiria un “moment de pau després de molt de conflicte polític”. En la mateixa línia, els autors assenyalen un moment de “fallida institucional” produït amb les retallades de l’Estatut en 2010 per part del Tribunal Constitucional, que va desembocar en el creixement del moviment independentista i en una etapa “punitivista” per part de l’Estat arran del referèndum de 2017. No obstant això, García va apuntar que es va obrir “una altra línia diferent, descriminalizadora” amb fets com la recent reforma del Codi Penal o els indults als líders del procés després de la sortida de Mariano Rajoy de la Moncloa.
Per part seva, Jaume Asens va afirmar que aquesta amnistia “ha de servir també per trobar una carta de navegació o full de ruta conjunt, que ens permeti deixar enrere una etapa on hi ha hagut cops de porra, presó, unilateralitat i fracàs del diàleg”. A més, el negociador de Sumar va remarcar que “no ens podem permetre donar una segona oportunitat per arribar al govern a la dreta i a l’extrema dreta” en una clara pressió perquè Junts i ERC donin el seu suport a Pedro Sánchez en la investidura.
… o una llei de punt final?
Per si la impunitat policial fos poc, l’amnistia negociada per dalt deixaria fora centenars d’activistes independentistes, en particular aquells que són víctimes d’acusacions de terrorisme i altres muntatges judicials i policials. Fa falta recordar que són més de 4.000 les persones encausades per participar en el moviment democràtic català, perseguides per l’Estat i la mateixa Generalitat que actua d’acusació particular en nombrosos judicis contra activistes.
La proposta de Yolanda Díaz exclou també als i les represaliades per participar en altres causes socials com el moviment de l’habitatge, l’ecologista o treballadors amb causes obertes per protestes durant piquets i vagues. No es podia esperar una altra cosa del costat “progressista” del govern que ha permès el desnonament de milers de famílies i enviat les tanquetes a Cadis per reprimir als vaguistes, amb el secretari general del PCE demanant-los confiança.
Les persones perseguides per les lleis d’estrangeria i empresonades en els CIE són les altres grans absents. No obstant això, tampoc és cap sorpresa per part dels qui formen part del govern que ha assassinat a desenes d’immigrants a la frontera i pactat amb la dictadura de Mohammed VI perquè actuï de gendarme contra els qui fugen de la fam i la misèria.
La iniciativa de Sumar recolzada per Asens i les organitzacions que formen part de la coalició – inclosa Podemos – és la de posar punt final a la lluita per l’autodeterminació de Catalunya. Això volia dir Yolanda Díaz quan parlava de renunciar a la “unilateralitat” en cas d’arribar a un pacte. La nova plataforma “progressista” segueix el mateix camí marcat pels Comuns i Podemos durant el procés, quan votaven amb la dreta en el Parlament i Pablo Iglesias feia una crida a acatar la sentència de 2019, mentre Sánchez, Junts i ERC reprimien les protestes.
La mà dura del PP i Vox o el relat conciliador del PSOE-Sumar cerca el mateix objectiu: acabar amb el moviment democràtic català. De fet, la repressió contra les protestes de 2019, l’empresonament d’Hasél o les infiltracions policials han tingut poc a envejar-li a la dreta.
Ara, les paraules de Jaume Asens sobre la possibilitat de donar-li una segona oportunitat a la dreta en noves eleccions obren la porta culpabilitzar de l’avanç espanyolista a tots a aquells i aquelles que defensem l’autodeterminació i una amnistia total sense policies. Gairebé sembla que s’inspirés en la cita d’Iglesias de 2017, quan acusava l’independentisme de “contribuir a despertar el fantasma del feixisme”. Però els que li han obert a la porta a la dreta són ells aplicant la seva agenda.
Alhora, ERC i Junts han demostrat àmpliament ser contraris a aquestes demandes. Primer van controlar el moviment democràtic català per evitar discutir del contingut social que pogués atemptar contra els seus interessos de classes. Després es van posar al capdavant de la repressió al costat de l’Estat i, durant tot aquest temps, han continuat governant per a la patronal catalana mentre reprimien la protesta social amb els Mossos d’Esquadra.
Enfront del seu xantatge i negociacions per dalt, és moment de mobilitzar-se en tot l’Estat per una amnistia per a tots els lluitadors i lluitadores, així com les persones criminalitzades per les lleis d’estrangeria. Ni oblidem ni perdonem. La seva amnistia és per mantenir-ho tot “lligat i ben lligat” igual que la de 1977. Per això, lluitem per imposar càstig als repressors de l’1-O i la resta dels responsables de la brutalitat policial exercida contra els qui plantem cara a aquest sistema. Continuarem lluitant per l’autodeterminació de Catalunya i la resta dels pobles de l’Estat de manera independent a la burgesia (per molt que es digui independentista).
Amb aquest contingut celebravem l’acte d’Esquerra Diari al costat de Contracorrent, Pa i Roses i el CRT al campus de la UB del Raval amb la participació de sindicalistes, represaliats, estudiants i ecologistes. Perquè la repressió contra Catalunya ha estat la punta de llança per endurir la repressió contra activistes, obrers i immigrants. És hora que els sindicats i els moviments socials prenguin a les seves mans aquesta agenda i cridin a mobilitzar-se per ella amb tota la força de la classe treballadora unida amb els estudiants, el moviment de dones i la resta dels moviments socials.
L'Estat espanyol vulnera constantment els drets humans i socials. No es pot exonerar cap institució que afecti als drets socials i laborals com les institucions policias i judicials. @KokiGassiot pic.twitter.com/MdkOUYCwx2
— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) October 10, 2023
